Un investigador troba una trentena de personatges reals al Quixot

Després de dedicar una dècada a analitzar centenars de processos judicials de finals del segle XVI buscant fonts històriques del Quixot, l'arxiver Javier Escudero ha trobat fins a una trentena de personatges reals a la novel·la de Miguel de Cervantes.

«Jo trobo el document i deixo que parli», ha afirmat en una entrevista amb l'Agència Efe aquest investigador, autor d'una tesi sobre personatgescervantinsa La Manxa que ha estat qualificada cum laude a la Facultat d'Humanitats de Toledo.

Escudero ha bussejat en processos que aporten molta informació sobre les característiques del personatge, el seu entorn, el treball, les propietats, els llaços familiars o les relacions socials.

Fins ara, l'habitual havia estat acudir a partides de baptisme o de matrimoni i a protocols notarials, que són documents dels quals es pot extreure molt poca informació, a penes noms i dates, explica l'investigador.

La seva formació en Dret, no en Filologia, li ha fet enfrontar-se a aquesta investigació com si d'un judici es tractés, esforçant-se a aconseguir proves «fins aclaparar», perquè el seu objectiu era oferir tal «acumulació de proves, de documents» que d'això es desprengui «que alguna ha de ser veritat perquè són moltes».

En la seva investigació hi ha biografies d'una trentena de personatges reals manxecs que estan reflectits al Quixot (Francisco deMuñatones, Francisco deAcuña, Pedro deVillaseñor, Martín LópezHaldudo, MiguelBerengueli molts altres) i també situacions que va immortalitzar Cervantes (tenir una biblioteca, vestir com a cavallers medievals, atacar un molí de vent, comprar un rossí i que caigui...).

Escudero ha subratllat que aquesta coincidència «no aporta valor a l'obra de Cervantes, sinó que és complementària». Perquè «que hi hagi fonts històriques o folklòriques no significa que no hi hagi fonts literàries, que n'hi ha, o fonts autobiogràfiques o que utilitzi una altra multitud de fonts. Potser, les fonts històriques són una proporció molt petita, però existeixen i són complementàries amb les altres», explica.

Aquest madrileny de 52 anys, que actualment treballa a Cuenca, ha intentat «veure» el que apareixia als arxius «de la forma més objectiva possible», sense «prejudicis», deixant que els documents «parlin». És a dir, s'ha col·locat davant del document i ha extret unes conclusions, però no ha tractat les fonts literàries.

Una de les conclusions més interessants de la seva recerca és que El Toboso (Toledo) i localitats pròximes (Quintanar de la Orden i Miguel Esteban) tenen una gran concentració de personatges reals i de successos que apareixen al Quixot, i tot succeeix entre 1578 i 1591, i més en concret entre 1581 i 1584. És a dir, que aquestes persones, coetànies de Cervantes, vivien en un mateix entorn geogràfic.

«És una bogeria similar a la del Quixot»

Aquests deu anys de recerca (cinc d'ells dedicats al doctorat), gairebé cent mil folis de processos judicials de finals del segle XVI, una tesi, un llibre en tres volums que sortirà en poques setmanes (publicats per l'editorial Almud) i la seva presència a nombrosos congressos internacionals ha estat «una bogeria similar a la del Quixot, la veritat és que sí», ha admès Javier Escudero.

El seu periple, no obstant això, va començar abans, cap a l'any 2000, quan era arxiver a Mota del Cuervo (Cuenca), i després aSocuéllamos(Ciudad Real), i estava fent una sèrie d'estudis sobre aquestes localitats manxegues.

Anava veient que aquests pobles tenien relació amb la ruta del Quixot i quan es va enfrontar als arxius d'El Toboso «van començar a sorgir una sèrie de personatges i situacions que eren molt similars al Quixot». A partir d'aquí «vaig anar capítol a capítol, intentant localitzar noms i situacions».

«Són milers d'hores, és totalmentabsorbent»

Per abordar un treball d'aquesta envergadura cal implicar-se totalment, i Javier Escudero ho està: «són milers d'hores, és totalment absorbent i has de tenir condicions de temps, diners i disponibilitat», ha assegurat.

Al principi, li va resultar «una mica complicat» exposar les seves primeres conclusions davant la comunitatcervantista, perquè sonava a tornar de nou a la teoria dels models vius, però en un moment determinat tot va començar a rodar.

Després de recórrer una vintena de països parlant de les seves recerques, té clar d'acceptar que hi ha «realitat» al Quixot, i a l'obra de Miguel de Cervantes en general, només s'admet «en casos molt concrets i amb molta cura i reflexió».