Troben en la costa de Cadis unes termes romanes excepcionalment conservades

Les dunes que envolten el Cabo de Trafalgar, un dels espais més emblemàtics i visitats de la costa de Cadis, han protegit durant dues mil anys unes termes romanes que ara han sortit a la llum en un estat excepcional de conservació, amb una estructura de gairebé quatre metres d'altura.

La troballa ha sorprès tant els arqueòlegs de la Universitat de Cadis que ho han descobert com a les milers de persones que durant els anys hauran caminat sense saber-ho i mentre es dirigien a la platja sobre les dunes que han ocultat aquestes termes.

«És una estructura amb un estat de conservació excepcional a la Península Ibèrica i, en general, en el Mediterrani Occidental», explica a EFE el catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Cadis Darío Bernal.

I és que normalment les restes apareixen «com a molt amb 50 o 60 centímetres d'altura».

El cridaner d'aquest cas és que l'estructura manté en peus gairebé quatre metres d'alçat, amb les seves portes i les seves finestres.

Darío Bernal i el seu equip han constatat que es tracta d'un sofisticat complex termal rural, que disposava d'un circuit d'aire calent alimentat per un forn que emanava a través de cambres en sòl i en les parets.

La seva hipòtesi és que aquestes termes servirien per a donar un servei d'higiene, i d'oci, als treballadors de les almadraves, de les fàbriques de salaons i d'aqüicultura de la zona, unes ocupacions que de ben segur impregnaven d'olor i brutícia als qui ho exercien.

De fet, quan Darío Bernal i el seu equip van començar a excavar la part de la construcció que romania visible sobre el sòl, un mur d'uns trenta centímetres, esperaven trobar una cetaria, un viver comunicat amb la mar on es mantenen per al seu engreixament crustacis i peixos.

Aquestes estructures són en realitat l'objectiu del projecte de recerca 'Arqueostra' que aquest equip d'arqueologia desenvolupa en el Cabo de Trafalgar i en els Caños de Meca per a estudiar l'origen de l'aqüicultura, una pràctica que van inventar els romans, a Andalusia i al Marroc.

Molt prop del mateix Far de Trafalgar, a uns 500 metres del lloc en el qual han emergit les termes, ja van emergir fa anys unes estructures de vivers i piletes romanes, suposadament d'una etapa anterior a la nova troballa.

Els arqueòlegs tracten ara de buscar altres restes en aquesta zona d'una indústria, la pesquera, que en l'època imperial gaudia d'una gran esplendor, i que va tenir en les costes gaditanes un especial desenvolupament.

De fet s'ha constat que la salsa de peix garum que es fabricava a Baelo Claudia, a Tarifa, va ser exportada a diferents racons de l'imperi.

La troballa d'aquestes noves termes, amb diverses habitacions que possiblement comptarien amb diferents temperatures i piletes amb aigua, dóna idea que l'enclavament pesquer que hi hauria en aquesta zona era «molt més important del que pensàvem» ja que no tan sols albergava fàbriques de producció pesquera, explica Darío Bernal.

«Si tenien un complex termal, probablement hi ha diversos edificis més soterrats que esperem poder investigar i treure a la llum en els pròxims mesos», afegeix.

També s'investigaran les restes d'estuc vermell, blanc i negre i de marbre que s'han trobat en les termes, i que donen idea de com estarien recoberts els murs d'aquest edifici, que, segons creuen els investigadors, degué funcionar uns 300 anys entre el segle IV i V després de Crist, segons explica a EFE l'arqueòleg José Ángel Expósito.

Aquests assentaments d'aqüicultura serien un prova que, després de la pacificació d'Hispània, a aquesta zona van arribar colons italians de classe alta que van implantar els models de desenvolupament urbanístic que tenien en la seva terra d'origen.

"És les seves residències d'esbarjo solien tenir vivers. Era un element d'ostentació. Hi ha moltíssims escrits que relaten com les elits romanes presumien de la grandària de vivers i de les espècies que criaven per a consum propi o per a vendre. Ciceró sempre atacava aquests excessos", compte Darío Bernal.

Les termes trobades ara, conservades gràcies a la rapidesa amb la qual, en ser abandonades, el vent les va sepultar en sorra, són una altra prova més del ric món romà que va habitar en aquestes costes.

La Junta d'Andalusia, competent en la gestió del patrimoni històric, deu ara decidir si, una vegada concloguin les recerques, posa en marxa una estratègia de museïtzació que incorpori aquest enclavament com un nou al·licient per a visitar aquesta costa o si deixa que el vent torni a cobrir de sorra aquestes restes.