La brossa marina en xifres: el 80% és plàstic, procedent sobretot de bosses i ampolles

En els oceans hi ha escombraries, però de quin tipus i quin és el seu origen? Un nou estudi posa xifres a la seva composició a escala global i confirma l'aclaparadora prevalença dels plàstics: de mitjana, el 80% dels objectes trobats són d'aquest material, sobretot bosses i ampolles.

El plàstic és des de lluny el material dominant, seguit de metall, vidre, roba i altres tèxtils, goma, paper i fusta processada. La major proporció de plàstic està en les aigües superficials (95%), seguida de les costes (83%), mentre que els llits dels rius mostren el menor percentatge d'aquests objectes (49%).

Aquestes dades es recullen en un article en la revista Nature Sustainability, en el qual s'analitzen 112 categories d'escombraries -de més de 2'5 centímetres- en set entorns diferents: aigua de rius, llits de rius, platges, aigües costaneres, aigües obertes, fons costaners i grans profunditats oceàniques.

La seva publicació es fa al costat d'un altre treball que posa números a la contribució dels països europeus a les escombraries marines. Tots dos estan liderats per científics espanyols i tracten d'harmonitzar i posar ordre a les dades, fins ara «disperses», sobre aquest problema ambiental.

Els seus responsables adverteixen que la producció irresponsable d'articles plàstics d'un sol ús, el comportament inadequat d'alguns usuaris i les deficiències en els sistemes de recuperació comporten una fugida contínua d'aquest material; per això, proposen un major control del consum i producció d'aquells productes amb major presència en la naturalesa.

El primer article, liderat per Carmen Morales i Andrés Cózar, de la Universitat de Cadis (UCA), proporciona «el primer diagnòstic global» de l'origen i composició d'aquestes escombraries.

La col·laboració entre institucions, com la Fundació BBVA, el Ministeri de Ciència i Innovació i el Govern andalús, centres de recerca i ONG de deu països, ha permès identificar els productes amb major presència en els grans ecosistemes aquàtics, una informació que els científics volen acostar als gestors i que és bàsica per a les polítiques de prevenció, assenyala a Efe Cózar.

Encara que l'estudi fa diverses classificacions segons els set tipus d'ecosistemes analitzats, recull valors mitjans.

Així, de les 112 categories de residus examinats, deu d'ells suposen les tres quartes parts de les escombraries, un 'top deu' que encapçalen bosses, ampolles, envasos de menjar i coberts, i embolcalls.

Per entorns, les bosses apareixen entre les dues posicions més altes de la classificació per a tots ells, amb l'excepció dels llits de rius i les aigües obertes, en el lloc set i vuit, respectivament. Les ampolles de plàstic se situen sistemàticament entre els cinc primers elements de totes les zones i són especialment freqüents en fons marins profunds.

Quant a l'origen, els productes de consum per a portar -bosses, embolcalls, envasos de menjars o llaunes- representen la majoria en tots els entorns (del 50 al 88%), excepte en la mar oberta on majorment procedeixen d'activitats oceàniques (66%).

Els d'origen mèdic i/o higiènic -com a tovalloletes- estan abans de res en fons marins pròxims a la costa.

«La nostra idea inicial era senzilla, elaborar un 'ranking' dels productes que més contribueixen a les escombraries marines com a referència per a polítiques preventives», explica en un comunicat Morales, qui detalla que es va aplicar un protocol d'harmonització sistemàtica per a integrar cadascuna de les grans bases de dades existents.

Aquest procés, amb més de 12 milions de registres d'escombraries estandarditzats, va permetre connectar i comparar patrons.

El 2014, Cózar i el seu equip van establir el primer mapa global del microplàstic, amb cinc grans zones d'acumulació de material flotant (una en el centre de cadascuna de les conques oceàniques). Ara l'anàlisi és de «macroescombraries», aquella de més de 2,5 centímetres que l'ull humà pot veure.

Les concentracions, per exemple, de macroescombraries en costes i fons costaners són de l'ordre de 10.000 vegades superiors a la concentració en fons profunds. La costa és una franja clau per a interceptar les escombraries abans que es converteixi en microplàstics i s'escampin sense control.

Aquest examen es va fer abans de la pandèmia; durant la covid es van reduir els residus d'activitats de consum a l'aire lliure i potser això es nota en els oceans, però també l'augment de màscares i guants.

En aquest estudi per part espanyola també han participat Ecopuertos, Posidonia Green Project (Barcelona) i AZTI (Pasaia).

L'altre treball constata que els objectes plàstics entren a l'oceà de forma especialment important des de petits rius, rierols i l'escolament de la franja del litoral.

A partir de l'anàlisi de 42 rius d'onze països del continent europeu, aquest treball, encapçalat per Daniel González (UCA), mostra com aquests emeten a l'oceà més de 600 milions de macroescombraries en un sol any (vuit de cada deu objectes són de plàstic).

Turquia és el principal contribuent (17%). No obstant això, «sorprèn» veure que els països de renda alta es reparteixen el 64% del total de la càrrega anual emesa d'escombraries, amb Itàlia, el Regne Unit, Espanya i Grècia entre els primers.

«Els nostres resultats demostren que els països que suposadament compten amb les millors estratègies de gestió de residus no són capaços d'impedir que els plàstics arribin als seus cursos d'aigua i mars», afirma González.