Aquells que s'han contagiat de covid podrien ser immunes durant molts anys
Així ho determina un estudi realitzat en persones que van passar la malaltia de forma lleu
Notificats 121 casos d'efectes adversos cada 100.000 dosis de vacunes contra la covid-19
No fa falta que fos greu, si s'ha passat la covid-19 de manera lleu o moderada, és possible que s'hagin generat anticossos contra el nou coronavirus SARS-CoV-2 per a la major part de la vida. Així ho suggereix un nou estudi, publicat a la revista Nature i dirigit per l'immunòleg Ali Ellebedy de la Universitat de Washington en Sant Lluís (Missouri, els EUA), que ha estat el primer a identificar cèl·lules de llarga vida productores d'anticossos en la medul·la òssia de pacients que es van recuperar d'una covid-19 lleu o moderada.
Els investigadors han analitzat a una mostra de 77 pacients que van passar la infecció, la majoria de manera lleu, i han observat que els anticossos contra el virus «decauen ràpidament en els quatre primers mesos» després del contagi i a partir dels quatre mesos, la disminució es va alentir i es va mostrar «més gradual durant els següents set mesos, romanent detectables almenys onze mesos després de la infecció».
Aquest estudi demostra que la immunitat provocada per la infecció de SARS-CoV-2, causant de la covid-19, serà «extraordinàriament duradora», resa la pròpia revista, que recull les declaracions de l'immunòleg Menno van Zelm, de la Universitat Monash de Melbourne (Austràlia), que afirma que aquesta nova evidència porta amb si bones notícies sobre les vacunes, perquè «implica que tindran els mateixos efectes duradors».
En la mateixa línia es pronuncia el president de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), Marcos López Hoyos, que considera aquest estudi «esperançador» i les dades del qual confirmen «una cosa que ja els immunòlegs dèiem: que la immunitat anava a ser duradora, no sé si per a tota la vida però per descomptat per molts anys».
De fet, l'any passat es va publicar un estudi en el qual es van observar cèl·lules B en un pacient que havia passat feia 17 anys el SARS-CoV-1, el coronavirus causant de l'epidèmia de la síndrome respiratòria aguda greu (SRAS) sorgida a Àsia en 2003. «Això és el que probablement succeirà amb el SAR-CoV-2», el nou coronavirus causant de la covid-19, segons afirma López Hoyos.
Per a identificar la font dels anticossos detectats, l'equip de Ellebedy va recopilar cèl·lules B de memòria –capaces de fabricar anticossos– i medul·la òssia d'un subgrup de 18 participants. El resultat: la majoria d'ells encara tenia cèl·lules B capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 set mesos després de desenvolupar els símptomes i 15 de les 18 mostres de medul·la òssia presentaven una quantitat «molt baixa però detectable» de cèl·lules de llarga vida –una font persistent i essencial d'anticossos protectors– que s'havien format per infeccions de coronavirus entre set i vuit mesos abans.
En canvi, les cèl·lules de llarga vida presents en la medul·la òssia específiques per a produir anticossos contra la proteïna S del SARS-CoV-2 no es van detectar en les mostres d'onze pacients sans sense antecedents de covid-19, indiquen els investigadors. «Vam mostrar que la infecció per SARS-CoV-2 indueix una sòlida resposta immune humoral específica d'antigen i de llarga durada en humans», conclouen.