'Robòtica tova', solucionar problemes emulant a la naturalesa

'Biorrobots'que emulen la flexibilitat de les plantes, el moviment dels cucs o la forma d'agarrar dels pops, o robots comestibles que mediquen o examinen als pacients des de l'interior de l'organisme són algunes de les solucions que ofereix la robòtica tova, la revolució que ha arribat per a quedar-se.

La robòtica tova s'inspira en els éssers vius per a afrontar reptes i solucionar problemes i ho fa combinant la robòtica tradicional amb l'ús de materials flexibles i intel·ligents que s'adapten a l'entorn amb molta eficiència.

D'aquesta manera, la nova robòtica no sols executa les tasques amb molta més seguretat, sinó que a més aquests robots es converteixen en eines «increïblement versàtils», explica en una entrevista amb EFE l'enginyera deRoboticsLabdel Departament d'Enginyeria de Sistemes i Automàtica de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M), Concepción A. Monje.

I és que en substituir els elements rígids tradicionals per altres tous ibioinspirats, elsbiorrobotsatenuen o absorbeixen els cops, i això els dóna estabilitat (seguretat) i flexibilitat de moviments (versatilitat), que són els objectius principals de la nova robòtica, comenta l'enginyera.

Les aplicacions i morfologies d'aquests robots són pràcticament infinites, «tantes com problemes vulguis solucionar», assegura.

Els animals, per exemple, són una gran font d'inspiració. L'Institut debiorrobòticade la Universitat de Pisa ha desenvolupat un robot que copia el comportament d'un pop i que té uns tentacles de silicona que imiten la forma d'agarrar «fiable i robusta» d'un cefalòpode i que és capaç de manipular objectes millor que una pinça.

Altres robots, fabricats com una successió de baules unides, actuen com un cuc i aconsegueixen una flexibilitat que li permet moure's -per exemple- per l'interior dels vasos sanguinis i reparar-los, o que, com han fet en el laboratori de Monje, poden convertir-se en un braç robòtic, un manipulador mòbil.

I és que, quan pensem en robots, tots imaginem humanoides com els que fabriquen els japonesos o quadrúpedes capaços fins de ballar com els de BostonDynamics, però, la veritat és que aquests robots poden tenir moltes morfologies i destreses.

Probablement algunes de les aplicacions més fascinants són les relacionades amb la medicina: robots tous comestibles que es dilueixen en l'intestí i permeten dipositar un medicament en un punt concret, o altres equipats amb sensors capaços d'analitzar elsbiomarcadoresd'un pacient i de fer un seguiment constant.

Existeixen jananorrobots, com els desenvolupats per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que s'integren en el torrent sanguini i reparen vasos del cervell, i robots equipats amb sistemes de posicionament d'última generació que se situen un punt exacte de l'organisme per a participar en tractaments de radioteràpia i localitzar el lloc que ha de ser radiat.

La necessitat de trobar materials tous biocompatibles per a tots aquests usos, ha fet que l'estudi dels materials sigui una disciplina fonamental per a la robòtica.

«Últimament s'estan desenvolupant materials intel·ligents amb propietats especials com l'autoreparació o 'selfhealing', que mitjançant calor poden reparar les seves fissures i evitar ser reemplaçats, i altres materials amb sensors que capten estímuls elèctrics i reconeixen el tacte, és el que es diu 'intel·ligència corporal', que imita els sensors de la nostra pell.

Tots aquests desenvolupaments «no són ciència-ficció; són la robòtica del present. Només fa falta donar-li recorregut a aquest nou paradigma» i imaginar les aplicacions que volem desenvolupar amb aquesta mena de robots, subratlla l'enginyera extremenya.

«El primer és pensar per a quina aplicació necessitarem el robot, després cal dissenyar la seva morfologia en funció dels moviments que seran necessaris per a l'execució d'aquestes tasques. Aquests processos involucren simulacions complexes en una primera fase, i posteriorment un procés deprototipat final amb el qual s'obté un primer prototip del robot que ja podrem provar», descriu.

Això sí, adverteix Monje, «aquest camp exigeix molta inversió, molt de temps i molt esforç i materials que no solen ser barats» però -insisteix- aquesta robòtica «no és la robòtica del futur, és la del present».