Societat
El Congrés aprova definitivament la llei de canvi climàtic que marca el camí per a la neutralitat d'emissions el 2050
Sánchez diu que és «una revolució» que crearà «milers i milers de llocs de treball»
«Estem davant una gran oportunitat de transformar la generació d'ocupació, la prosperitat, el progrés» i «tenim la possibilitat d'oferir una alternativa als joves d'avui i als que vindran», perquè «no volem deixar un mode de creixement insostenible abocat al desastre i al col·lapse», ha dit des de la tribuna del Congrés.
La Llei estableix objectius ja per al 2030 que passen en primer terme per una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de com a mínim un 23% respecte al 1990. També marca que les energies renovables hauran de representar com a mínim el 42% del consum i el 74% de la producció.
Pel que fa al transport, la llei fixa que d'aquí a 30 anys el parc de turismes hauria de ser lliure d'emissions directes de C02. No prohibeix la comercialització de cotxes contaminants, però, com a pas previ, l'any 2040 els vehicles comercials lleugers nous haurien de tenir zero grams de CO2 per quilòmetre.
A més, estableix que els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars hauran d'introduir en la planificació d'ordenació urbana la implantació de zones de baixes emissions no més tard del 2023 així com accions per afavorir els desplaçaments a peu o en bici i la mobilitat elèctrica.
Sánchez diu que crearà «milers i milers»de llocs de treball
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha felicitat per l'aprovació. Segons Sánchez, la llei és «un primer pas decisiu»davant l'emergència climàtica. «És una llei que serà una revolució» perquè generarà «milers i milers de llocs de treball verds de qualitat», ha dit. A més, segons Sánchez, la llei «connecta amb les demandes de les generacions més joves»perquè «contribueix a construir una indústria molt més important vinculada a la transició ecològica».
Només Vox hi vota en contra
Vox ha estat l'única formació que ha votat en contra de la llei. Segons la diputada Mireia Borrás es tracta d'una normativa «sectària» que forma part de «l'agenda ideològica» que deixa «milers d'espanyols sense feina». «Les seves polítiques energètiques només transiten cap a la misèria», ha afirmat.
La CUP s'absté perquè la troba poc ambiciosa
La CUP s'ha abstingut per «expressar una crítica a una llei que ja queda obsoleta». El diputat de la CUP Albert Botrán ha afirmat que l'objectiu de reduir en un 23% de les emissions a 2030 queda «molt per sota» del que ha aprovat l'administració nord-americana i del que demana «la realitat». Ha recordat que el TC va suspendre la llei catalana de canvi climàtic que apostava a reduir les emissions en un 40%. «No es pot fer la transició ecològica de la mà de l'IBEX», ha dit Botrán.
La diputada del PDeCat Pilar Calvo també ha anunciat el vot a favor dels seus quatre diputats tot i que ha advertit que ha de servir per impulsar mesures a favor del Delta del Llobregat. «L'Estat ha d'actuar amb celeritat perquè les seves mesures correctores no ha estat suficients per evitar el deteriorament, la contaminació i la disminució de les espècies protegides». Com Botrán, ha recordat que el TC va retallar la llei catalana que prohibia el fracking.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha apuntat que els responsables del canvi climàtic són les multinacionals que han prioritzat els seus interessos econòmics a la salut del planeta. «Aquesta llei és l'inici que els governs siguin conscients que alguna cosa està passant al planeta» i «la decisió afecta tant a la indústria com al poder». Per això ha demanat multar les emissions i «deixar de jugar a la ruleta russa amb el planeta en nom del mercat lliure».
El PP diu que provocarà el «tancament d'empreses»
El PP s'ha abstingut en el que considera «un projecte petit, limitat i que arriba tard» que demostra, segons els populars, que el govern de Pedro Sánchez «vol ideologitzar la batalla del clima». El diputat Guillermo Mariscal ha assegurat que la llei «és un salt al buit» que provocarà «el tancament d'empreses» i «l'enfonsament de l'economia espanyola».