Dones lesbianes, bisexuals i trans, altres víctimes de la pandèmia

Segons activistes d'organitzacions que les defensen, elles suporten una doble discriminació, per la seva condició de dones i per tenir una orientació sexual diferent, tal com denunciaran des d'aquest dimecres en un fòrum internacional que s'organitza de manera virtual des de Bogotà sobre aquesta problemàtica a Iberoamèrica.

En opinió de l'advocada colombiana Carolina Gómez, coordinadora de la campanya Enterezas, els prejudicis contra aquestes dones són majors als que enfronten els homes homosexuals.

«La violència cap a les dones lesbianes té a veure sobre les expectatives que es tenen sobre la dona. La dona està faltant al rol de mare perquè té una dona de parella i no pot procrear. Quins tipus de violència s'identifiquen? Violacions correctives, matrimonis forçats, tortures de contingut sexual. En els homes gais aquesta falta és al mandat de masculinitat», diu Gómez.

Projecte contra la discriminació

Gómez coordina el projecte Enterezas, que, amb suport de la Fundació Triángulo d'Espanya, busca erradicar la discriminació contra les dones LBT a Colòmbia, Nicaragua, Hondures i República Dominicana, mentre que l'Equador, Paraguai, Panamà i Mèxic s'uniran pròximament.

La situació d'aquesta comunitat serà analitzada en la Trobada Internacional de Dones LBT i Funcionariat Públic, que es realitzarà fins divendres vinent. El fòrum d'Enterezas s'organitza a Colòmbia, on durant el 2020 van ser assassinades 76 persones LGBT, amb un augment del 58% en comparació amb 2019 i del 80% i el 170% enfront de 2019 i 2018, respectivament, segons la Defensoria del Poble.

Gómez explica que durant la trobada es realitzarà un intercanvi d'aprenentatges entre les organitzacions que a nivell local lluiten contra la discriminació i que en 2018 van decidir crear Enterezas.

«Volem portar a aquest espai alguns aprenentatges i experiències que hem recollit al llarg del projecte. Comptarem amb funcionariat d'institucions com l'ONU i també amb funcionaris locals com a fiscals, procuradors i defensors públics dels països on treballem», afegeix.

D'acord amb Gómez, als països on funciona el projecte s'evidencia un augment de la violència contra aquest sector de les dones enmig de les quarantenes per la covid-19.

«Amb motiu de la pandèmia, la violència contra les dones, a partir de les trucades d'emergència, de les denúncies, va augmentar. Sabem que a les seves cases s'ha incrementat la violència pel confinament», assegura.

No obstant això, per a Gómez no tot és dolent, perquè el treball d'Enterezas «ha sembrat» per un canvi d'actitud dels funcionaris públics.

«De vegades, quan es tracta d'una dona trans, respecten el nom identitari, que per a nosaltres és una fita, o s'adonen que l'assassinat d'una dona trans pot ser tractat com a feminicidi, la qual cosa abans era una lluita molt difícil d'acceptar», afegeix.

Segons l'experta, encara que la discriminació no és un fenomen exclusivament llatinoamericà, en altres regions, com Europa, «hi ha altres nivells de consciència sobre què es pot fer i fins a on es pot exigir».

«Un pot rescatar diverses de les iniciatives del Ministeri d'Igualtat a Espanya. Hi ha una voluntat política per tractar de solucionar problemes històrics de les dones. Aquí la cosa no és així», afirma.

La discriminació no és tan diferent a Europa

Per a Silvia Tostado, presidenta de la Fundació Triángulo d'Espanya, la violència contra les dones LBT té similituds a Europa i Llatinoamèrica i no es pot afirmar que la situació sigui tan diferent.

«Les violències tenen moltes similituds. Hi ha algunes diferències específiques per la idiosincràsia, la situació per la realitat sociopolítica de cada país, però sí que hi ha patrons comuns, i crec que cal posar sobre la taula que a Espanya tenim un gran dèficit respecte a la identificació de les realitats que hem patit dones lesbianes, bisexuals i trans. S'ha abordat d'una forma molt més concreta la violència soferta pels homes», diu.

En opinió de Tostado, aquesta diferència de visualització obeeix al fet que, en la seva gran majoria, les formes de discriminació contra homes homosexuals ocorren en l'àmbit públic, mentre que les que afecten les dones LBT succeeixen en el privat.

«La població LBT pot estar patint els efectes de la pandèmia i això no ens ho inventem nosaltres. La violència cap a les dones lesbianes i bisexuals acostuma a produir-se en l'àmbit privat. Hem passat un any tancats en els nostres domicilis. Es percep que un domicili és un espai segur i res més lluny de la realitat», afirma.

«També podem parlar de situacions tan mesquines com la discriminació institucional. En diversos països, a l'hora del desconfinament, s'ha permès la sortida de població en funció del seu gènere, i ha estat molt dur per a les persones trans perquè en la immensa majoria de països la identitat de gènere no és permès canviar-la dins de la identificació administrativa, i persones que han sortit de la seva casa d'acord amb la seva identitat han sofert violència, fins i tot violència policial», conclou.