Societat
Associacions cannàbiques busquen una regulació per a superar el seu «buit legal»
La jurisprudència indica que no és delicte un cultiu organitzat, compartit i tancat d'aquesta planta
Augmenta l'ús del cànnabis en cigarretes electròniques entre els estudiants
Fa 30 anys es fundava a Barcelona la primera entitatcannàbicad'Espanya, l'Associació Ramón Santos d'EstudisCannàbics, que aconseguiria sis anys després, en 1997, una fallada judicial favorable a unes certes activitats de consum compartit de cànnabis, un «buit legal» que s'allarga fins avui.
Després d'aquesta fallada, les associacionscannàbiques s'han anat multiplicant a Espanya, una trajectòria que ha detallat a Efe el secretari de la Federació d'Associacionscannàbiques de Catalunya (catFAC), Eric Asensio, qui defensa que el següent pas de les associacions hauria de ser una nova regulació estatal.
En 1997, l'Associació Ramón Santos va avisar a la Fiscalia que anava a constituir un cultiu compartit i, encara que no el va arribar a culminar, la resolució judicial que va venir arran d'aquesta acció va donar un espai a les associacionscannàbiques per a constituir-se en el marc legal existent.
La jurisprudència indica que no serà constitutiu de delicte un cultiu organitzat dins d'una associació legalment constituïda, per a un consum d'un cercle tancat de persones, i amb una declaració específica de les quantitats que necessita cada persona, entre altres especificitats.
El major ascens en el nombre d'associacions es va donar a partir de 2012, quan el municipi tarragoní de Rasquera va celebrar una votació popular per a decidir acollir o no un cultiu d'una associació de Barcelona, que va acabar amb un 'sí' a favor del cultiu.
La notícia de la votació va circular fins i tot fora d'Espanya i, segons explica Eric Asensio, va servir perquè moltes persones coneguessin les associacionscannàbiques com una via per a tenir un accés al cànnabis i superar vies il·lícites: «Després de Rasquera, en un any a Barcelona passem de 8 associacions a prop de 80».
Catalunya, País Basc i València van ser les tres comunitats autònomes que més quantitat d'associacions han vist néixer, en concret, a Catalunya avui existeixen més de 800 associacionscannàbiques.
Però Asensio remarca que, encara que les associacions puguin constituir-se, encara no existeix un consum còmode: «La tinença decànnabis al carrer continua sent il·legal, i, a més, la llei no especifica quines quantitats es poden conrear, la qual cosa deixa oberta una porta per a la sanció que queda en mans de cada jutge».
Espanya va ser pionera a nivell internacional a tenir un accés institucionalitzat al cànnabis, però, des de llavors, altres països han avançat en regulacions més concretes.
El model més ampli és el de l'Uruguai, perquè és l'únic que regula tres vies d'accés: venda en farmàcies i botigues especialitzades, associacions de cànnabis, i cultiu per a consum propi.
En 2017, a Catalunya es va intentar regular la via de les associacionscannàbiques, per a treure aquestes entitats del buit legal, però el Tribunal Constitucional va rebutjar el text perquè les competències per a regular les associacions són del legislatiu central, el mateix camí que va tenir una altra llei semblant de Navarra.
Ara, la Federació d'Associacionscannàbiques d'Espanya, en el qual participacatFAC, intenta impulsar una regulació en el Congrés dels Diputats: «La nostra proposta és donar un marc regulador a les associacionscannàbiques com a entitats de reducció de riscos».
La federació, segons detalla Asensio, proposa una primera regulació «de mínims» del cànnabis, un període transitori que serviria per a «adaptar i educar a la societat», a partir del qual es podria implantar un model més obert, mantenint limitacions com la prohibició del consum a menors de 18 anys.
Les crítiques a les associacionscannàbiques, no obstant això, també són notòries, sobretot en zones específiques com el barri barceloní delRaval, on alguns clubs han constituït punts de venda il·legal de la marihuana.
Asensio, en aquest sentit, pensa que la majoria de les associacions no alberguen activitats il·lícites i que, en tot cas, aquestes actituds vénen pels grisos que deixa en el sector la falta de regulació: «Tornem al mateix, una regulació exhaustiva i concreta deixaria aquestes activitats fos joc».
«El model de les associacionscannàbiques porta anys existint i convivint amb el seu entorn, i ha rebut ja el reconeixement de nombroses comunitats autònomes, entre elles la de Catalunya; és un model que demana insistentment una regulació», conclou Asensio.