És necessari un carnet de ciclista?, el debat de la discòrdia

Carnet per a ciclistes usuaris de la via pública?. La bici com a vehicle de transport s'estén a Espanya, però la convivència amb els vehicles de motor planteja possibles formes de regulació que tenen partidaris i detractors. Un debat antic, però de plena actualitat. Enguany, al nostre país, ja han mort 5 ciclistes en vies interurbanes.

L'Administració, els automobilistes, les víctimes, el col·lectiu professional i els usuaris ofereixen a EFE les seves opinions sobre aquest tema. L'educacióvíaldes de l'escola sembla un punt comú en les diverses parts consultades. Després, uns reclamen permís especial de circulació i assegurança d'accidents i altres ho veuen com un ardit dels lobbies interessats a obtenir beneficis econòmics.

La DGT aposta per la formació i no preveu examen ni permís

Des de la Direcció General de Trànsit (DGT) s'aposta per la formació, però no té sobre la taula cap mena d'examen ni permís per als usuaris de la bicicleta. «Estem còmodes amb les mesures que s'estan prenent en altres països, com Portugal, on hi ha una formació a les escoles on se'ls ensenya als nens a anar amb bicicleta», comenta un portaveu de la DGT.

El pla portuguès va acompanyat de classes teòriques i practiques en circuit tancat i circulació en vies obertes al trànsit. «És a dir», afegeix el portaveu, «que des de les escoles es comenci a introduir l'aprenentatge de la bicis perquè els valors són els mateixos que usaran en el futur amb altres mitjans de desplaçament. Diem sí a la formació i no a un examen o a un carnet.

Les víctimes: identificació del vehicle i assegurança deproteción

L'associació de víctimes de trànsit DIA exigeix a l'usuari de la bicicleta garanties que coneix les normes de trafico i aposta per l'existència d'una identificació del vehicle i una assegurança de responsabilitat civil, segons explica a EFE el seu president FranciscoCanes.

«Si una bici colpeja a un vianant en un pas zebra sorgeix un problema, la víctima es pot quedar sense cobrar perquè no hi ha segur que el cobreixi, l'hauria d'assumir l'infractor personalment amb el seu patrimoni, i si és insolvent no l'assumeix», afegeix Cans.

Per a aquesta associació, és «important que les bicis i patinets siguis identificables i tinguin segur, i que els que vagin per la calçada posseeixin mínimes nocions de normatives de trafico».

Col·lectiu d'usuaris, un carnet no té ni cap ni peus

Fernando García, de l'Associació de ciclistes de MadridPedalibre, es refereix a la necessitat d'una formació viària des de les escoles, una assignatura «perquè els nens sàpiguen com funcionen els carrers i la mobilitat», però, «de cap manera» exigir el carnet.

«Un carnet no té ni peus ni cap, això no ocorre en cap país, no és necessari. És un debat caduc i superat al cent per cent. En molts països s'ha plantejat i cap exigeix carnet. La bici no causa danys a un tercer, sinó que ho rep dels cotxes», ressalta.

Tampoc considera García la necessitat d'una assegurança obligatòria perquè els danys i la probabilitat d'accidents no el justifica.

Ciclistes professionals:«Som més papistes que el papa»

AlfonsTriviño, secretari de l'Associació de Ciclistes Professionals (ACP), afirma que a Espanya «som més papistes que el papa, ja que en cap lloc del nostre entorn fa falta carnet ni permís per a anar amb bicicleta».

És un debat que per aTriviñoapareix de tant en tant «pels interessos dels lobbies de l'automòbil, poc inclinats a compartir l'espai amb vehicles que van més a poc a poc». «Un altre lobby, el de les asseguradores, vol tenir un nínxol de mercat perquè tots els ciclistes es treguin un carnet i passin per caixa. Darrere del carnet després vindria l'assegurança obligatòria», subratlla.

LaACPes proposa un acord entre la DGT i el Ministeri d'Educació perquè sigui obligatòria l'assignatura d'educació viària, i que el vehicle de formació sigui la bici. Si aprova aquest mòdul, l'alumne pot disposar d'un carnet ciclista. «L'àmbit ha de ser la formació dels escolars i no la formalitat d'un carnet administratiu», postil·laTriviño.

Per part seva, EduardoChozas,exprofesionaldel ciclisme i actual comentarista de televisió, creu que «seria necessari tenir una assegurança de responsabilitat civil perquè un ciclista pot atropellar i fer mal a algú o a l'altre vehicle, i això cal reparar-ho».

Chozasconsidera que seria bo «rebre alguna classe teòrica en algun estament públic per a ensenyar normes de seguretat viària, una cosa elemental de circulació. Una cosa senzilla i pràctica, que no sigui tampoc tan complex com un permís de conduir».

Automobilistes: Formació si, llicència no

«La formació en qualsevol mena de vehicle que comparteixi la via és necessària perquè garanteix el coneixement de les normes, però exigir algun tipus de llicència que t'habiliti per a portar la bici, no», apunta Antonio Lucas, director de Mobilitat i Seguretat Viària del RACE.

Sobre el segur, Lucas comenta que uncicloturistaque marxa de vacances «hauria de tenir algun tipus d'assegurança per a cas d'accident», mentre que en el cas de la persona que usa la bici per a anar a treballar l'assegurança seria una opció personal, segons els riscos que assumeixi.

Per a Antonio Lucas ho importi és regular els desplaçaments amb bicicleta perquè hi ha riscos des del punt de vista de la convivència viària, però no dissuadir. «Cal veure quin tipus d'assegurança i formació es necessita», conclou.

Els activistes de la bici: un carnet limitaria l'ús

Antonio Hurtado més que un usuari de la bicicleta es considera «un activista» que defensa aferrissadament aquest tipus de mobilitat. Abans de res, parla del respecte que han de tenir els cotxes davant la bicicleta i del perill de dissuadir el seu ús amb carnets obligatoris.

«No veig necessari un carnet. Els accidents es provoquen no perquè incomplim les normes, sinó perquè respecte als vehicles de motor estem desprotegits, no respecten ni velocitat ni distàncies. Les institucions han de complir amb els canvis normatius de protecció i fer infraestructures en l'àmbit urbà i interurbà», manifesta Hurtado.