Més de 2 milions de parelles divorciades en 40 anys de la llei que ho permet a Espanya

Més de 2,2 milions de parelles s'han divorciat en els quaranta anys de vigència de la llei que es va aprovar el 22 de juny de 1981 i va regular la ruptura del matrimoni, una institució pràcticament indissoluble durant la dictadura franquista.

En una primera etapa d'aplicació de la llei es registraven cada any al voltant de 20.000 divorcis i el procés que no era senzill, ja que la norma va reflectir les tensions polítiques i socials de l'inici de la democràcia, en un societat amb gran pes encara de l'Església catòlica.

No es podia demanar el divorci fins a dos anys després del casament i s'exigia la separació prèvia. Aquesta, a més, requeria al·legar una causa, des de l'alcoholisme o les drogues, a la infidelitat, l'abandó de la llar, o la violació dels deures conjugals.

Deu anys després de la seva entrada en vigor, en 1991 es van registrar ja més de 27.000 divorcis i una dècada més tard se superaven els 39.000, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que va començar a recopilar aquesta informació a partir de 1998 gràcies a un acord amb el Consell General del Poder Judicial.

Va ser la llei del denominat 'divorci exprés', impulsada en 2005 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la que va disparar les xifres. Ja no era necessària la separació prèvia ni al·legar causes i la demanda es podia presentar als tres mesos de celebrar-se el matrimoni.

La immensa majoria de les parelles van triar directament el divorci a l'hora de la ruptura i les separacions van caure en picat fins a ser avui pràcticament residuals.

En 2006 Espanya va aconseguir el seu rècord de divorcis, amb 126.952, i les xifres es van mantenir elevades el 2007 (125.777).

Però la crisi econòmica feia estralls a Espanya i, en paral·lel, van començar a descendir els xifres de divorcis; moltes parelles, apuntaven llavors diferents sociòlegs, posposaven la ruptura davant la impossibilitat de fer front a noves despeses.

En 2008 la xifra de divorcis va baixar un 12,5% (110.036) i el 2009 va caure un 10,6% (98.359).

Es va recuperar lleugerament en 2010 (102.933) i les dades es van mantenir més o menys estables un parell d'anys, però 2014 va ser l'últim any en què es van superar els 100.000 divorcis a Espanya.

L'últim balanç anual de l'INE correspon a 2019, quan es van registrar 91.645 divorcis, un 3,8% menys que l'any anterior. Els matrimonis divorciats havien durat una mitjana de 16,5 anys.

1.100 d'ells van ser divorcis de persones el mateix sexe, que van accedir al matrimoni en 2005.

Segons el CGPJ, en 2020, l'any de la pandèmia, es va registrar un enfonsament en les demandes de separacions i divorcis presentades, després de cinc anys de baixades.

Les estadístiques mostren que els espanyols es divorcien menys, però també es casen menys. El llistó dels 200.000 matrimonis anuals va deixar de superar-se definitivament en 2008 i en 2019 es van registrar 167.613 noces.

Espanya ocupa de fet la quarta posició per la cua a la Unió Europea per la seva taxa de matrimonis (3,5 per cada 1.000 habitants), després d'Itàlia, Eslovènia i Portugal; mentre que la taxa de divorcis (1,9) se situa prop de la mitjana comunitària.

Per comunitats autònomes, les majors taxes de nul·litats, separacions i divorcis es registra a la Comunitat Valenciana (2,3 per cada 1.000 habitants, segons dades de l'INE de 2009), seguida de Catalunya (2,2) i Cantàbria, Canàries, Balears, Astúries i Andalusia, amb una taxa de 2,1.

A la cua se situa Melilla (1,2), Aragó (1,6) i Castella i Lleó (1,7). Extremadura, Galícia, Navarra, la Rioja i Ceuta presenten una taxa d'1,8.