L'home que va matar la dona a Blanes davant els fills menors d'edat, condemnat a 31 anys de presó

«L'execució del crim es va dur a terme de manera totalment inesperada per a la víctima», exposa la sentència que argumenta que la dona no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè la va atacar mentre dormia.

Tal com sostenia el fiscal Enrique Barata, el jurat popular va apreciar les agreujants de parentiu, perquè la parella estava casada, i de gènere: «Li va causar la mort perquè no acceptava la decisió de separar-se que ella li havia plantejat un dies abans». Segons el tribunal, la dona volia portar «una vida independent amb els seus fills, lluny de l'acusat» i el processat va voler exercir «una situació de control i dominació» cap a la víctima.

A l'argumentació de la sentència, el magistrat també recull que diversos testimonis van explicar al judici que la dona tenia por de l'acusat i que havia estat víctima de maltractaments i agressions.

L'atac el van presenciar els dos fills menors d'edat de la parella, que aleshores tenien 10 i 17 anys. El nen més petit, recull la sentència, va sentir els crits «de pànic i auxili» de la seva mare, va sortir al passadís i se la va trobar estesa a terra. També va veure el seu pare intentant-se autolesionar amb el ganivet i va haver d'intervenir per treure-li de les mans. Com a conseqüència d'això, el menor pateix estrès posttraumàtic i ha de seguir tractament mèdic i psicoterapèutic.

La filla, que en tenia 17, també es va despertar alertada pels crits de la mare. La va anar a socórrer però la dona «va acabar morint entre els seus braços sense que ho pogués evitar». La noia també pateix afectacions emocionals i psicològiques per haver presenciat una escena que la sentència qualifica «d'aterradora».

El magistrat apunta que el relat dels fills de l'acusat i de la víctima al judici –on van declarar a porta tancada- va ser «estremidor» i va permetre «aflorar la gravíssima afectació emocional que a dia d'avui encara pateixen tots dos». «L'afectació emocional és de tal magnitud que els psicòlegs que van declarar al judici es van mostrar contundents a l'hora d'asseverar que la mort d'un progenitor a mans de l'altre constitueix l'incident traumàtic més greu i amb major nivell de cronicitat per als fills».

23 ganivetades

El fiscal Enrique Barata va mantenir la petició de 34 anys de presó per a l'acusat i les tres acusacions (en nom de la família, de la Generalitat i de l'ajuntament) la van elevar a 35. La defensa, encapçalada pel lletrat Pere López de Coca, va sol·licitar 19 anys.

A l'hora d'imposar la pena, el magistrat condemna Bolívar a 23 anys de presó per l'assassinat amb les agreujants de parentiu i de gènere tenint en compte «la gravetat dels fets comesos»: «No poden obviar-se les circumstàncies cruels en les que es va cometre el crim, sobretot el fet que infringís ni més ni menys que 23 ganivetades a la víctima fent-li patir una agonia llarga». Per cadascun dels dos delictes de lesions psíquiques amb l'agreujant de parentiu fixa 4 anys de presó.

A més, la sentència imposa a l'acusat la prohibició d'apropar-se a menys de mil metres o comunicar-se amb els dos fills durant 10 anys. També li retira la pàtria potestat del fill que encara és menor d'edat i la DGAIA continuarà assumint les funcions de tutela.

En concepte de responsabilitat civil, l'acusat haurà d'indemnitzar els pares de la víctima amb 62.000 euros, a cadascun dels fills amb 124.000 euros i a la germana de la dona amb 20.000 euros.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.