Què és la 'immunitat de ramat' i per què no l'hem assolit?

L'èxit de les malalties infeccioses com la covid-19 està a propagar-se. I com més, millor. Però quan la majoria d'una població es torna immune, ja sigui vacunant-se o emmalaltint amb anterioritat, aquesta possibilitat decau i es crea una «protecció» col·lectiva, mal dita «de ramat».

Aquest estat hipotètic és un dels més enyorats per les autoritats sanitàries durant l'actual pandèmia de coronavirus, encara que ara presenta més reptes que realitats gràcies al ritme dispar de la vacunació, els buits registrats en la seva cobertura i futures variants que poguessin resistir-se als fàrmacs disponibles.

Però, què és i com es calcula aquesta immunitat de grup durant l'emergència?, quant percentatge de cada població ha d'estar immunitzat per a aconseguir-la?, quant manca per a aconseguir-la? i quins països estan més prop de fer-ho?

Immunitat de grup: més enllà de les matemàtiques

La immunitat col·lectiva, en principi, s'estima a través d'un càlcul estadístic que part del coeficient de reproducció, conegut també com R0. És a dir, el nombre de persones susceptibles a infectar-se a partir d'un individu contagiat.

Cada malaltia infecciosa posseeix un R0 diferent, però tallar aquest fil de propagació és la clau per aconseguir la «protecció indirecta» que ofereix la immunitat de grup, com la defineix l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per a aconseguir-la existeixen dues vies: la vacunació i la infecció natural.

L'OMS dóna suport a la postura d'aconseguir la immunitat col·lectiva mitjançant la vacunació i «no permetent que una malaltia es propagui en un grup demogràfic, ja que això donaria com a resultat que es presentessin casos i defuncions innecessaris».

Per a la Mayo Clinic, un dels centres mèdics més importants dels Estats Units, deixar que el coronavirus circuli lliure també és «problemàtic», doncs, entre altres coses, «encara no és clar si la infecció amb el virus que causa la covid-19 fa que les persones quedin immunes a una futura infecció».

Però, per què es genera aquesta protecció?

Els Instituts Nacionals de Salut (NIH, en anglès) dels EUA han explicat en la seva revista de divulgació científica 'NIHMedLine Plus' que «quan suficients persones d'una comunitat estan protegides contra una malaltia contagiosa, és difícil que la infecció es propagui».

Amb aquesta immunitat de grup fins i tot les persones que no han emmalaltit o que no han accedit a una vacuna «reben cert grau de protecció perquè la malaltia contagiosa es conté», diuen.

En poques paraules, quan el virus tracta de multiplicar-se troba la barrera de pacients immunes, la qual cosa evita que s'estengui. Això no només li roba èxit, sinó que també prevé que els més vulnerables -persones sense accés, o al·lèrgics, a les vacunes, per exemple- puguin entrar en contacte amb el patogen.

Quin és el percentatge de barrera per a la covid-19?

Tenint en compte que el R0 és diferent per a cada malaltia, en cada cas es calcula un percentatge particular de la població que ha de ser immune. Per exemple, per al xarampió aquest ha de ser d'entre un 94% i 95% o per a la poliomielitis, del 80%.

Consultat per Efe, el director científic de la Societat d'Infectologia del Districte Federal del Brasil, José David Urbaez, va explicar que, segons les primeres recerques, per a la covid-19 el R0 és de 3 nous casos per cada pacient infectat; «així, la immunitat col·lectiva s'aconseguiria amb un 70% de la població vacunada».

«Aconseguir la immunitat col·lectiva demora més o menys temps, depenent de la velocitat de vacunació. Llavors, amb el ritme actual, això ocorrerà a la fi de 2022 o inicis de 2023», estima Urbaez, qui aclareix que «immunitat de ramat -com se la coneix popularment- no és un terme per a usar en persones».

Tot depèn també de «si hi ha disponibilitat de vacunes a bastament», sosté l'infectòleg, qui amb cautela posa com a exemple americà, en el curt termini, a «Xile, els EUA i l'Uruguai» com els «afortunats» a acostar-se a aconseguir-la «abans del final de 2021».

Precisament, segons xifres globals d'Statista, Israel, Emirats Àrabs, Xile, Bahrain, el Regne Unit i els EUA són, fins a maig de 2021, els territoris amb major número de dosi de vacunes contra el coronavirus administrades per cada 100 habitants.

L'OMS, en tant, matisa que encara es desconeix amb certesa un percentatge exacte per a aconseguir la immunitat de grup, ja que «determinar aquesta proporció és un tema de recerca fonamental i és possible que s'arribi a diferents conclusions en funció de la comunitat objecte d'estudi, la vacuna que s'hagi utilitzat, els grups demogràfics i altres factors».

Les variants posen en risc la immunitat col·lectiva?

Entre aquests obstacles també està que futures variants del virus facin menys efectius als fàrmacs anticovid fins ara desenvolupats.

«El que passa, de fet, és que les variants podrien disminuir l'eficàcia de les vacunes en el cas de les variants beta, gamma i delta, i això canvia depenent de la vacuna que estigui sobre anàlisi», explica Urbaez.

No obstant això, precisa el científic, «afortunadament ara com ara les vacunes perden un percentatge de la seva eficàcia, però la mantenen per sobre del 50% i per això continuen sent excel·lents eines per al control de la transmissió».

La immunitat de grup i la bioseguretat

Encara que la immunitat col·lectiva és un alleujament per a detenir la propagació epidèmica d'una malaltia contagiosa, els científics són cautelosos sobre què passaria una vegada s'aconsegueixi aquest estat.

«Després que aconseguim la immunitat col·lectiva és que podem deixar d'aplicar les mesures no farmacològiques, ja que el virus deixa de circular en forma epidèmica. No obstant això, això s'ha de fer amb molta cura», va explicar Urbaez.

Això és pel fet que «la vacunació de més de 70% de la població ha de ser uniforme. Si sobren àrees o territoris importants on no es va obtenir aquest percentatge, el virus continua en activitat epidèmica», va sostenir.