Torna una «superlluna vermella» que promet espectacle

Una lluna plena, a més al punt més pròxim a la Terra, i un eclipsi lunar total coincidiran aquest dimecres en l'anomenada «superlluna vermella», un espectacle bell, que a més acosta als terrícoles a l'exploració espacial i els seus assoliments, com va explicar el científic planetari de la NASA Lucas Paganini.

Aquesta estranya coincidència de tres fenòmens o «trifecta» com la denomina la NASA, que enrogirà la Lluna per «una desena de minuts», no succeïa des de fa uns sis anys, va detallar Paganini, un argentí de Mendoza que aprecia l'oportunitat que brinda aquest fenomen natural per a «compartir la bellesa dels nostres cels».

A més, la «superlluna vermella» permet a la comunitat científica acostar al públic en general a les missions espacials, especialment al programa Artemis que planeja tornar a la Lluna el 2024, aquesta vegada amb la primera dona i a més establir una presència permanent en el satèl·lit de la Terra.

Aquest dimecres, la lluna plena estarà en el punt més pròxim a la Terra durant aquest any, la qual cosa es coneix com «superlluna». Aquesta proximitat la fa semblar més gran i un 15% més brillant que en altres moments, va precisar Paganini.

L'eclipsi lunar total, que té lloc quan la Lluna travessa completament l'ombra de la Terra, començarà a les 8.46 GMT del dimecres (10.46 hora peninsular espanyola), amb la Lluna entrant en la part més fosca de l'ombra una hora més tard, va informar la NASA.

L'ombra de la Terra enfosquirà així la Lluna, però gradualment el satèl·lit anirà adquirint un color oxidat o vermell sang pels reflexos dels raigs del Sol, igual que succeeix amb algunes matinades i capvespres.

Les etapes de l'eclipsi, que dura d'una a dues hores, ocorren simultàniament per a tots els que poden veure la Lluna, però els temps reals del rellotge depenen de la seva zona horària.

L'eclipsi total, el primer des del gener de 2019, serà visible especialment a l'oest continental dels Estats Units i el Canadà, tot Mèxic, la major part d'Amèrica Central i l'Equador, l'oest del Perú i el sud de Xile i l'Argentina, segons l'agència aeroespacial NASA.

També es pot veure íntegrament a l'est d'Austràlia, Nova Zelanda i les illes del Pacífic, inclòs Hawaii.

Preparant la Lluna per a astronautes

Sense necessitat d'ulleres especials com en els eclipsis solars, la «superlluna vermella» estarà així a l'abast d'una gran porció de la població, que pot equipar-se amb telescopis o binoculars per a veure-la millor.

Des de més a prop, l'Orbitador de Reconeixement Lunar (LRO, per la seva sigla en anglès) ha estat recol·lectant informació de la Lluna des de fa prop de 12 anys per a preparar el terreny per a les noves missions tripulades, va recordar Paganini

El científic del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA va destacar que l'LRO, entre moltes altres fites, ha estat capaç de confirmar que hi ha aigua a la Lluna.

Igualment va destacar que ha portat a l'elaboració de «mapes de temperatura» que han permès entendre «la gran amplitud tèrmica», que inclouen les temperatures més fredes del Sistema Solar, d'uns menys 250 graus centígrads fins a 130 graus, les més calentes.

Va ressaltar, a més, les fotos d'alta resolució que ha arribat a recopilar l'LRO, que mostren amb gran detall de la superfície lunar i fins i tot han detectat la presència de petjades i instruments deixats fa més de cinquanta anys pels astronautes de les missions lunars de l'Apol·lo 11 i 17.

L'LRO, que a més es va preparar per a la «trifecta» d'aquest dimecres –en la qual perdrà comunicacions amb la Terra perquè tindrà a la Lluna pel mig–, està així preparant el terreny per al retorn de l'home a la Lluna.

Aigua i refugi per a astronautes

L'expert planetari va recordar que la Lluna, a banda de ser la companya celestial de la Terra, es va formar fa 4.500 milions d'anys, quan ho va fer el Sistema Solar.

«Entendre la composició de la Lluna ens pot donar informació de la seva formació planetària, de la formació del nostre Sistema Solar i també de la Terra», va emfatitzar.

En el mateix sentit es va pronunciar Francisco Andolz, director de la missió de l'LRO.

Va assenyalar que l'absència de pluges o vents a la Lluna han mantingut la seva composició per milions d'anys, i per això fa que les troballes científiques del LRO puguin aplicar-se a altres planetes, satèl·lits i cossos celestes del Sistema Solar, inclòs Mart.

Andolz va indicar que en els gairebé dotze anys que porten donant-li tornada a aquest satèl·lit s'han adonat que la Lluna és més dinàmica del que s'imaginaven: té tremolors i dipòsits de diferents materials, fins i tot metalls com a titani, ferro i alumini.

L'LRO, va dir, ha determinat a més que els dipòsits d'aigua no es limiten als seus pols, que molts cràters recents han sorgit en centenars de milions d'anys i que a més hi ha túnels o cavernes que s'han format per fluxos de lava.

El cap de l'LRO va subratllar a més que les prioritats d'aquest orbitador han anat canviant ara que s'aproximen les missions tripulades del programa Artemis.

«L'enfocament està canviant del que era a la ciència del que serà», va dir Andolz.

La idea és analitzar què pot servir als astronautes per a un sojorn prolongat en la Lluna, com per exemple, l'ús de les cavernes per a donar-los refugi i protegir-los de pluges de meteorits o tempestes solars.

Es tracta de veure «com utilitzar els recursos de la Lluna per a bases tripulades», va manifestar Andolz.