Un nou test a Espanya aconsegueix detectar anticossos al coronavirus invisibles fins avui

Un nou test d'«extrema» sensibilitat desenvolupat a l'hospital General d'Alacant, a partir de tecnologia del CSIC, és capaç de detectar anticossos contra la covid-19 fins ara invisibles en pacients que han superat el virus i que, aparentment, no havien generat cap immunitat.

A partir d'una punció digital, la innovadora prova ha estat dissenyada pels investigadors d'Hematologia i Immunologia del centre hospitalari alacantí Fabián Tarín (València, 54 anys), Francisco Marco (Elx, Alacant, 57) i Paula Piñero (Sevilla, 30) com a part de l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d'Alacant (Isabial).

Aquest avanç, publicat en la prestigiosa revista Scientific Reports, ha comptat amb la col·laboració de l'empresa Vitro Diagnòstica i de l'Institut de Recerca Sanitària Incliva.

«Fins avui teníem constància que un percentatge minoritari de persones amb infecció provada (entorn del 5%), sobretot lleus, asimptomàtics o immunodeprimits, no semblaven desenvolupar anticossos i probablement romanien desprotegits davant una eventual reinfecció», ha comentat Tarín.

Aquesta tècnica, més sensible que les convencionals, revela que «gairebé la meitat d'aquests pacients posseeixen anticossos en petites quantitats, invisibles per a altres tècniques i, per tant, podrien tenir una certa protecció enfront del SARS-CoV-2», ha continuat.

Per això, la detecció d'aquestes taxes baixes d'anticossos que són indetectables en altres tests suposa una informació valuosa per a l'estratègia mèdica d'aquests pacients que, en realitat, podrien estar protegits en cas de tornar a contagiar-se.

El treball de Tarín, Marco i Piñero se sustenta en les línies cel·lulars obtingudes per enginyeria genètica en els laboratoris del CSIC i es basa en una prova coneguda com a citometria de flux que només necessita un microlitre de sang extreta del dit.

Francisco Marco, vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia, ha destacat que el test visualitza un tipus d'anticòs «essencial», de tipus IgA, que roman fins a vuit mesos després de la infecció en la gran majoria de pacients i que constitueix la primera barrera contra el virus.

Això és així perquè se situa en mucoses com la saliva o llet materna, on és capaç de bloquejar els gèrmens per a evitar la infecció.

El científic ha alertat, en tot cas, que «no cal baixar la guàrdia», ja que la presència dels anticossos «no garanteix a l'individu una protecció indefinida» contra el virus i les seves noves variants.

Encara considerant aquestes cauteles, Paula Piñero ha assegurat que els primers resultats obtinguts fins ara en pacients vacunats «indiquen que els pacients inoculats amb les diferents vacunes presenten una resposta vigorosa».

La major capacitat de detectar anticossos per part del test podria ser especialment útil per a investigar el grau de protecció en pacients immunodeprimits o oncològics, que teòricament desenvolupen respostes immunològiques més febles, estant més desprotegits i exposats a les formes greus d'infecció.

Les seccions d'Hematologia Diagnòstica i Immunologia de l'hospital General d'Alacant, a les quals pertanyen els tres autors de l'estudi, es troben immerses en ambiciosos projectes de recerca vinculats a la immunitat de pacients amb diferents malalties hematològiques.