Així és la mascareta feta a partir d'ampolles i bosses de plàstic

Un equip d'investigadors de l'Aragó ha obtingut un nou material a partir d'ampolles, bosses i altres productes plàstics rebutjats per a substituir el polipropilè amb el qual estan fabricades les màscares quirúrgiques, les d'ús més estès, acció que s'ajusta als principis de l'economia circular.

El Govern d'Aragó ha informat en una nota de premsa que l'equip està integrat per membres de l'Institut de Recerca Sanitària Aragó (IIS Aragó), de l'Institut de Carboquímica del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA) –entitat mixta del CSIC i de la Universitat de Saragossa–.

El projecte ha aconseguit desenvolupar mitjans filtrants basats en microfibres i nanofibras electrofilades de tereftalat de polietilè (PET) obtingut d'ampolles de plàstic, bosses i altres productes plàstics rebutjats, que al seu torn pot reciclar-se per a fabricar noves màscares, amb la consegüent reducció de l'impacte mediambiental que està ocasionant l'obligatorietat de portar màscara a causa de la pandèmia de la covid-19.

La combinació de diferents grandàries de microfibra o nanofibra permet generar mitjans filtrants d'un ampli espectre d'eficiències, des de màscares quirúrgiques, fins a les FFP1, FFP2 i FFP3.

En comparació amb el polipropilè habitualment utilitzat en aquesta mena de productes, l'obtingut per aquesta via és igualment hidròfob, pot reciclar-se i re-electrofilar-se i sorgeix a partir de plàstic rebutjat pel que es considera més sostenible i respectuós amb l'entorn.

En concret, la màscara desenvolupada està composta per tres capes: dues externes, situades en els costats intern i extern, i un mitjà filtrant com a capa intermèdia. Les dues capes protectores no presenten a penes pèrdua de càrrega, però sí elevada hidrofobicitat, han apuntat des de l'Executiu autonòmic.

Tots dos teixits han estat produïts mitjançant tècniques d'electrofilat i presenten una eficiència de retenció superior al 98 per cent davant partícules d'entre 0,5 i 3 micres i del cent per cent per a partícules de 3 micres i superiors. Així, respecte a la màscara quirúrgica actual, el teixit basat en PET presenta millor comportament en la retenció de partícules fines i gruixudes.

Equip investigador

El Govern d'Aragó ha precisat que aquests materials s'han obtingut en les instal·lacions i amb els recursos de l'IIS Aragó, de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA) i de l'Institut de Carboquímica del CSIC.

En concret, l'equip que ha aconseguit aquesta innovació està format per Marta Baselga, de l'IIS Aragó, que ha estat la investigadora principal; per Santiago Jiménez, de l'Institut de Carboquímica; i per Manuel Arruebo, Cristina Yus, Víctor Sebastián i Silvia Irusta, de l'INMA.

El projecte ha estat finançat per l'IIS Aragó en el marc de la convocatòria intramural Acció de suport de l'IIS Aragó covid-19 de 2020 i per la Universitat de Saragossa dins del marc de convocatòria d'ajudes per a projectes i iniciatives de cooperació al desenvolupament en l'àmbit universitari 2020.

Reducció de residus

L'Executiu autonòmic ha contat que si bé existeix un ampli ventall de màscares amb eficiència variable, des de quirúrgiques i higièniques fins a mitges màscares de protecció filtrants, la major part de les comercials basen la seva producció en polipropilè i, independentment de la seva capacitat filtrant, es cataloguen com no reutilitzables. Així mateix, la seva vida útil és d'entre quatre i sis hores després d'un ús continuat, en funció dels fabricants.

Tenint en compte que, segons dades de 2020 de l'Institut Nacional d'Estadística, la població espanyola amb edat igual o superior a 6 anys ascendeix a 46.440.788 habitants, si tots ells utilitzessin dues màscares quirúrgiques al dia –complint les recomanacions–, es generaria un residu de 232 tones al dia de polipropilè –2,5 grams per màscara–.