Immunitat de grup: possible a l'agost però, ens retornarà la normalitat?

S'aconseguirà a l'agost la immunitat de grup? Quines implicacions tindrà? Es podrà dir adéu a les mascaretes? És factible si el ritme de vacunació continua augmentant en plenes vacances, però arribar a aquest 70% màgic de cobertura no serà fàcil i tornar de cop a la vida prepandèmica costarà.

Dilluns passat, el president del Govern, Pedro Sánchez, va posar data a la immunitat col·lectiva: per al 17 d'agost, 33 milions de ciutadans estaran protegits enfront de la covid-19, però experts en epidemiologia, salut pública,vacunologíai immunologia prefereixen no marcar-se terminis, quantificar percentatges o associar xifres a massa expectatives.

El més important ara és continuar vacunant, fer-ho ràpid i no deixar una sola dosi sense posar; així ho diuen a Efe els presidents de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), Marcos LópezHoyos; de l'Associació Espanyola deVacunología(AEV),AmósGarcía Rojas; el vicepresident de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), Óscar Zurriaga; i el Facultatiu de Medicina Preventiva i Salut Pública de l'hospital Reina Sofia de Còrdova, José Luis Barranco.

Què és la immunitat de grup i com es calcula?

La immunitat de grup és la protecció indirecta que s'aconsegueix enfront d'una malaltia infecciosa pel fet que hi ha un alt percentatge de la població que, o bé està vacunat, o bé ja l'ha passat, de manera que aquestes persones actuen de tallafocs contra el virus frenant la seva expansió.

No és igual en totes les malalties: per exemple, en el xarampió l'ideal és que sigui d'entre un 80% i un 85%.

Com es mesura? Amb el número reproductiu bàsic R0, que calcula a quantes persones pot transmetre un individu infectat. En el xarampió arriba a 18, d'aquí ve que la taxa d'immunitat col·lectiva sigui tan alta; en el cas de SARS-CoV-2 es va establir entre 2 i 3, amb el que el nombre de persones que han d'estar protegides per a tallar la transmissió ha de rondar el 70%, explica LópezHoyos.

No és un«a partir d'aquí, genial»

Però cal tenir en compte multitud de factors, un d'ells les variants que van apareixent que, per la seva major transmissibilitat, poden modificar l'índex R i, amb això, la xifra en la qual es fixa la immunitat de grup.

«Es tracta d'aproximacions: no hi ha un càlcul unívoc que digui que a partir d'aquí és estupend», continua José Luis Barranco, que afegeix que el percentatge «no és un tot o res, no significa que quan aconsegueixo un 70% sí que arribo però al 69,9%, no».

A més de que la xifra sigui discutible i pugui ser susceptible de canvis, no n'hi ha prou amb aconseguir-la, sinó que ha d'haver-hi un repartiment heterogeni.

«No podríem estar parlant d'immunitat de grup fins i tot si tinguéssim un 90% si l'altre 10% estigués tot junt en un altre lloc: això implicaria que no s'ha aconseguit. Per això parlar d'un percentatge és només estimatiu, el millor és com més alt millor», afegeix Zurriaga.

Aquest expert posa com a exemple Israel, on la comunitat jueva ja ha arribat a un considerable nivell de protecció, «però en la part palestina no tenen res. Si comptéssim tots podríem estar dient que sí que s'aconsegueix, però una zona està completament separada de l'altra».

Compten els contagiats? I els vacunats parcialment?

En els seus càlculs, el Govern compta només amb les persones que han completat la pauta (dues dosis en els casos dePfizer, Moderna iAstraZenecai una en el deJanssen). «Una persona estàprimovacunadao correctament vacunada quan s'han posat dues dosis encara que s'hagi vist que una és altament efectiva», subratlla Barranco.

No obstant això, a la immunitat de grup no sols s'arriba per la vacunació, també per la immunitat natural adquirida amb el contagi.

A Espanya s'estan vacunant a tots, infectats o no, encara que en el cas dels menors de 65 anys que hagin estat vacunats abans d'haver transcorregut sis mesos des del diagnòstic, es considera que han completat la pauta amb una sola dosi, segons l'estratègia de vacunació.

Així que, en opinió de Zurriaga, els que han estat en contacte amb el virus també tenen aquesta funció de tallafocs: «fins on sabem hi ha una certa immunitat que els impedeix tenir les formes més greus de la malaltia, la qual cosa és important perquè amb les vacunes passa el mateix, tampoc protegeixen el 100% i estem veient que alguns casos desenvolupen casos lleus i asimptomàtics».

És realista la previsió?

Per a Zurriaga, es pot fins i tot avançar abans d'agost: «Tot és possible, però depèn de les vacunes que es tinguin i la velocitat a la qual es posin. La capacitat d'administrar dosi es pot aconseguir perfectament perquè el coll d'ampolla ve per la quantitat de dosis disponibles».

Al ritme d'ara, «evidentment no, però el d'ara no és el real ni el que hi haurà el mes que ve: amb l'arribada de vacunes, el múscul que demostraran les comunitats quant a capacitat operativa serà molt major», opina Barranco, que creu que el principal risc pot ser el sistema de citació.

«Parlem de centenars de milers setmanalment en algunes d'elles, al que s'uneix el risc que és temps de vacances tant del personal sanitari com de la població general. Tot això cal planificar-ho amb antelació», avisa.

LópezHoyosparla més de l'inici del curs escolar, perquè les vacances coincidiran a més amb la vacunació de gent més jove que es mou més, «i costarà que acudeixi a la cita».

El president de laSEIveu inviable que la gent es vacuni en un altre territori mitjançant un desplaçament, com ha dit el Ministeri de Sanitat: «Cadascun ha de vacunar-se a la seva regió perquè no hi ha capacitat» i podria comportar a una sobrecàrrega de les comunitats que més turisme reben.

I què passarà quan s'arribi?

«Per descomptat això no serà que de sobte arribis a aquesta cobertura, frecs el llum i hi hagi un canvi brutal en les formes que han caracteritzat les nostres formes al llarg de la pandèmia. Serà un procés en el qual hi haurà coses que es quedin per sempre, com la rentada de mans», postil·la García Rojas.

Unes altres com la mascareta «possiblement, i en unes primera fase, s'eliminaran per a les persones vacunades en els espais oberts i ventilats, però s'haurà de mantenir en els tancats».

El president de laAEVinsisteix en el seu missatge de «calma, prudència i paciència i fer cas al que recomanin les autoritats sanitàries» perquè el que va ocórrer l'estiu passat durant la desescalada «va ser completament lamentable».

«Ho vam fer sense vacuna i amb massa alegria per part de tots, i això va aconseguir que el reeixit amb el confinament desaparegués després de l'estiu. Vam ser bastant descurats», lamenta per a advertir que «seguim en pandèmia i hem de conservar les mesures de protecció».

Zurriaga, per part seva, estima que a partir del 50% de cobertura vacunal pot començar a parlar-se d'una relaxació, però el «problema és crear un precedent que serveixi perquè tothom s'agarri a això, estigui o no vacunat. Evidentment el que no ho estigui no hauria d'estar sense restriccions però és que a més els vacunats també podrien estar transmetent virus».

Pel que ell advocaria per ser «una mica més restrictiu», encara que entén que «serà difícil fer-ho, en primer lloc perquè de cara al turisme interessa que les restriccions no siguin moltes, i per un altre perquè tothom està molt cansat i amb ganes d'alliberar-se d'alguna manera».

I està convençut que la mascareta serà un element de negociació, encara que pensa que «hauria de ser la mesura que hauria de quedar-se més temps», sempre depenent del com: «si estàs a la meitat de la muntanya, evidentment no té molt sentit; en un lloc multitudinari encara que sigui a l'aire lliure convindria mantenir-la».

«Cal posar sempre les mesures més raonables i «complibles», si algú anirà a banyar-se a la mar no es posarà la mascareta, és evident», rasa.

La fi de la fase més dura, però el virus seguirà aquí

L'expert en epidemiologia considera que no haurien de plantejar-se relaxacions com aquesta fins a arribar al nivell d'alerta de la nova normalitat, que implica una incidència de 25 casos per cada 100.000 habitants.

«Com venim d'una situació molt dolenta, dir ara que estem a nivell nacional en una incidència de 130 és veure-ho bé; doncs no, no estem bé en absolut, encara no», adverteix.

Per a López Rojas, aconseguir la immunitat col·lectiva «significa la parada de la fase més dura», però no el final de la pandèmia; a partir d'aquí, caldrà estudiar «quant durarà la immunitat en cada tipus de població per edat i grup de patologia i plantejar-se totes les mesures a prendre a continuació perquè el virus serà aquí».

No obstant això, l'objectiu ara mateix creu que ha de ser un: vacunar més i el mes ràpid possible, i si arribem al 70% al juliol, «perquè estupend, i si és al setembre, tampoc ens frustrarem perquè portem un any i escaig molt dur i quan ens hem posat aquestes metes i no s'aconsegueixen sembla que ha estat un fracàs».

«No ens obsessionem amb posar-nos terminis; anirem avançant de manera clara i sense posar-nos un límit concret perquè l'important és que estan venint moltes dosis i s'estan posant. I això és l'important, que no es quedi cap vacuna en la nevera», insisteix.