Educació
Els escolars espanyols no saben diferenciar correctament els textos d'opinió dels d'informació
La capacitat per determinar informacions esbiaixades està per sota de la mitjana de la OCDE
Un alumne de Cervera obté la nota més alta de la Selectivitat amb un 9,9
Els alumnes espanyols aprenen a l'escola menys que la mitjana de l'OCDE a detectar informacions esbiaixades i la seva capacitat de fer una anàlisi de text està molt per sota de la dels països amb millors resultats.
En un estudi publicat aquest dimarts a partir de l'informe PISA de 2018, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que a Espanya només un 46% dels estudiants de 15 anys deien haver après a l'escola com identificar un contingut tendenciós.
El percentatge és inferior al 54% de mitjana de l'Organització i queda molt allunyat de països com Austràlia, el Canadà, Dinamarca o els Estats Units, on se supera el 70%.
Els pitjors resultats es donen a Israel, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia i Suïssa, on menys del 45% dels alumnes afirmen haver après a distingir aquestes informacions.
Els autors de l'estudi subratllen que en els sistemes educatius en els quals se'ls ensenya això a una gran part dels alumnes aquests són més capaços de distingir entre informació i opinió, i en particular si tenen accés a tecnologies digitals a casa.
En l'edició de PISA de 2018, només un 41% dels estudiants espanyols van demostrar que tenien aquesta capacitat, davant del 47% de mitjana en l'OCDE.
Els espanyols no estaven pitjor equipats en tecnologies digitals, ja que un 91% disposaven d'una connexió a internet a casa i un ordinador que podien utilitzar per a fer els seus deures, comparat amb el 89% de mitjana en l'OCDE.
El nivell d'equipament ha millorat significativament, amb 42 punts percentuals més que el dels alumnes de 15 anys que van participar en el PISA de 2003, quan en el conjunt dels països de l'Organització l'increment ha estat de 28 punts.
A més, les diferències en termes d'accés a instruments digitals entre els estudiants que anaven a centres educatius desfavorits i els altres són menys marcades a Espanya que la mitjana del conegut com el 'Club dels països desenvolupats'.
Un altre punt en el qual els alumnes de 15 anys espanyols sortien molt mal parats el 2018 és el de la seva destresa per a seguir les instruccions del test de lectura fixant-se en les pàgines importants per a les tasques encomanades i evitant les irrellevants.
Únicament un 24% van saber realitzar el que es diu una bona anàlisi de text davant més de la meitat dels estudiants a la Xina, Hong Kong, Corea del Sud, Singapur i Taiwan i almenys un 40% al Canadà, el Japó, Macau, Nova Zelanda, el Regne Unit i els Estats Units.
La nota dels espanyols en la prova de lectura global de PISA va ser de 477, davant dels 487 de l'OCDE.
El principal factor per a millorar aquesta capacitat lectora és l'hàbit de llegir, sobretot llibres. Els adolescents espanyols que llegien llibres van tenir 46 punts més que els qui mai o gairebé mai ho feien (49 punts més en el conjunt de l'organització).
Els responsables de l'estudi destaquen que, en 2018, els adolescents que van participar en les proves als països implicats passaven 35 hores a la setmana connectats als seus dispositius digitals, quan els de 2012 estaven 21 hores.
El pròxim PISA es farà durant 2022 (s'ha retardat un any a causa de la covid) i els seus primers resultats es publicaran a la fi de 2023.