Condemnen a un pare per abusar de filla autista gràcies als «dibuixos» de la nena

Un home divorciat que va aprofitar el règim de visites acordat amb la seva exmuller per a abusar de la seva filla d'onze anys, que és autista, ha estat condemnat a sis anys de presó després d'un judici en el qual van resultar decisius uns «dibuixos» que la nena li va fer a la seva pedagoga.

Els jutges basen la seva condemna en el testimoniatge de la terapeuta, a qui la menor va revelar que el seu pare la feia «estar trista», i en els dos «ninots» que li va pintar més tard, un dels quals, el que representava al seu progenitor, tenia les mans sobre els genitals del segon, que era «ella mateixa», un document gràfic que el tribunal considera «demolidor».

En una sentència datada el 18 de maig a la qual ha tingut accés Efe, la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Sevilla condemna a Lluís D.V. per un delicte continuat d'abusos sexuals sobre menor d'edat amb l'agreujant de cometre-ho sobre una persona especialment vulnerable i ambprevaliment per parentiu.

A més d'imposar-li la presó i cinc anys de llibertat vigilada, el tribunal li prohibeix aproximar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb la seva filla durant deu anys i li lleva la pàtria potestat durant set.

També haurà d'indemnitzar a la víctima amb 50.000 euros, segons consta en la sentència facilitada per l'oficina de comunicació del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA).

L'Audiència estableix com provat que els abusos es van produir entre l'estiu i octubre de 2016 i que l'home, de 41 anys, es va valer de la seva condició de progenitor de la menor, que pateix una síndrome d'autisme idiopàtic amb trastorn del desenvolupament i una minusvalidesa del 65%.

Lluís D.V. aprofitava que la menor es quedava amb ell, d'acord amb el règim establert en la sentència del divorci, per a ficar-se en el seu llit, «despullar-la, grapejar la seva zona genital» i «incitar-la» a realitzar altres actes sexuals, fets que van succeir «en més de dues ocasions».

La nena només va revelar el que havia passat a la seva pedagoga, amb qui té un «profund i sòlid vincle», mentre «treballaven sobre les emocions».

Aquesta confessió és «quasi irrepetible davant tercers», especialment «en un context judicial que la pot cohibir més», a causa del «personalíssim aïllament en el seu propi món», segons els jutges.

La nena ho va explicar «de manera espontània i casual» quan la terapeuta li va mostrar una cara somrient i una altra trista i ella va incloure el que «li fa fer» el seu pare com alguna cosa «que li fa estar trista».

Més endavant va fer tres dibuixos en els quals hi havia un llit, un «ninot amb pèl punxegut» amb el qual «identifica al seu pare» i una altra «figura amb més pèl» que era «ella mateixa».

En la primera escena estaven tots dos vestits en el llit, però en la següent ja apareixien «nues» les figures i la nena va pintar «de manera evident» que les mans del pare estaven en la seva zona genital.

El tribunal considera que aquests dibuixos, «en la seva senzillesa i pobresa», són «veritablement demolidors».

També hi ha un enregistrament en la qual la nena, preguntada per la pedagoga, aclareix la identitat dels ninots «i què passa entre ells, si és que els dibuixos requerien d'algun aclariment sobre què estava passant entre tots dos ninots».

La Sala reconeix que la valoració de les proves és «especialment complexa» i elogia el «meritori informe» de la defensa, que va insistir que la menor «no va relatar cap abús», una cosa amb la qual està parcialment d'acord «per l'escassetat de la narració», encara que matisa que el seu testimoniatge no va caldre perquè el seu autisme «fa del tot impossible» que ho fos.