Les apostes esportives, un passatemps que condemna als jugadors a perdre

Lesapostes esportivesen línia hanirromput amb força entre la joventutespanyola, que sovint veu en elles una oportunitat per a aconseguir diners fàcils encara que, lluny d'una oportunitat de negoci, són un passatemps orquestrat per una indústria milionària que condemna als jugadors a perdre.

Així ho ha explicat en una entrevista el professor i doctor en psicologia social David Pere Martínez, que acaba de publicarLudomorfina(Icària Editorial), unassaig crític sobre aquest fenomen i els seus efectessobre els joves espanyols.

«El missatge que hauríem de fer arribar als xavals és que amb la indústria del joc i les apostes en generalno es faran rics. Li ho poden passar bé, peròestan condemnats a perdreperquè és una indústria com qualsevol altra», ha assenyalat Martínez, especialitzat en addiccions i fenòmens socials complexos i membre de la consultoraEpistemeSocial.

A pesar que el perfil de persones que participen en apostes esportives per internet és «molt heterogeni», sol ser el de nois joves, de 18 a 25 anys i esportistes, la qual cosa suposa un «factor de risc» perquè «creuen que saben més que la resta».

No obstant això, Martínez ha insistit que aquestes apostes estan a les antípodes de ser una bona oportunitat d'inversió perquè, en la immensa majoria dels casos, «es perdrà»: «Pots pagar per jugar, igual que si vas al cinema o al teatre, però no guanyar diners. Si entenem aquesta premissa bàsica, ens estalviarem molts problemes».

Segons aquest expert, només una «petita minoria» -que ronda l'1% del total deapostadors-és capaç de guanyar diners jugant, generalment perquè «coneix bé els mercats i aposta en partits falsejats», de manera que els seus moviments són «segurs».

El gruix delsapostadors, en canvi, ha alertat: «Si el component de sort o atzar està pel mig, acabaràs perdent».

Per això, per a aquest especialista, és crucial que els joves coneguin bé com funciona el món de les apostes, una indústria que va obtenir un benefici de 325 milions d'euros en 2020, d'acord amb la Direcció General d'Ordenació del Joc.

D'aquesta manera, contínua, s'evitaria que les víctimes caiguessin en l'«engany» dels denominats 'tipsters', supòsits experts que es presenten com a «persones amb unes habilitats molt superiors al comú dels mortals» i brinden «informació privilegiada» alsapostadorsper a condicionar els seus moviments.

En realitat, ha denunciat, «enganyen els xavals», ja que «cobren de la indústria del joc» a través de programes d'afiliats: les cases d'apostes els paguen per atreure clients i fins i tot els abonen un percentatge -que pot ascendir fins al 40%- en funció de les pèrdues de cadaapostadorque hagin captat.

«No són amics ni estan per a ajudar alsapostadors, sinó que viuen d'ells», ha recordat Martínez abans d'agregar: «És tota una pantomima per a enganxar als nois i que vagin a cases d'apostes».

El seu model de negoci es basa en un canal gratuït de Telegram, on publiquen pronòstics de partits o jugades i ofereixen alsapostadorsla possibilitat d'accedir a contingut «premium»a canvi de registrar-se en una determinada casa d'apostes, per a això es valen sovint influencers.

A més, l'elecció de la xarxa social no és aleatòria, ja que Telegram permet modificar fotos -de taules esportives, per exemple- enviades en el passat sense que ningú s'adoni: «La gràcia dels 'tipsters'és fer veure que saben molt i que la gent cregui que les seves desgràcies es deuen a no haver seguit correctament l'estratègia».

D'altra banda, Martínez ha alertat que les apostes esportives són en realitat un «ganxo puntual», un «esquer» per a aconseguir el veritable objectiu d'aquesta indústria: que els joves facin el salt al pòquer, les ruletes i les màquines escurabutxaques virtuals, on el volum de negoci és molt superior.

Si en les apostes esportives el benefici que queda per a les empreses és d'entre el 5 i el 10%, en aquests altres jocs pot aconseguir entre el 30 i el 50%.

Les conclusions de l'autor són resultat d'un estudi finançat pel Pla Nacional sobre Drogues i pretén amb elles contribuir a «entendre de forma més profunda» l'addicció a les apostes esportives, així com ajudar a dissenyar «programes eficaços i preventius» que permetin combatre-la.

Una meta que, al seu judici, passa per deixar de costat els «discursos irats i les veus antijoc que no porten a cap lloc» per a «regular uns certs aspectes de la publicitat que revertirà en la 'ludificació' de l'esport».

«Existeix una gran alarma social, però si l'únic discurs és abstenció total o ludopatia (...) estarem adobant el terreny social per a generar més alarma i angoixa», ha opinat.

Per això, al seu entendre, la llei del joc recentment aprovada pel Govern, coneguda com a 'llei Garzón', és un «primer pas», però cal aprofundir en polítiques preventives i teixir més sinergies entre les administracions i la indústria.