Condemnat per un crim que va cometre fa 20 anys a Barcelona i que prescrivia en mesos

El Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat a 20 anys i un dia de presó la pena contra un home condemnat per assassinar a la seva exparella a Barcelona a l'octubre de 1997 i donar-se a la fugida durant gairebé 20 anys, en els quals va estar-se a Nova York.

En la seva sentència, la sala segona de l'alt tribunal estima parcialment el recurs presentat pel processament, però confirma l'agreujant d'acarnissament en el crim, que es va produir quan l'acusat, que tenia llavors 24 anys, va apunyalar a la víctima, una jove colombiana de 31 anys, en la cara, el pit i l'esquena.

L'atac s'hauria produït després que l'assassí es dirigís al domicili de la noia, amb qui havia mantingut una relació sentimental mesos abans, i la convencés perquè baixés al portal amb el pretext de lliurar-li uns efectes, després de la qual cosa, en el marc d'una discussió, la va conduir a un lloc desconegut i la va atacar amb un instrument punxant.

El Suprem recorda en la seva interlocutòria que, segons els metges forenses, l'acusat havia introduït «patiments innecessaris durant l'agonia que va sofrir la víctima», el cadàver de la qual va ser trobat al maig de 1998, set mesos després del crim, en una zona de vegetació en el km 11 de l'autovia de Castelldefels.

El tribunal així recull la declaració dels perits, que van apuntar davant un jurat popular de l'Audiència de Barcelona que cap de les punyalades rebudes per la jove va causar la seva mort immediata, ni tan sols les que van afectar el coll i al tòrax, i moltes d'aquestes lesions van ser «particularment doloroses, a més de dramàtiques per a qui les va suportar».

«Aquesta és la realitat que va recollir el jurat, que va declarar provat per unanimitat que l'acusat, amb el propòsit d'augmentar el dolor físic i psíquic de la víctima, li va causar un gran nombre de lesions, alguna especialment dolorosa i innecessària per a produir la mort», assevera la sentència.

No obstant això, per a la sala, no hi ha suficients proves per a apreciar la traïdoria, ja que «res se sap» de les circumstàncies en les quals va sobrevenir l'atac definitiu com per a extreure la conclusió que la víctima va mancar de tota capacitat de defensa, encara que sí que aplica l'agreujant de superioritat per entendre que la víctima estava en una situació de «marcat desequilibri de forces».

Per això, li imposa la pena de 20 anys i 1 dia de presó, davant dels 22 anys que havia establert l'Audiència de Barcelona, i confirma les indemnitzacions de 200.000 euros per als dos fills de la víctima, de 40.000 per a la seva mare i de 20.000 per a una germana.

Aquest cas es va reobrir en 2015 arran d'un tràmit de la Policia Nacional amb els jutjats de Gavà (Barcelona) per a confirmar quines ordres de detenció internacional estaven encara vigents, la qual cosa va reactivar l'alerta vermella d'Interpol i va permetre l'arrest de l'ara condemnat mesos abans que prescrivís el crim.