La Ciència uneix esforços per a la defensa planetària davant dels asteroides

La comunitat científica ha pres consciència en les últimes dècades de la necessitat de mesurar la capacitat tecnològica actual per a evitar la col·lisió d'asteroides contra la Terra i de buscar dispositius de protecció enfront d'aquest risc potencial.

Així ho ha indicat a Efe l'expert AdrianoCampoBagatin, professor de la Universitat d'Alacant (UA), una de les quinze institucions europees que integren un consorci que duu a terme un projecte finançat per la Comissió Europea amb quatre milions d'euros en la convocatòria H2020 de 2019 'Recerca avançada en objectes pròxims a la Terra i noves tecnologies per a la defensa planetària'.

El projecte, denominatNEO-MAPP(acrònim que significa model d'objectes pròxims a la Terra i dispositiu de protecció), es desenvoluparà fins a 2023.

El seu principal objectiu és «l'avanç significatiu en la nostra comprensió de com respon un asteroide quan se li impacta amb una nau espacial llançada a una gran velocitat, la qual cosa seria un impacte cinètic», i també «com respon un asteroide a un pas pròxim a un planeta», ha revelat l'expert.

Així mateix, «es pretén determinar quina instrumentació és necessària a bord d'una nau espacial per a poder determinar completament totes les característiques físiques, morfològiques i geològiques d'un asteroide objecte d'un impacte cinètic provocat», ha assenyalat CampBagatin, responsable de la part de la UA enNEO-MAPP.

«Com a asteroide de referència per a la majoria dels estudis utilitzem el sistema binariDidymos(bessons, en grec), format per un asteroide primari, batejat amb el mateix nom, d'uns 800 metres de grandària, i el seu satèl·lit (Dimorphos), de tot just 160 metres», ha explicat aquest professor del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de la UA.

Referent a l'apartat de la recerca sobre «com respon un asteroide a un pas pròxim a un planeta», s'usaràApophis, que s'aproximarà a tan sols 31.600 quilòmetres de la superfície terrestre el 13 d'abril de 2029; és a dir, per deixat de l'òrbita dels satèl·lits geoestacionaris.

En aquesta data s'intentarà saber siApophis-d'uns 300 metres de grandària i del qual s'ha exclòs que col·lidirà amb la Terra almenys en un segle, segons les últimes observacions- es deformarà i de quina manera per efecte del seu pas pròxim a l'atmosfera, ha avançat CampBagatin.

El context en què es desenvolupaNEO-MAPPestà estretament relacionat amb dues missions espacials, ja anunciades en el seu moment:DART, de la NASA, iHera, de l'Agència Espacial Europea (ESA), que, encara que separades, s'emmarquen en el projecte AIDA (AsteroidImpact&DeflectionAssessment)per a desviar asteroides que poden xocar contra la Terra.

Precisament, totes dues missions tenen com a objectiu el sistema binariDidymosen el moment de la seva màxima aproximació a la Terra, en 2022.

La nauDART, de més 600 quilos de pes, serà llançada entre novembre d'enguany i febrer de 2022 per a estavellar-se a la fi de setembre del pròxim any sobre la superfície del menor dels dos asteroides (Dimorphos)a una velocitat de 6,5 quilòmetres per segon, amb la pretensió de provocar un cràter i modificar lleument la seva òrbita al voltant del primari.

Quatre anys més tard, en 2026, està previst que arribi la sonda europeaHeraal sistema binari per a estudiar completament els efectes de la col·lisió realitzada perDART.

En aquesta fase està involucrat el grup de CampBagatindins deNEO-MAPP, ja que un dels seus objectius principals consistirà a desentranyar l'estructura interna deDimorphosi, si és possible, de l'asteroide primari. A més, un altre de les seves comeses, vinculat a l'anterior, serà com s'han format aquests objectes binaris, perquè de moment es desconeix.

El 15% de tots els objectes pròxims, en termes astronòmics, a l'òrbita terrestre són sistemes binaris d'asteroides, ha concretat aquest expert.

Segons CampBagatin, conèixer la seva composició interna pot ser clau per a saber com es podria desviar un objecte d'aquestes característiques en el cas que pugui haver-hi un risc de col·lisió amb la Terra.

«L'única cosa factible tecnològicament en aquest moment» per a provar si es pot desviar un asteroide de la seva òrbita és dur a terme un impacte cinètic i el que es pretén amb les missionsDARTiHeraés comprovar si aquest procediment «és realment efectiu», ha destacat.

Això s'albirarà en l'actual dècada i, d'obtenir un resultat reeixit, l'inici de la defensa planetària podria deixar de ser ciència-ficció.