Les vacunes anticovid no inoculen metalls que magnetitzen el cos

És impossible inocular amb vacunes anticovid solucions metàl·liques que actuïn com un 'rastrejador' i magnetitzen la zona del braç on s'administra el fàrmac, com afirmen usuaris de xarxes socials en vídeos virals que mostren imants, monedes o telèfons mòbils adherits a la pell de diferents persones.

Des de fa dies circulen en Facebook, Twitter i algunes plataformes digitals missatges, fotos i vídeos per a defensar la tesi que les vacunes contra la covid-19 contenen «solucions metàl·liques» que magnetitzen la zona del braç on són inoculades.

Aquests vídeos i fotografies mostren diferents persones a les que s'adhereixen al braç imants, culleres, monedes, tisores quirúrgiques, telèfons mòbils... Són enregistraments i imatges publicades per diferents usuaris a Espanya i també a diversos països d'Amèrica Llatina.

Entre les publicacions més compartides en Twitter figura un vídeo del metge xilè Rodolfo Neira i, entre les difoses en Facebook, destaquen les que utilitzen fragments d'un vídeo on l'argentina Chinda Brandolino, del col·lectiu negacionista Metges per la Veritat, assegura que la «solució metàl·lica» inoculada és un 'rastrejador' i exposa a la persona vacunada a «un risc de trombosi immens».

DADES: En realitat, és físicament impossible que una vacuna contingui algun tipus de solució metàl·lica capaç d'atreure imants o d'actuar com un d'ells, tal com confirma el físic Alberto Nájera, professor de Radiologia i Medicina Física en la Universitat de Castella-la Manxa i vocal del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS).

És impossible injectar uns substància metàl·lica amb una vacuna

Aconseguir una atracció que subjectés un imant en la pell amb força suficient requeriria injectar una gran quantitat de substància magnètica, segons explica a EFE Nájera, qui adverteix a més de que aquest «material magnètic líquid» seria tan dens que «no cabria ni per l'agulla» de la xeringa.

A més de ser molt densa, aquesta substància magnètica seria un «líquid fosc», en absolut transparent, i, per tant, «seria visible» en la xeringa, adverteix aquest físic.

Com s'aconsegueix llavors l'efecte d'adherència a la pell que mostren els vídeos? Simplement es tracta de «un efecte de pressió, de succió» provocat per «la pròpia humitat de la pell», com el que pot experimentar qualsevol que es pegui una moneda en el front o una cullereta en el nas després de tirar-li baf.

Així, pot ser una moneda o la pantalla d'un telèfon mòbil, sempre que la superfície de la pell sigui llisa. Si, per contra, fora rugosa o seca (per exemple, mitjançant l'ús de pólvores de talc), l'efecte ventosa facilitat per la humitat desapareixeria.

Cap component poseeix propietats magnètiques

A això cal sumar-li un fet fonamental: que la composició de les vacunes és pública i els controls sanitaris al fet que se sotmeten aquests fàrmacs garanteixen que no continguin elements tòxics o inadequats. Com subratlla el professor Nájera, «no pots injectar a la gent el que et doni la gana».

És «absolutament impossible» que els controls legals i sanitaris, nacionals i internacionals, imposats a les vacunes permetessin components d'aquest tipus, adverteix així mateix el doctor Amós García Rojas, cap d'Epidemiologia i Prevenció de la Direcció General de Salut Pública del Govern canari i president de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV).

En declaracions a EFE, García Rojas destaca que la composició de totes les vacunes contra la covid-19 autoritzades és pública i es troba a la disposició de qualsevol ciutadà amb total transparència en els seus prospectes i fitxes tècniques, així com en les guies tècniques de les autoritats sanitàries (en el cas de la UE, les d'AstraZeneca, Pfizer/BioNTech, Moderna i Janssen).

D'aquesta manera, és fàcil comprovar com «absolutament cap» dels components d'aquestes vacunes té propietats magnètiques, segons recalca el president de la AEV, qui considera «absolutament absurd i ridícul» que algú pugui sostenir semblants «confabulacions conspiranòiques» sobre la base d'un «nivell de coneixement nul».

«Si ens aproximem al terreny de la conspiració, la vacuna no és l'instrument ideal per a controlar a la ciutadania, hi ha altres procediments moltíssim més senzills», argumenta finalment amb ironia García Rojas.

Tampoc seria factible inocular un 'rastrejador'

Quant a l'afirmació que la 'solució magnètica' presumptament inoculada actuaria com una espècie de xip 'rastrejador' que tindria sempre geolocalitzada a la persona vacunada, tampoc seria factible amb la tecnologia actual.

Avui dia, és impossible idear un dispositiu tan petit que pogués inocular-se dins d'una vacuna, com ja va explicar en el seu moment a EFE l'especialista en tecnologia sanitària Juanjo Tara, cofundador de l'empresa DSruptive, que va crear un implant subcutani amb tecnologia NFC per a pagar determinats serveis i controlar algunes constants sanitàries.

«La unitat mínima de computació, que és un transistor, té una grandària de 7 nanòmetres, però per a fer alguna cosa que pugui rastrejar-te necessitem milers de transistors junts; ja seria massa gran i necessitaria una antena, seria una cosa que podries tocar», va precisar aquest expert. Amb aquesta grandària, no podria ser inoculat dins d'una vacuna.

A més, en el cas que s'hagués pogut crear un dispositiu d'aquestes característiques, serien necessaris altres elements, com que fos «escalable»; és a dir, que la inversió necessària per a produir-lo en massa fos rendible, la qual cosa ho fa «gairebé impossible». I, al mateix temps, que superés les certificacions sanitàries, que almenys a la UE són «molt cares».

«És inviable tècnicament», concloïa el fundador de DSruptive, que fabrica implants amb unes dimensions de 1,5 mil·límetres per 2.

En resum, és físicament impossible inocular amb una vacuna una solució metàl·lica capaç de magnetitzar la zona del braç on s'administra aquest fàrmac i també ho és implantar per aquesta via un «xip rastrejador». A més, la composició íntegra de totes les vacunes és pública i cap dels seus components provoca magnetisme.