Diari Més

Economia

Els grans ERO de la banca destrueixen més de 54.000 llocs de treball a l'Estat durant els últims deu anys

CaixaBank lidera el rànquing d'acomiadament, amb 14.414 sortides, mentre que el Banc Sabadell en suma 3.018

La sentència constata el menysteniment de les filles cap al pare, que només fa de 'caixer'.

Un jutjat eximeix un pare de pagar la pensió a les filles perque és «tractat com un caixer automàtic»Freepik

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els grans ERO de la banca –expedients amb més de 1.000 sortides- han destruït 54.281 llocs de treball a l'Estat durant els últims deu anys. Tenint en compte l'últim expedient anunciat per CaixaBank, l'entitat de l'estrella lidera el rànquing d'acomiadaments, amb un total de 14.414 sortides. Si es resten les 500 recol·locacions proposades pel banc, el grup es manté al capdavant de la llista, lluny de les 7.895 sortides al Santander, que ocupa la segona posició. La recentment absorbida Bankia tanca el podi, amb 6.500 acomiadaments entre 2013 i 2018, mentre que el BBVA –que no feia un ajustament de plantilla des de la integració d'Unnim el 2012- ocupa la quarta posició, amb 5.018 sortides. El Sabadell, per la seva part, suma 3.018 sortides.

Més enllà de les entitats en actiu també destaquen expedients com el que van signar Caja Madrid i els seus socis –Bancaja i les caixes Insular de Canarias, Ávila, Rioja, Segovia i Laietana- l'any 2010, amb 4.000 sortides, o la reestructuració del Popular l'any 2016, que va comportar la marxa de 2.592 empleats. També van superar els 2.000 acomiadaments entitats com CajAstur, actualment integrada a Liberbank (2.200 sortides) i CatalunyaCaixa, que forma part del BBVA (2.153 acomiadaments).

No obstant això, en la suma no es tenen en compte els ERO de menys de 1.000 empleats. La xifra d'afectats total, doncs, és encara més gran. Segons les dades més actualitzades del Banc d'Espanya, el sector bancari va perdre més de 82.000 llocs de treball a tot l'Estat entre 2010 i 2019, passant dels 263.715 empleats als 181.575. Si tan sols se sumen els dos grans ERO efectuats el 2020 –els 1.800 treballadors del Sabadell i els 3.572 del Santander- i les reestructuracions al BBVA i CaixaBank, la destrucció de llocs de treball s'acosta als 100.000.

El 2021, un any que marcarà al sector

L'any 2021 serà recordat pel sector. De moment, se situa com el segon pitjor any pel que fa a la disminució de l'ocupació, amb 12.091 empleats menys (és la suma dels ERO al BBVA i CaixaBank). Malgrat tot, encara resta conèixer l'impacte d'altres operacions com Unicaja i Liberbank, que aquesta setmana ja ha notificat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la seva fusió.

Fins ara, l'any negre per als treballadors de la banca era el 2013. Durant aquell exercici van tenir llocs fins a cinc expedients que van afectar a més de 1.000 empleats, una xifra que no s'ha tornat a repetir. Els van protagonitzar Bankia, Nova CaixaGalicia, CaixaBank, CatalunyaCaixa i la suma d'Unicaja, Caja Duero, Caja España i CEISS. També destaca l'any 2010, amb quatre ERO diferents i 8.479 llocs de treball destruïts, i els últims dos exercicis, on s'han presentat expedients més intensos.

Els dos grans ERO de 2020 van afectar 5.372 empleats, dels quals 3.571 corresponen al Santander i 1.800 al Sabadell. Pel que fa al 2019, el nombre de treballadors afectats va ser de 5.246, repartits entre 3.223 del Santander i 2.023 de CaixaBank.

ERO amb pitjors condicions de sortida

Un altre punt a tenir en compte és que els dos últims grans ERO a l'Estat –BBVA i CaixaBank- presenten unes condicions de sortida pitjors que els anteriors. A falta de començar el procés de negociació formal, CaixaBank ha ofert indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats (el mínim exigit per la llei) als majors de 63 anys, i de 25 dies per any amb un màxim de 18 mensualitats per als menors de 55. Pel que fa als treballadors d'entre 58 i 63 anys, la proposta inclou el 50% del sou pensionable i el manteniment del conveni de la Seguretat Social fins als 63 anys, mentre que a la franja d'entre 55 i 58 anys se'ls ofereix el 50% del sou regulat amb un màxim de 24 mensualitats.

En el cas del BBVA, les indemnitzacions pel col·lectiu de més de 63 anys és el mateix. També ofereix prejubilacions d'entre el 60% i el 65% del sou als treballadors de 56 anys o més i, per la resta de la plantilla, la proposta és de 27 dies per any treballat amb un màxim de 18 mensualitats.

Si bé les negociacions formals acaben de començar, les condicions s'allunyen força del que és habitual en el sector bancari. Sense anar més lluny, l'últim expedient al Banc Sabadell es va tancar amb un acord de prejubilacions on els treballadors rebran el 75% del seu salari anual assignat més el conveni especial fins que arribin als 63 anys. Pel que fa a les baixes incentivades, la indemnització acordada va ser de 35 dies per any treballat, amb un màxim de dues anualitats.

Per la secretària general de Comissions Obreres del BBVA a Catalunya, Teresa Solà les condicions proposades per l'entitat «són insultats» i estan «a anys llum» del que volen els sindicats. A més, recorda que el banc va presentar beneficis i que la cúpula directiva de l'entitat manté «uns sous milionaris».

No obstant això, es mostra optimista de cara a la negociació i creu que les condicions que finalment es pactaran seran millors a les inicials. «L'empresa ens ha insistit que les condicions que ens va oferir eren només una primera proposta, per tant, creiem que tenim camí per recórrer; i segon, tenim la plantilla al darrere», comenta. De fet, la gran preocupació dels sindicats passa per reduir l'impacte de l'ERO, que afecta 3.800 treballadors, dels quals gairebé 1.200 es troben a Catalunya. És per això que el pròxim dilluns els sindicats han convocat concentracions a quinze ciutats de l'Estat –entre elles les quatre capitals de província de Catalunya- per mostrar la seva disconformitat amb l'ERO. En aquest sentit, Solà assegura que la plantilla «no descarta res» si el posicionament de l'entitat es manté.

tracking