Medi Ambient
La pandèmia no frena l'augment de CO2, que registra nou màxim històric
Tot i que durant aquesta crisi s'ha detectat una reducció a les emissions, la mitjana anual de diòxid de carboni ha continuat a l'alça
La crisi causada per la pandèmia no ha frenat l'increment de diòxid de carboni -principal responsable del canvi climàtic- a l'atmosfera, i aquest gas d'efecte d'hivernacle ha tornat a registrar, el mes de maig passat, un nou màxim històric.
Les dades s'han registrat en l'observatori que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet)té enIzaña(Tenerife), que ha corroborat en un informe que la crisi desencadenada per la covid-19 no ha frenat l'increment d'aquest gas d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera i que la seva concentració continuï en augment i sense canvis respecte a la tendència registrada fins a 2020.
Les dades posen en relleu que el mes de maig passat es va registrar un nou màxim mensual històric de concentració de CO₂ amb 419.7 «parts per milió» (ppm), un valor similar als 419.1 'ppm' que es van registrar en l'observatori deMaunaLloa, a Hawaii.
Les dades són encara provisionals, però els valors definitius no diferiran molt, segons l'informe que ha elaborat el director del Centre de Recerca Atmosfèrica deIzañade laAemet, Emilio Cuevas-Agulló, qui ha observat que el màxim anual de CO₂ es registra sempre a la primavera, a la fi del mes d'abril o principis de maig.
Tant els valors diaris de diòxid de carboni registrats en l'Observatori deIzañadurant tot el 2021 com el nou màxim mensual aconseguit al maig demostren que aquesta acceleració de la concentració no s'ha vist frenada per la crisi econòmica mundial causada per la pandèmia de coronavirus.
Aquesta crisi va produir una disminució de les emissions a l'atmosfera a causa de la paralització parcial de l'activitat de les petites i mitjanes empreses i a la disminució del transport de mercaderies i viatgers a nivell mundial, segons reflecteix l'informe.
Alguns estudis recents han estimat una reducció entorn del 7 per cent de les emissions de CO₂ a nivell global a causa de la menor utilització de combustibles fòssils en 2020, en comparació amb 2019.
Abans de l'actual pandèmia ja s'havien registrat altres reduccions en les emissions anuals de diòxid de carboni, com l'ocasionada per la crisi econòmica mundial de 2008, amb una disminució percentual similar a la causada per la crisi actual, segons l'informe.
En general, els anys en què el creixement econòmic s'ha vist frenat per alguna crisi econòmica, s'observa un alentiment en el ritme d'emissions de CO₂ a l'atmosfera, però la concentració mitjana anual de diòxid de carboni mesura en l'atmosfera ha continuat augmentant sense veure's afectada per aquestes variacions anuals.
Per a explicar per què les disminucions puntuals de les emissions anuals de diòxid de carboni no han aconseguit frenar la tendència creixent de la concentració d'aquest gas, Emilio Cuevas ha detallat que aquestes concentracions no depenen de les emissions anuals, sinó del total d'emissions que s'han anat acumulant en l'atmosfera fins a aquest moment, degut a la llarga vida del CO₂ en l'atmosfera -més de cent anys-.
L'informe constata que una reducció puntual de les emissions anuals no té un efecte directe sobre la mitjana anual de concentracions de diòxid de carboni.
La llarga vida del CO₂ en l'atmosfera i les creixents emissions registrades durant tot el segle passat i el present justifiquen que la reducció puntual d'emissions durant la pandèmia no hagi generat una disminució, ni tampoc una estabilització, en la concentració d'aquest gas en l'atmosfera.
Els observatoris deIzañai deMaunaLloa formen part del Programa de Vigilància Atmosfèrica Global (VAG)de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM)i les seves sèries de dades són emprats en estudis de canvi climàtic.
A més, l'Observatori deIzañaes troba en fase d'incorporació a la infraestructura europeaICOS(IntegratedCarbonObservationSystem)per a l'observació i vigilància de gasos d'efecte d'hivernacle per part de la Comissió Europea.