La majoria de les estrelles del nostre univers moren per causes naturals. O exploten les seves capes exteriors o simplement es refreden a causa de l'escassetat de combustible, o podrien sortir amb una explosió en una explosió de supernova gegant.
Però les estrelles que viuen a la regió interior de la seva galàxia podrien no tenir tanta sort. Corren el perill que el forat negre supermassiu que aguaita en el centre de la majoria de les galàxies les trenqui en fins filaments. L'extrema gravetat del forat negre tira molt més forta d'un costat de l'estrella que de l'altre costat que la destrossa.
Als astrònoms els agrada anomenar a aquest procés espaguetificació, però en les publicacions científiques s'apeguen a contracor al terme oficial Esdeveniment de Disrupció de Marea (TDE).
Després que una estrella s'ha transformat en un bri d'espagueti, cau més en el forat negre, emetent una breu ràfega de radiació.
Els astrònoms han detectat aquestes explosions durant dècades i, basant-se en la teoria, van assumir que estaven observant esdeveniments d'interrupció de marees. Però mai han vist els lligaments materials reals, com en un objecte físic que no tan sols emet llum sinó que també bloqueja.
Ara, un equip internacional d'astrònoms –inclòs l'autor principal Giacomo Cannizzaro i Peter Jonker de l'Institut de Recerca Espacial SRON d'Holanda/Universitat Radboud–, ha observat per primera vegada línies d'absorció espectral mentre observa un dels pols d'un forat negre. Ja era evident que els forats negres poden tenir un disc de material al voltant del seu equador, però les línies d'absorció sobre el pol d'un forat negre suggereixen que hi ha un bri llarg embolicat moltes vegades al voltant del forat negre, com una bola de fil.
Els investigadors saben que el forat negre els mira des del seu pol perquè detecten raigs X. El disc d'acreció és l'única part d'un sistema de forat negre que emet aquest tipus de radiació. Si miressin de front, no veurien els raigs X del disc d'acreció. «A més, les línies d'absorció són estretes», diu en un comunicat l'autor principal de la recerca Giacomo Cannizzaro (SRON / Radboud University). «No s'amplien amb l'efecte Doppler, com caldria esperar quan es mira un disc giratori», argumenta.