El Suprem confirma la pena de presó per a un empresari que va assetjar a una empleada que es va acabar suïcidant

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any de presó a un empresari que va assetjar laboralment a una empleada que va acabar suïcidant-se, una sentència en la qual es denuncia la indiferència de l'home davant el previsible impacte emocional que patia la dona pel tracte humiliant al qual va ser sotmesa.

Van ser el germà i el cunyat de la dona els que, després de la seva mort, van portar l'assetjament als tribunals, i la justícia, en les diferents instàncies, els ha anat donant la raó, fins que el Suprem ha dictat sentència ferma.

La dona treballava a l'empresaIndustriadeRestauraciónColectiva(IRCO) des de 2010 amb categoria d'ajudant administrativa a les ordres directes del condemnat i al setembre 2014 es va donar de baixa amb un quadre d'ansietat davant les contínues exigències laborals de l'acusat i l'augment del volum de feina per l'increment de clients.

Cinc mesos després, el mateix dia en què s'anava a reincorporar va ser acomiadada, però l'empresa la va readmetre després de presentar una demanda d'acomiadament improcedent en un jutjat social de Còrdova.

Encara que se li van mantenir les condicions econòmiques, va ser relegada a un lloc de cuina indeterminat amb tasques no ja d'auxiliar administratiu, sinó variades, «comptava material, feia albarans, controlava traçabilitat o feia viatges d'acompanyant sense cap funció», «amb menyspreu a la seva dignitat com a treballadora».

Segons va dictaminar un jutjat penal de Còrdova el 2018 en una sentència que ara ratifica el Suprem, «això va generar malestar, ansietat i situació atemptatòria contra la seva integritat moral que la va portar, desgraciadament, a suïcidar-se el dia 4 d'agost de 2015».

L'home va ser condemnat a un any de presó per un delicte contra la integritat moral i també a pagar una multa i a la suspensió de la seva feina com a funcionari durant dos anys i mig, ja que no podia treballar en l'empresa privada.

La llei defineix l'assetjament laboral o «assetjament psicològic» com «la fustigació psicològica o hostil en el marc de qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï a qui ho pateix, imposant situacions de greu ofensa a la dignitat», quelcom que la seva defensa va al·legar que no s'havia acreditat en aquest cas.

La Fiscalia també va qüestionar l'existència d'assetjament laboral, però l'alt tribunal, en una sentència en la qual ha estat ponent Manuel Marchena, veu el cas clar.

Assumeixen els magistrats que la rellevància penal de l'assetjament laboral no pot dependre de la subjectivitat i vulnerabilitat de la víctima, però destaquen que tampoc es pot exigir per determinar el seu abast «una anàlisi de la capacitat de resistència del treballador per tolerar la situació a la qual està sent sotmès».

Per a determinar si uns actes sense aparent justificació per millorar la productivitat o l'organització de l'empresa són assetjament, expliquen, cal analitzar totes les circumstàncies del cas.

I en aquest, recorden, la dona havia estat de baixa per un quadre d'ansietat «perfectament conegut per l'acusat», que sabia per tant de la «inestabilitat psicològica» de l'empleada i del «previsible impacte emocional» que li anava a generar tornar a l'empresa -reingrés imposat judicialment- i exercir «tasques absolutament impròpies del seustatuslaboral».

«No obstant això, va ser indiferent a aquests efectes, sense adoptar alguna mesura que contrarestés un estat de coses que, encara que Gràcia no arribés a exterioritzar-lo, estava acabant fins i tot amb les seves ganes de continuar vivint», denúncia el Suprem.

No estan parlant els magistrats de la situació que la va portar a agafar una baixa, ja que molts treballadors poden veure's desbordats per un increment exponencial de la feina que no poden inicialment controlar, sinó a la que es va trobar en tornar, un procés dirigit a «prescindir dels seus serveis, creant una situació laboral inassumible per la treballadora, fins al punt d'obligar-la a abandonar l'empresa».