Com afrontar el dol després de la pèrdua de la nostra mascota?

La pèrdua és una de les experiències més doloroses, tristes i estressants que l'ésser humà pot passar en la vida. La mort d'una mascota i el posterior duel dels seus cuidadors encara no és acceptat i respectat per la societat de la mateixa manera que quan s'afronta la pèrdua d'un ser estimat, ja sigui aquest un amic o un familiar.

No obstant això, diversos estudis han apuntat a l'enorme impacte emocional i anímic que provoca aquesta amarga experiència produïda per l'absència d'aquest animal amb el qual hem compartit punts i tan bons moments, que ens ha ofert tanta companyia i amb el qual hem establert tants vincles i afecte. Entre ells, el departament de ciències animals de la Universitat de Hawaii assenyala que el 30% dels amos senten dolor durant almenys sis mesos o més i que per al 12% suposa un succés molt traumàtic. Alguna cosa que s'acreix, sobretot, quan els propietaris s'han vist obligats a sacrificar a la seva mascota a causa d'alguna malaltia o perquè aquesta ha vist minvada considerablement la seva qualitat de vida.

El dol per la pèrdua d'un animal és, per tant, una reacció completament normal, de la qual no cal avergonyir-se, i una experiència molt personal que cal passar, a més, d'una forma gradual ja que no es pot accelerar o forçar de cap manera. Però, com afrontar aquest dol d'una forma saludable? Els experts recomanen seguir aquestes pautes:

Sentir dolor és normal i natural

Abans de res, cal abandonar el pensament que sentir-se trist està malament o fora de lloc. No hi ha res del que avergonyir-se ja que aquesta és una resposta totalment natural davant la mort. Igual que sentim dolor per la pèrdua d'un ser estimat, l'animal també ha estat un company de vida pel qual hem sentit molt d'amor.

No ignorar les nostres emocions

Reprimir els nostres sentiments és un error garrafal. L'única manera de superar el dolor i sanar està en l'exteriorització de les nostres emocions. Cal donar-se temps, plorar quan ens vingui de gust i també riure recordant els bons temps viscuts al seu costat. Per contra, convé ignorar els comentaris d'aquelles persones que poden no comprendre aquest dolor potser perquè mai han viscut amb un animal ni han passat pel mateix.

Compartir el nostre dolor amb uns altres

Parlar amb amics o coneguts que hagin passat per la mateixa experiència i que fàcilment poden empatitzar amb nosaltres és un remei molt eficaç per a deixar anar el dolor i esplaiar-se. Si en l'entorn ningú ha viscut la pèrdua d'una mascota també es pot recórrer a fòrums o xarxes socials de refugis d'animals o contactar amb altres cuidadors a través de la clínica veterinària.

Expressar-ho per escrit

A vegades, escriure un diari o carta sobre el que estem experimentant o bé un text o poema dedicat a la nostra mascota pot ser una bona opció per a iniciar el comiat i plasmar, de pas, tot els sentiments que teníem cap a l'animal.

Buscar una forma per acomiadar-se

Quan perdem un ser estimat el ritual del comiat sol ser bàsic per iniciar el procés de dol. El mateix ocorre amb els animals. Incinerar a la mascota, enterrar-la en algun cementiri d'animals, organitzar algun acte íntim... pot ajudar molt al cuidador i a tota la família que convivia amb el gos o el gat a exterioritzar els seus sentiments.

Retre-li homenatge

Existeixen nombroses maneres amb les quals retre homenatge al nostre company d'aventures i recordar els bons moments viscuts al seu costat: un collage o àlbum amb fotografies, un quadre o una il·lustració amb la seva imatge, plantar un arbre en el seu honor, recitar un poema escrit per a ell...

Quan hi ha nens a casa

Ser sincers amb ells i parlar del que li ha passat a l'animal. Les paraules que s'utilitzin són molt importants. Frases com «s'ha anat» poden crear falses expectatives que algun dia tornarà. Mostrar davant ells els nostres sentiments i deixar que ells també expressin el que senten.

Si hi ha altres mascotes

Si convivien juntes dues o més mascotes també elles notaran la seva absència i, fins i tot, algunes poden patir depressió davant la falta del seu amic o en veure angoixat al seu cuidador. No les deixem de costat malgrat el dolor que puguem estar passant. Mantenir intactes totes les seves rutines i cures ens ajudarà a seguir actius i al fet que no decaigui ni el seu ànim ni el nostre.

Utilitzar els bons records

Quan ens envaeixi la pena cal tractar de recordar els bons moments viscuts al seu costat. Encara que no vagi a tornar, els records sí que perduraran per sempre.

Buscar ajuda professional

Si el dolor és persistent i interfereix amb la capacitat de portar una vida amb normalitat, seria recomanable consultar amb un metge o un professional de la salut mental pot avaluar i iniciar algun tractament si és necessari.

És bona idea tenir una altra mascota després de perdre a una?

Respectant els diferents processos de dol i circumstàncies personals es recomana superar el dol abans d'intentar crear vincles amb un nou animal.