Un explorador espanyol diu haver trobat a Pakistan dues ciutats perdudes fundades per Alexandre el Gran

L'explorador vitorià Miguel Gutiérrez-Garitano creu haver localitzat al Pakistan dues ciutats perdudes fundades per Alexandre el Gran: Alexandria Nicaea i Alexandria Bucèfala, on a més ha trobat el túmul funerari que podria albergar les restes del llegendari cavall del conqueridor macedoni.

Gutiérrez-Garitano s'ha passat els últims dos anys estudiant la batalla d'Hidaspes (segle IV a. C.) que va enfrontar a Alexandre el Gran i al rei indi Porus. A la fi d'abril va viatjar durant vuit dies a l'escenari de la contesa amb la idea d'il·luminar un projecte formatiu sobre aquesta lluita per a la Societat Geogràfica La Exploradora, entitat vitoriana que ell presideix.

En una de les zones objecte de recerca, a la regió de Panjab, la disposició d'una paret de tova va cridar l'atenció d'aquest escriptor de viatges i llicenciat en Història que, segons explica a Efe, va recórrer a Google Earth per a obtenir des del seu ordinador una vista aèria de la zona.

La seva sorpresa va ser majúscula quan va descobrir que la paret que havia despertat la seva curiositat formava part d'un gran cercle de «dimensions colossals»: un anell de 130 metres de diàmetre amb corredor d'entrada i parets de 5 metres d'altura de la qual sobresurten ceràmiques de diverses èpoques, pedres de molí i pedres tallades, entre altres objectes.

Per la ubicació de l'enclavament al costat del riu Jhelum (l'antic riu Hidaspes), Gutiérrez-Garitano creu que aquest enorme recipient funerari és part d'Alexandria Bucèfala, la ciutat construïda per Alexandre el Gran en el lloc en el qual va morir el seu cavall i en el centre del qual va disposar la tomba de l'equí. La ciutat va perdurar fins al segle IV d. C., però després la seva pista es va perdre.

La troballa es va produir quan l'expedició -que completen el fotògraf Jordi Canal-Soler, la historiadora Silvia Cerretero i el guia Sahid Jamil Rana- recorria l'escenari de la batalla en un llogaret situat al sud de la ciutat punjabí de Jhelum. Gutiérrez-Garitano no vol revelar encara el lloc exacte per a preservar-lo de possibles saquejos.

«Hem donat la informació al Govern pakistanès, perquè s'encarreguin de protegir-ho de la manera més eficaç. A més, estem consultant la troballa amb experts, perquè fins que el lloc sigui estudiat per arqueòlegs, tot el que puguem avançar són hipòtesis», apunta.

La possible localització d'Alexandria Bucèfala i de la tomba del llegendari cavall no ha estat l'única troballa de l'expedició. Així, els topònims van posar en alerta a Gutiérrez-Garinano quan van visitar un lloc anomenat Sikander, nom que els nadius donaven a Alexandre el Gran.

Van decidir explorar un pujol situat en el lloc i en un tall del terreny provocat per les obres per a construir una mesquita, van descobrir que tots els estrats estaven plens de ceràmica. Aquest punt coincideix amb la plana on, segons les recerques de l'explorador basc, es va produir el primer xoc entre les tropes d'Alexandre i Porus.

Per tot això, l'historiador alabès sosté que aquest pujol podria albergar les restes d'Alexandria Nicaea, la ciutat fundada pel general macedoni en el lloc de la batalla.

Aquests descobriments han canviat el sentit de l'expedició, concebuda en un inici per a donar xerrades, escriure un llibre sobre la batalla i fins i tot filmar un documental, i ara Gutiérrez-Garitano està a l'espera de que arqueòlegs experts es pronunciïn sobre si efectivament ha localitzat les ciutats perdudes d'Alexandria Nicaea i Alexandria Bucèfala i la tomba del famós equí.

«Podríem haver resolt un enigma de 2.500 anys. Encara que penso que el túmul, es tracti o no de la tomba de Bucèfal, és un jaciment d'extraordinari valor», remata l'historiador i aventurer basc.