Fumar provoca més risc de patir trombes que les vacunes anticovid

La polèmica al voltant de les vacunes de Janssen i AstraZeneca ha suscitat múltiples preguntes i dubtes sobre el perill real de sofrir trombosi, però les dades demostren que és moltíssim major el risc de patir-la amb la píndola anticonceptiva, el tabac o la pròpia covid-19.

Què són els trombes?

Quan es parla de trombes es fa referència a la formació de coàguls de sang en les artèries o les venes per acumulació de substàncies que poden alentir o bloquejar el torrent sanguini normal i fins i tot desprendre's i traslladar-se cap a un òrgan.

Si s'arribés a aquest punt, podria ocasionar una lesió significativa, com un tromboembolisme pulmonar o infarts de miocardi, ictus i tromboembòlies venoses (TEV), les tres principals malalties cardiovasculars causants de mort.

Aquesta malaltia es considera un fenomen de baixa freqüència i, de manera global, es pot presentar anualment en un o dues de cada 1.000 individus, segons indica la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH).

Extremadament rars entre vacunats amb AstraZeneca i Janssen

El 7 d'abril, l'Agència Europea del Medicament (EMA) va confirmar que l'aparició de trombes combinats amb nivells baixos de plaquetes (trombocitopenia) havia d'incorporar-se a la llista de reaccions adverses de la vacuna d'AstraZeneca com un possible efecte secundari «molt rar».

Però, quina probabilitat hi ha de patir un trombe si has estat vacunat amb Vaxzevria, el fàrmac d'AstraZeneca? És inferior al 0,0004%, ja que, entre 25 milions de vacunats, el nombre de casos identificats i investigats per la EMA va ser de 86, dels quals van resultar mortals 18.

Encara menor és la proporció de trombes entre els vacunats amb Janssen: vuit casos -un d'ells mortal- entre més de 7 milions de persones. Suficient, això sí, perquè les autoritats sanitàries dels EUA suspenguessin el 13 d'abril l'ús d'aquesta vacuna i obliguessin a la farmacèutica belgo-estatunidenca a retardar el lliurament a la UE de les dosis previstes per als països comunitaris.

La distribució i administració del fàrmac a la UE ha quedat finalment desbloquejada aquest dimarts, una vegada que la EMA ha avalat l'ús de la vacuna de Janssen després de confirmar que les trombosis trobades en vacunats menors de 60 anys, la majoria dones, responen a un possible efecte secundari molt infreqüent.

Quin tipus de trombosi s'han trobat?

Aquests casos extremadament rars en vacunats amb Janssen es corresponen amb una malaltia cerebrovascular poc freqüent, la trombosi de sins venosos cerebrals (CVST, per les seves sigles en anglès).

I aquesta mateixa malaltia va ser la que van patir 62 dels 86 pacients amb trombosis que havien estat vacunats amb AstraZeneca, mentre que els 24 restants patien trombosi venosa esplàcnica (TVE), una malaltia que afecta les venes que recorren l'abdomen.

En les seves conclusions sobre aquestes trombosis, l'EMA apunta que «una explicació plausible» és que siguin una «resposta immunològica» similar a la que s'observa en els tractaments amb heparina, un conegut anticoagulant.

Més del 15% en infectats i menys del 0,0004% en vacunats

En tot cas, té sentit preocupar-se per aquests episodis puntuals fins al punt de sospesar l'opció de no vacunar-se? En cap cas, segons coincideixen experts i autoritats sanitàries europees.

«Ens estem preocupant per un cas de possible trombe entre un milió i tots els dies hi ha més de 100 morts per la covid-19 que podrien haver-se evitat si aquestes persones estiguessin vacunades», argumenta David Viñas, coordinador del Grup de Trombosi Cardiovascular de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).

Davant el risc màxim del 0,0004% (quatre per cada milió) detectat en els vacunats amb AstraZeneca (en el cas de Janssen és menys d'un per milió), la probabilitat de patir trombosi per als contagiats de covid-19 pot arribar al 16,5%, d'acord amb la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE).

Per part seva, la SETH precisa que el risc és almenys de l'1% si es tracta d'un pacient amb malaltia lleu, que no requereixi hospitalització, però entre els hospitalitzats no crítics se situa entorn del 5% i en el cas de malalts ingressats en UCI s'eleva a un mínim del 20% que pot aconseguir el 25%, especialment amb tromboembolismes pulmonars.

En aquest context, els efectes positius comparatius de la vacunació amb AstraZeneca milloren a més a mesura que augmenta l'edat dels pacients, com destaca un estudi del Centre Winton per a la Comunicació de Riscos, pertanyent a la Universitat de Cambridge.

D'acord amb aquest treball, realitzat amb dades de febrer al Regne Unit, en un escenari de risc mitjà d'exposició al virus vacunar-se evitaria 16,7 ingressos en UCI per cada 100.000 habitants de 40 a 49 anys, davant 0,5 possibles casos de trombosis per vacunar-se. Aquest avantatge passaria a ser de 31 davant 0,4 en el grup de 50 a 59 anys i de 41,3 davant 0,2 en el de 60 a 69 anys.

Quins medicaments poden provocar trombosis?

Però és que, a més, la població està més exposada a patir trombosi per tractar-se amb determinats medicaments o consumir tabac que per rebre una d'aquestes vacunes.

Entre els medicaments, el doctor Viñas explica que els associats en major mesura a una possible formació de trombes són els anticonceptius orals, fonamentalment els que posseeixen quantitats hormonals importants.

La fitxa tècnica d'alguns dels anticonceptius orals més coneguts esmenten els tromboembolismes venosos entre les reaccions adverses, amb una freqüència pròxima a una de cada 1.000 dones.

També hi ha antipsicòtics, com l'olanzapina, que poden generar coàguls sanguinis en les venes, especialment a les cames, fins a un de cada 100 pacients. I els tromboembolismes figuren amb aquesta mateixa freqüència entre els efectes adversos de corticoesteroides amb ús antiinflamatori com la prednisona.

El tabac afavoreix la formació de trombes

Sense oblidar altres factors de risc com el sedentarisme i l'obesitat, el tabaquisme és una de les principals causes de generació de trombosi i també en molta major mesura que les vacunes anticovid.

Un estudi publicat a l'American Journal of Hematology va trobar que el consum de tabac multiplicava per 1,43 el risc de patir una trombosi venosa. I un estudi danès va concloure que les dones fumadores patien aquests trombes un 52% més que les no fumadores, un risc addicional que per als homes se situava en el 32 per cent.

Així mateix, la Societat Espanyola de Trombosi calcula que el risc de sofrir accidents cerebrovasculars és quatre vegades major en el cas dels fumadors i també que l'abandó del tabac podria reduir en un 15% les malalties de l'aparell circulatori.

Com reconèixer els seus símptomes

Finalment, com podem reconèixer els símptomes d'una possible trombosi venosa? Doncs, en el cas de les cerebrals, el senyal d'alerta més clara són cefalees molt intenses acompanyades de pèrdua de visió o de sensibilitat en la cara o bé de pèrdua de força o sensibilitat en un braç.

Si el que notem és un dolor abdominal agut associat a nàusees, vòmits o quadres clínics de malestar general, podria ser indicatiu de l'anomenada trombosi venosa esplàcnica. I altres tipus de trombosis no trobades en vacunats presenten símptomes com a dolor en el pit, dificultats per a respirar, inflor en una cama o taques de sang sota la pell.

En resum, les dades i el criteri dels experts i les autoritats sanitàries mostren que no hi ha motius per a l'alarma davant l'aparició d'alguns casos aïllats de trombes entre milions de vacunats amb AstraZeneca i Janssen.

En paraules del coordinador del Grup de Trombosi de la Societat Espanyola de Cardiologia: «M'haig de vacunar? Sí. Amb quina vacuna? Amb la que sigui. Quan? Com més aviat millor».