Una nova investigació suggereix que l'esperança de vida humana màxima és de 150 anys

Té un límit l'esperança de vida humana? Una nova recerca creu que sí, i que aquest límit aconseguiria els 150 anys de vida.

L'estudi, publicat en NatureCommunications, es basa en la idea de l'envelliment biològic o senescència, és a dir, la rapidesa amb la qual es deteriora el cos, que pot coincidir o no amb l'edat cronològica de la persona.

Per a això, els investigadors van desenvolupar una nova manera d'interpretar les fluctuacions en la quantitat de diferents tipus de cèl·lules sanguínies, la qual cosa van denominar indicador de l'estat dinàmic de l'organisme (DOSI, per les seves sigles en anglès).

Segons han observat els científics, amb el pas del temps la capacitat de recuperació del cos humà disminueix lentament, la qual cosa explica que les persones grans triguin més a recuperar-se de malalties i lesions, informaScienceAlert.

Per als investigadors, l'indicadorDOSIés un mètode fiable per a mostrar quan aquesta capacitat de recuperació s'afebliria per complet.

Tal com expliquen en l'article de NatureCommunications, «l'extrapolació d'aquesta tendència va suggerir que el temps de recuperació deDOSIi la diferència divergirien simultàniament en un punt crític de 120-150 anys d'edat, la qual cosa correspon a una pèrdua completa de resiliència».

Els investigadors van analitzar per a aquest motiu les cèl·lules sanguínies de més de mig milió de persones extretes de bases de dades de recerca del Regne Unit, els EUA i Rússia, i per a assegurar-se que fos un bon indicador general de la salut i la recuperació general, l'equip va utilitzar les dades del recompte de passos de més de 4.500 persones.

A partir d'aquestes dades, els científics van descobrir un canvi en les trajectòries d'envelliment des dels 35 anys, i a partir dels 65 anys.

Aquesta nova anàlisi va en línia amb estudis anteriors que ja van esmentar que la vida útil màxima dels éssers humans es trobava entre els 120-140 anys.

Fins avui, la persona més longeva de la història que s'hagi documentat ha estat la francesa JeanneLouiseCalment, que va morir en 1997 a l'edat de 122 anys.

Els investigadors conclouen el seu estudi assegurant que «la criticitat que resulta en el final de la vida és una propietat biològica intrínseca d'un organisme que és independent dels factors d'estrès i significa un límit fonamental o absolut de l'esperança de vida humana».