Creen un revestiment adhesiu que podria atrapar els aerosols del virus

Ajudar a reduir les partícules transmeses per l'aire és un dels reptes per a lluitar contra el coronavirus. Ara, científics han aconseguit dissenyar un recobriment transparent i barat que pot convertir superfícies, com a finestres o sostres, en «coixinets de cola» per a atrapar els aerosols.

Es tracta d'una prova de concepte –ara cal optimitzar-la i fer assajos en humans– la descripció dels quals es publica en la revista Chem.

Els seus responsables són investigadors de la Universitat Northwestern (els EUA), els qui han reutilitzat per al seu disseny ingredients comuns presents en el condicionador de cabells.

Es tracta d'un revestiment transparent que pot capturar aerosols i gotes suspeses en l'aire, asseguren els autors del treball, que afirmen que aquests recobriments poden, per tant, millorar la funció d'alguns equips de protecció general en àrees públiques, com les pantalles divisòries de plàstic transparent.

La principal forma de propagació de malalties respiratòries com la covid-19 és a través de fluids respiratoris emesos quan una persona infectada parla, esternuda o respira.

Aquests fluids, que contenen virus, inclouen grans gotes i fins aerosols que són especialment difícils de controlar i eliminar. En xocar amb una superfície, els aerosols poden rebotar fàcilment i tornar a ser transportades per l'aire, segons un comunicat del grup Cell, editor de la revista Chem.

Per a dissenyar la seva estratègia, als investigadors se'ls va ocórrer convertir un polímer utilitzat habitualment en productes capil·lars i cosmètics per a retenir la humitat en un recobriment superficial.

El producte desenvolupat és hidròfil, de manera que pot capturar les gotes que contenen patògens i evitar que rebotin.

«Hi ha moltes superfícies interiors que gairebé ni es toquen, com les parts de la paret més pròximes al terra i sostre, on aquest recobriment podria aplicar-se», apunta Jiaxing Huang, de la Universitat Northwestern.

Per a fer els seus experiments, l'equip va recobrir amb aquest nou material una mampara de plexiglàs. La va ruixar primer amb un vapor d'aerosols, generat per un vaporitzador facial manual, per a simular les fines gotes respiratòries emeses en parlar.

Després va analitzar les que es van escapar i van caure en una oblia de silici, per a estimar, així, la capacitat del revestiment: en comparació amb una barrera sense recobriment, aquesta va capturar gairebé tots els aerosols i a penes va deixar escapar cap, asseguren els científics.

A continuació, van ruixar amb aigua salada el plexiglàs per a simular les grans gotes que s'alliberen en tossir i esternudar, i van comprovar que el revestiment també reduïa dràsticament el seu número: en l'experiment simulat, el nombre de gotes que es van escapar de la barrera de plexiglàs es va reduir en un 80%.

Perquè el producte fos aplicable a més tipus de superfícies, l'equip va afegir al recobriment altre ingredient cosmètic comú, anomenat APG, i ho van provar en materials com a formigó, fusta, metall, vidre i tèxtils. Huang afirma que poden afegir-se més ingredients per a dotar al revestiment de funcions addicionals.

Encara que els experiments amb humans han de ser aprovats per organismes reguladors i estan fora de l'abast de l'estudi, l'equip va calcular el nombre de gotes que alliberen les persones que parlen en veu alta i de manera contínua en un entorn típic d'oficina en interiors.

El seu càlcul mostra que el llindar del revestiment –abans de saturar-se de gotícules– és d'unes 7 a 10 ordres de magnitud superior al que s'emetria en una oficina. A més, segons els autors, si és necessari aquest pot netejar-se fàcilment amb aigua i tornar a aplicar-se.

«La pandèmia actual pot acabar abans que s'apliqui aquest concepte», admet Huang, però «el que volem és aportar proves científiques per a una futura capacitat de salut pública, estar millor equipats».