Estàs obligat a suportar el soroll del pis turístic del teu veí? Això diu la llei

Passa la pandèmia a poc a poc i tornen els turistes a Espanya. Amb ells, també els pisos turístics, que a vegades desperten polèmica pels efectes que té la seva existència en el veïnat.

L'advocat Javier López Gutiérrez, de la signaturaÉcijaAdvocats, ha publicat un article en el mitjàEconomist&Juriston explica si els veïns es veuen obligats a suportar aquests inconvenients o no.

«Sent cert que, de conformitat amb els articles 33 de la Constitució i 348 del Codi Civil, el dret de propietat confereix la facultat de gaudir i disposar d'una cosa, també ho és que troba la seva frontera en les limitacions establertes en les lleis i la jurisprudència que les interpreta», diu López.

Recorda el lletrat que «existeix legislació autonòmica que regula els requisits, condicions i llicències que han de reunir els habitatges turístics, la qual cosa els dispensa cobertura legal des del punt de vista del compliment de les condicions que requereixen les Administracions Públiques per a la prestació d'aquest servei; però no s'estaria tenint en compte com afecta això al també legítim dret de propietat dels veïns, que veuen pertorbat el seu pacífic gaudi a costa que un altre propietari faci negoci amb el seu immoble».

«Sense perjudici d'aquesta cobertura normativa, d'altra banda, l'article 7-2- de la Llei de Propietat Horitzontal prohibeix les activitats molestes, i l'article 9-1-a) d'aquesta norma exigeix que es doni un ús adequat a l'immoble, la qual cosa planteja la disjuntiva sobre quin interès ha de prevaler: el del propietari a donar al pis l'ús que desitgi, o el dels seus conveïns a gaudir dels seus propis pisos sense alteracions», explica López Gutiérrez.

Segons el jurista deÉcijaAdvocats, «per a discriminar aquells supòsits en els quals el lloguer turístic no estaria permès cal tenir en compte uns certs criteris, com són que no es permeti en els estatuts de la comunitat de propietaris, que l'activitat resulti danyosa per a la finca o que es contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites».

López Gutiérrez recorda que «la sentència del Tribunal Constitucional de 8 de març de 1999 va disposar que han de considerar-se dins de les activitats molestes, no sols les immissions intolerables, sinó tota activitat que, per la seva transcendència, pugui excedir del socialment admissible, entenent per tal el mínim respecte a la convivència dels ocupants de l'immoble».

«El Tribunal Suprem va aclarir que, encara que el criteri general sigui que la prohibició o el límit a l'exercici dels drets hagi de ser excepcional, això no significa que no puguin aplicar-se aquestes prohibicions i limitacions quan concorrin circumstàncies que es tradueixin en un menyscapte dels drets del conjunt integrat pels qui conformen la propietat horitzontal», diu López.

El lletrat considera que «per a valorar aquestes situacions ha d'atendre's a la normalitat d'ús i tolerabilitat de l'activitat realitzada, segons les condicions del lloc i la naturalesa dels immobles, conforme els dictats de la bona fe; de manera que el que conculcaria la legalitat no seria l'ús turístic en si, sinó les conductes incíviques, continuades i greus, com el mal ús continu de l'ascensor, reiterats sorolls i festes nocturnes, actes de vandalisme, brutícia en els replans amb restes de menjar, ampolles, preservatius o robatoris».

«Per consegüent, cal tenir en compte uns certs criteris, com són que no es permeti en els estatuts de la comunitat de propietaris, la qual cosa haurà de ser analitzat en cada cas concret», conclou l'expert.