La salut mental dels menors també s'ha vist afectada per la pandèmia

La por, la preocupació i l'estrès mantingut en el temps han donat lloc a un «boom» de la demanda d'atenció psicològica en nens i adolescents, un col·lectiu en el qual l'Associació Aragonesa Pro Salut Mental (Asapme)ha notat un augment d'atenció psicològica superior al dels adults.

La psicòloga PilarCutando, especialitzada a l'atenció a menors, explica en una conversa amb Efe que les sol·licituds de consulta en el departamentinfantojuvenilde l'associació han augmentat un 18% respecte a les dades d'abans de la pandèmia, enfront del 9% dels adults, xifra també significativa.

De fet, el nombre de nens i adolescents que acudeixen a aquestes teràpies s'ha doblat respecte a abans que la covid-19 arribés a les nostres vides. I també ha variat la causa de la consulta: han incrementat els trastorns depressius i d'ansietat, mentre que els de conducta, que eren abans els més habituals, han quedat en un segon pla.

El més preocupant és que en alguns casos d'adolescents el trastorn depressiu ha anat acompanyat d'idees suïcides i de conductesd'autolesió.

«Abans hi havia, però no eren tan habituals; ara s'ha vist un increment bastant alarmant, perquè recorren moltes vegades a això, a autolesionar-se o a fer-se mal, com una manera de suportar aquesta càrrega i aquest estrès mantingut», assenyala la psicòloga especialitzada en infància i joventut.

En arribar la pandèmia, els menors que ja estaven en teràpia han pogut en general «suportar més o menys bé la situació», però per als quals estaven iniciant-la o havien decidit fer el pas «això ha estat un fre».

«A més, quan ens van confinar durant mesos a vegades havies de fer les teràpies per crida, i això amb nens i adolescents és un tema complicat. Has d'estar cara a cara o perden més l'atenció i els costa més centrar-se», comenta la psicòloga, que ja atén de forma generalitzada als joves presencialment.

Pel que fa als nens més petits, es donen més trastorns d'ansietat que es tradueixen en irritabilitat, ansietat per separació dels pares -per exemple, quan els deixen en el col·legi- o empipaments molt intensos.

En aquests casos, és important observar aquests signes per a poder demanar ajuda, ja que els nens no saben verbalitzar aquesta demanda i expressar el que estan sentint, explica la psicòloga. Però «si ells no saben posar-ho en paraules, podem ajudar-los nosaltres».

«Simplement, amb exemples de «mira, potser t'estàs sentint així per això i per l'un altre», per a ajudar-los a fer aquesta connexió al seu cap i entendre per què m'estic trobant així. No és que em passi gens dolent ni sóc rar ni res per l'estil», comentaCutando, que incideix en què la nostra responsabilitat com a adults és «ser allí, escoltar i parlar».

Per a ella, la comunicació és imprescindible per a «facilitar que tinguin un lloc en el qual se sentin segurs, que sàpiguen que poden expressar el que senten i que hi ha una persona que els escoltarà».

«Moltes vegades és més important practicar aquesta escolta activa al fet que els diguem que han de fer això i l'altre. És millor que hi hagi una comunicació oberta i sincera que faciliti que puguin expressar i reconèixer el que estan sentint», recomana.

D'aquesta manera, solen ser els pares els que detecten que hi ha un problema amb uns certs senyals, com un canvi de comportament, que ha baixat les notes en el col·legi o que està més enfadat o irritable. I en el col·lectiu dels adolescents, segons l'edat que tinguin, també són ells els que prenen la iniciativa de buscar ajuda.

A l'edat adulta, encara és habitual mostrar reticències a l'hora d'acudir a la consulta psicològica, per la qual cosa des de l'associació animen a sol·licitar ajuda abans que el malestar sigui molt intens o l'estat emocional estigui molt desestabilitzat.

Per sort, com els majors, els joves també semblen impregnar-se del bufo d'optimisme que porten les vacunes i la relaxació de les mesures restrictives.

«Sembla que no, però els nens s'assabenten de tot i són molt conscients del que passa. Això per a ells també suposa un alleujament, igual que per als adults. Ajuda també de cara a les teràpies, perquè que l'entorn sigui tan hostil i estigui tot tan caòtic no fa més que dificultar que puguin evolucionar», conclou la psicòloga.