El càncer d'ovaris, «l'assassí silenciós» que és difícil de diagnosticar de forma precoç

El càncer d'ovaris, un tumor conegut com «l'assassí silenciós», no és el més freqüent, però sí el més letal de les neoplàsies malignes ginecològiques pel fet que en la majoria dels pacients es descobreix en una fase avançada de la malaltia donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç.

Al no existir un mètode eficaç que faciliti el seu diagnòstic precoç, el 75 per cent dels casos es presenten en fases avançades i la seva extirpació total determina una major supervivència i fa més efectius els tractaments mèdics posteriors, segons ha explicat a Efe AnaAvellaneda, delegada de l'Associació d'Afectats per Càncer d'Ovaris (ASACO)a Màlaga.

Avellaneda, que també és pacient de càncer d'ovaris des que se li va detectar en 1998 en estadi III, ha assegurat que el retard en els diagnòstic es deu al fet que els símptomes són inespecífics i es confonen fàcilment amb els de qualsevol altra malaltia.

El ginecòleg OmarRahmouni, que forma part del comitè oncològic de l'Hospital Verge de la Victòria de Màlaga, ha indicat a Efe que la clau està en la detecció precoç i que hi ha símptomes que solen repetir-se en totes les pacients, com a dolor abdominal, cansament continu, augment del perímetre de l'abdomen i sensació d'inflor.

Rahmounimanté que, a més d'aquests símptomes, és molt important destacar que un de cada vuit casos és genètic, per la qual cosa, sense alarmar-se, cal estar alerta i consultar als professionals perquè coneguin els seus antecedents i facin els estudis genètics pertinents.

La doctora María José Bermejo Pérez, de la Unitat Intercentres d'Oncologia Mèdica de Màlaga, creu imprescindible prendre decisions clíniques dins d'un comitè que inclogui especialitats diagnòstiques, mèdiques i quirúrgiques implicades en el tractament inicial del càncer.

A oncologia mèdica la pacient arriba amb el diagnòstichistopatológicode la malaltia. El terme càncer d'ovari fa referència a un grup de tumors etiològica i molecularment diferents, d'aquí la importància de sol·licitar estudis moleculars addicionals en sang i en el tumor.

El resultat d'aquestes proves no sols s'ha convertit en la clau per a decidir tractaments més dirigits, sinó que també ens informen sobre el risc familiar de patir aquest o un altre procés oncològic i, per a això, la unitat de consell genètic assessora sobre estratègies de prevenció de risc a les famílies que ho precisin.

Des deASACOes demana més línies de recerca i suport polític per als projectes, ja que «la conciliació i la visibilitat sobre aquest càncer continua sent una de les assignatures pendents», ha inciditAvellaneda.

També ha subratllat la importància que té el suport psicològic per a aquestes dones i les seves famílies, així com la recuperació física amb fisioterapeutes especialitzats.

La fisioterapeuta deASACOMaríaNoguerasRubio ha explicat que ells donen la base per a recuperar el control motor, la coordinació de moviments bàsics: «No podem curar però a ajudem a recuperar totes les funcions i això és qualitat de vida».

NoguerasRubio ha indicat que aquestes dones han de ser tractades per fisioterapeutes, ja que passen per cirurgia abdominals i pelvianes i per tant l'exercici cal adaptar-lo a elles.

Pateixen moltes disfuncions, a més del dolor de les cicatrius, patologies que cal tractar a nivell pelvià com a incontinència urinària, fecal, restrenyiment i problemes en el camp sexual.

S'ha decidit per «un equip multidisciplinari» on a més dels metges de les diferents especialitats hi hagi psicòlegs, nutricionistes i fisioterapeutes.

La psicooncòloga deASACOCarmen BarcelóCabello, ha explicat a Efe que amb aquesta patologia les dones pateixen molta repercussió emocional: «No és només el càncer, és que ja no podran tenir fills, la menopausa. És un desordre emocional molt gran».

Ha indicat que a aquestes pacients «mai» se'ls ha d'anul·lar les seves emocions amb frases com «no ploris, no diguis ximpleries, no parlis més del tema», encara que això no significa que calgui estar parlant tota l'estona de la malaltia, «només quan la pacient necessiti donar-li sortida».

Sobre com ajudar-los ha explicat que el millor és l'acompanyament respectuós, fins i tot el silenci, portar unes flors, un pastís i dir-los «que fotuda estàs avui», una ajuda «que surti del cor, no frases fetes».