El Consell de Ministres ha aprovat una modificació de l'actual normativa de consum amb la qual amplia els terminis de garanties legals de béns de dos a tres anys i incrementa, de cinc a 10, el temps mínim en el qual els fabricants estan obligats a disposar de peces de recanvi, una vegada que el producte deixa de fabricar-se, garantint així el dret a reparar dels consumidors. La normativa entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2022.
D'aquesta manera, Consumaposta per una major durabilitat dels béns amb l'objectiu d'aconseguir patrons de consum més sostenibles. Per això, la reforma aprovada incorpora la durabilitat d'un producte com un criteri objectiu perquè el consumidor avaluï si està conforme amb la compra.
Quan un bé no tingui la durabilitat que l'empresa i el consumidor hagin pactat a través del contracte de compra, el client podrà triar entre la reparació o la substitució d'aquest. En aquest sentit, s'amplia el termini de garantia legal dels béns fins als tres anys i de dos anys per als continguts o serveis digitals.
Finalment, i també a favor d'aquest dret a reparar, s'augmenta en cinc anys el termini mínim durant el qual el fabricant està obligat a garantir l'existència de peces de recanvi un copel producte deixa de fabricar-se, passant de cinc a 10 anys. Amb això, el Ministeri de Consum busca incrementar la durabilitat dels béns en la lluita contra l'obsolescència i reduir l'impacte en el medi ambient.
Contracte de contingut i serveis digitals
El nou decret també contempla nous drets i garanties per als consumidors o usuaris, davant l'auge del comerç en línia. També quedaran recollits els contractes en els quals l'usuari no paga un preu però sí que facilita les seves dades personals a canvi d'un servei. Seran considerats subministraments de continguts els programes informàtics, aplicacions, arxius de vídeo, arxius d'àudio, arxius de música, jocs digitals, llibres electrònics o altres publicacions electròniques.
Els serveis digitals seran tots els que permetin la creació, el tractament, l'accés o l'emmagatzematge de dades en format digital. Això inclou el programari d'intercanvi de vídeos i àudio i un altre tipus d'allotjament d'arxius, el tractament de textos o els jocs que s'ofereixin en línia, les xarxes socials, el correu electrònic i els serveis de missatgeria instantània.
D'aquesta regulació queden exclosos els programes lliures i de codi obert, en el qual el codi font es comparteix obertament i els usuaris poden accedir lliurement al programa (programari).
Es considerarà que els continguts o serveis digitals estan disponibles o accessibles quan hagin arribat a l'entorn del consumidor i usuari i no sigui necessari cap altre acte de l'empresari perquè pugui utilitzar-los conforme al contracte.
Atès que els continguts o serveis digitals se subministren en format digital, el subministrament no haurà de requerir, en la major part de les situacions, cap termini addicional. Per tant, en la majoria dels casos, l'obligació de l'empresari de subministrar els continguts o serveis digitals sense demora indeguda implicarà haver de subministrar-los immediatament.
La nova normativa amplia de tres a cinc anys el termini de prescripció per a exercir els drets que el consumidor té quan no estigui conforme. A més, incrementa el termini d'inversió de la càrrega de la prova per acreditar la falta de conformitat, passant de sis mesos a un o dos anys, en funció de l'objecte contractual.
Finalment, per evitar que els consumidors siguin induïts a error, les garanties comercials que s'incloguin en la publicitat associada prevaldran a les de la declaració de garantia legal si són més beneficioses per al consumidor.
