Famílies de nens amb altes capacitats acusen centres i Educació de no atendre les seves necessitats i reclamen formació

Davant dels problemes que observaven tant a l'escola com a casa, i després de veure'l ansiós i angoixat, la pediatra el va derivar a l'àrea de Neurologia primer i Psiquiatria després de l'Hospital Vall d'Hebron. El resultat va ser un diagnòstic d'altes capacitats quan tenia 8 anys i, segons la mare, els van explicar que els problemes a l'escola es donaven «perquè no estava sent ben atès».

Terrones lamenta que l'informe psicològic de Vall d'Hebron «va quedar tres anys al despatx de la directora» i que el que es van limitar a fer és un pla emocional, aspecte que els pares consideren del tot insuficient. La família relata que va veure com s'agreujava la situació del seu fill i va començar a demanar reunions amb l'escola, a Nou Barris, i amb l'Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) en veure que el nen fins i tot manifestava «que no volia continuar vivint». Recorda que l'1 de maig del 2017, el nen «va agafar un ganivet» i es va autolesionar. A partir de llavors recorden un període «greu», amb anades i vingudes a urgències per crisis d'ansietat, depressió i agressivitat, moment en què van començar a medicar-lo. Paral·lelament, a partir de 6è va continuar l'escolarització amb etapes des de casa i etapes al centre.

Actualment, el jove ha canviat de centre a petició dels pares, ja que asseguren que des de l'anterior institut «no es prenia cap mena d'acció ni d'actuació per atendre'l com ell necessitava». Van anar també al Síndic de Greuges, perquè en un primer moment els van denegar el canvi. Al seu parer, «s'ha arribat una mica tard», ja que actualment el seu fill es troba combinant l'ingrés al centre de dia de l'Hospital Sant Joan de Déu amb les classes a l'institut.

Terrones assegura que el tracte que ha rebut per part de la Inspecció Educativa és «denigrant», i reivindica que «calen més recursos» i formació, tant en l'àmbit educatiu com en el sanitari. La família s'ha plantejat denunciar el Departament d'Educació «com a responsables de la degradació de la salut mental» del seu fill, tot i que no ha pres una decisió al respecte.

Un altre cas és el d'una família que residia al Ripollès i que ha volgut mantenir l'anonimat. En declaracions a l'ACN, han explicat que va ser un professor qui els va alertar que el seu fill de 7 anys no s'acabava d'integrar a l'escola. Finalment van decidir fer-li les proves, assumint ells el cost, per saber si tenia altes capacitats. Aquest diagnòstic el van fer arribar al centre on estava escolaritzat el seu fill i lamenten que no han rebut l'atenció adequada. «No ens han plantejat solucions», apunten.

Davant d'aquesta situació, han decidit marxar a viure a un altre lloc on han trobat una escola sensible, segons expliquen, a la realitat de les altes capacitats, i on han assegurat que l'atendran com necessita. Tot i estar decebuts per la manca de respostes per part del centre, estan molt agraïts al professor que va detectar els problemes i que sí que es va involucrar per aconseguir que el seu fill se sentís adaptat i atès.

Manca de formació i de recursos

Des de la Fanjac, consideren que aquests casos no són excepcions sinó que hi ha una manca de formació i de recursos per atendre els infants amb altes capacitats. En declaracions a l'ACN, Jové ha assenyalat que un dels principals problemes és la infraidentificació. Per això, reclama a Educació que faci perfils dels alumnes no només per conèixer aquells que tenen altes capacitats, sinó també els que tenen altres problemàtiques. «El sistema està pensat pels del mig», apunta.

Jové alerta que aquests nens comencen l'escolarització amb moltes ganes, però si no reben una atenció adequada es comencen a avorrir i a desmotivar, i això pot portar a fracàs escolar i no estar integrat en la societat. «Són nens a qui els han matat la curiositat, la iniciativa i la creativitat perquè necessiten una atenció diferent de la que es dona al gruix», explica.

El president de la Fanjac assegura que els docents reben molt poca formació sobre les altes capacitats: «El desconeixement és absolut». Reconeix també que és molt difícil que un docent amb 25 alumnes pugui atendre cada alumne amb les seves necessitats, per això apunta també a un problema de manca de recursos. Per al pares, la màxima preocupació no és l'excel·lència acadèmica, sinó que el seu fill «estigui ben atès, que sigui feliç i socialment integrat».

Formació i detecció

Des del Departament d'Educació, la directora general de Currículum i Personaltizació, Maite Aymerich, explica a l'ACN que cada any s'ofereixen cursos de formació als docents sobre les altes capacitats. Aquest any n'hi ha hagut nou i s'hi han inscrit unes 250 persones. També està previst que a l'estiu s'iniciï formació en Disseny Universal de l'Aprenentatge (DUA), per tal que els docents tinguin en compte «la variabilitat de l'alumne» a l'hora de plantejar les activitats i les pugui adaptar. Amb tot, reconeix que pot passar que un alumne «vagi a parar a un centre on aquesta formació no s'ha fet».

El professorat disposa també d'una guia, que actualment s'està actualitzant, sobre les altes capacitats. Aquesta indica com es poden detectar aquestes situacions i com actuar-hi. En línies generals, la guia diu que tota intervenció adreçada als alumnes superdotats i amb talents hauria de preveure completar o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar la socialització de l'alumne i també la seva integració en el grup, a través d'un pla individualitzat. A això s'hi suma l'assessorament des dels Equips d'Atenció Psicopedagogia (EAP).

Per últim, Aymerich apunta que estan estudiant com millorar la detecció primerenca de situacions com les altes capacitats a partir de 1r i 2n de primària, a través per exemple d'alguna intervenció sobre la lectoescriptura. «Com més aviat podem detectat handicaps, més aviat podrem intervenir-hi», ha manifestat.