Un estudi apunta que les vacunes covid d'ARN missatger preparades en xeringues es poden transportar sense risc
Investigadors de l'Hospital del Mar i la UPF analitzen els vaccins de Pfizer i Moderna
Per fer-ho es van utilitzar vials retornats al Servei de Farmàcia del centre que no es podien administrar en haver perdut la traçabilitat microbiològica. Segons els protocols actuals, les vacunes basades en ARN missatger s'han de descartar sis hores després de la retirada de la primera dosi del vial a temperatures entre 2 i 25ºC. A l'estudi, les vacunes, preparades a les instal·lacions del Servei de Farmàcia, van ser dividides en tres grups. Un es va deixar sense moviment, a temperatura ambient (21ºC), durant tres hores. Un segon, també a temperatura ambient i durant el mateix temps, se'l va sotmetre un moviment suau, similar al d'un transport per carretera. I a un tercer, en les mateixes condicions ambientals i de temps, se'l va sotmetre a un moviment d'agitació massiva intermitent. Els resultats de les proves es van comparar amb un últim grup de vacunes acabades de descongelar.
Els resultats demostren que el vector principal de les dues vacunes, l'ARN missatger, pràcticament no mostrava degradació sota cap condició. Aquesta degradació era de menys de l'1%, tant en la mostra fresca com en la sotmesa a moviment. Pel que fa a les que van ser sotmeses a agitació, la degradació era més elevada, d'entorn el 5% en les dues vacunes analitzades.
Davant d'això, van concloure que en un transport per carretera a temperatura ambient durant tres hores, no hi ha cap mena d'alteració en l'estabilitat de l'ARN missatger i es manté la mateixa integritat que en una preparació fresca de la mostra.
Els resultats podrien contribuir a agilitzar el procés de vacunació, especialment en zones rurals o països amb xarxes de transport i infraestructures sanitàries precàries.
Els autors del treball han estat el director de l'Àrea del Medicament de l'Hospital del Mar, el doctor Santi Grau; la cap del Servei de Farmàcia, la doctora Olívia Ferrández; el coordinador del Grup de Recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF, Rafael Maldonado; i la doctora Elena Martín-García, del mateix grup. L'estudi s'ha publicat a 'Clinical Microbiology and Infection'.