Economia
El govern espanyol planteja una 'herència publica universal' que tots els joves rebrien per poder emancipar-se
L'executiu de Sánchez, en el pla estratègic 'Espanya 2050', també planteja prohibir vols de trajectes que es puguin fer en menys de dues hores i mitja de tren
El govern espanyol planteja una 'herència publica universal' que tots els joves rebrien per poder emancipar-se
L'executiu de Sánchez proposa, en relació amb el transport per carretera, un impost sobre l'ús real que es faci del cotxe i que tingui en compte les característiques del vehicle (pes, potència, emissions de contaminants atmosfèrics i gasos d'efecte hivernacle). Aquest impost substituiria les actuals figures fiscals sobre la compra, circulació i combustibles.
El document també planteja «elevar progressivament els tipus impositius sobre el consum de dièsel i gasolina fins que ambdós s'equiparin al tipus impositiu mitjà de la gasolina» a la Unió Europea.
Una «herència pública universal»
El document recorda que les estimacions apunten que les herències «determinen gairebé el 70% de la desigualtat de la riquesa a Espanya», un percentatge «molt superior al de països del nostre entorn europeu». Per aquest motiu proposa que es creï una «herència pública universal», que és «una dotació econòmica que tots els joves del país rebrien un cop assolida certa edat» i que «podria utilitzar-se per adquirir el primer habitatge, finançar la creació d'un negoci, o completar la formació». «Ara mateix pot sonar utòpic», admet el document, «però és possible que en les pròximes dècades es faci realitat a alguns països» i «Espanya hauria d'explorar aquesta possibilitat».
Objectiu integrar 255.000 immigrants cada any
El document alerta sobre l'envelliment de la població i la pèrdua de competitivitat i de recursos públics que comporta pagar les pensions. Per això proposa «acollir i integrar a centenars de milers de persones immigrants d'aquí a 2050». Es tracta, segons els autors, d'aconseguir «com a mínim un balanç migratori (la diferència entre les persones que entren i les que surten) superior a les 191.000 persones cada any», però «si en podem integrar més, millor».
«Per exemple, si aconseguim un saldo migratori anual de l'ordre de 255.000 persones, la caiguda de la població en edat de treballar seria d'1,8 milions de persones, en comptes dels 3,7 milions projectats en un escenari amb un balanç migratori de 191.000 persones».