Successos
Detecten un cas de l'estafa del 'fals militar' a Lleida en què la víctima va pagar fins a 118.00 euros
L'estafador va contactar la víctima per xarxes socials i li va demanar diners després d'aconseguir la seva confiança
Un de cada sis espanyols d'entre 18 i 65 anys compra per Internet al menys un cop al mes
L'home va explicar que tenia molts diners estalviats en una caixa de seguretat d'un aeroport alemany, però només els podia disposar si els recollia presencialment. Per això, demanava els diners a la dona i poder retrobar-se presencialment. Li va explicar que ho havia de fer per transferència a un suposat compte bancari de la ONU i que, en arribar, ja podria retirar els seus diners i compensar-la.
A principis de març, la víctima va fer un primer pagament de 1.500 euros per uns suposats tràmits inicials i en va anar fent d'altres de diverses quantitats, la major part de 15.000 euros i un de 50.000 euros, fins a pagar 118.000 euros en total.
A finals d'abril, amb moltes sospites, va fer gestions per comprovar si era víctima d'un engany i va descarregar-se la fotografia del perfil de la xarxa social del suposat militar i en va fer recerca en imatges. Va comprovar que la mateixa fotografia era utilitzada en altres perfils.
Aquesta estafa és la coneguda com la del 'fals militar' o 'fals enamorat virtual'. Les víctimes són contactades a través de les xarxes socials per persones que diuen trobar-se en un país llunyà. El suposat enamorat es presenta com a militar en missió humanitària, treballador d'una ONG o un tècnic especialitzat en un destí de llarga durada.
Utilitzant l'enginyeria social, els estafadors detecten per xarxes les possibles víctimes i, abans de fer el primer contacte, aconsegueixen que els acceptin alguna amistat comuna per donar confiança.
Aquest contacte inicial continua evolucionant fins a generar-se una relació virtual amorosa. Aconseguida la vinculació emocional, arriba un moment en què planteja poder venir i conviure junts.
Durant la relació virtual, l'estafador manifesta que té molts diners, però per un impediment no en pot disposar immediatament, per la qual cosa demana a la víctima un avançament econòmic. Aquests diners poden ser, entre altres excuses, pel bitllet d'avió, despeses mèdiques, per pagar la indemnització d'una jubilació anticipada o per pagar aranzels.
Els Mossos d'Esquadra recomanen a les víctimes que, davant la mínima sospita, recopilin la màxima informació del perfil de l'usuari i presentin una denúncia. A més, insisteixen que mai s'ha de fer cap pagament ni transferència bancària a persones desconegudes.