Nou anys de presó per violar la seva neboda, menor d'edat, durant cinc anys

L'Audiència de Lleida ha condemnat a 9 anys de presó l'acusat de violar la neboda durant 5 anys a Lleida, Barcelona i Peníscola (País Valencià). La Sala conclou que el relat de la noia és «totalment creïble» i que està reforçat per altres proves, com la conversa gravada entre víctima i acusat que la defensa va demanar anul·lar com a prova i que l'Audiència ha considerat vàlida perquè «no vulnera el dret constitucional al secret de les comunicacions ni al dret a la intimitat». La Sala considera provat que l'home va fer ús de la violència i la intimidació per sotmetre la víctima a agressions sexuals continuades, que van començar el 2013, quan ella tenia 11 anys, -ell 51-, i que van continuar fins als 16, quan la noia va decidir explicar-ho.

L'Audiència de Lleida considera provats els fets i conclou que són constitutius d'un delicte continuat d'agressió sexual a menor de 16 anys amb l'agreujant d'accés carnal i també de superioritat, ja que l'acusat es va fer valer de la relació de confiança que tenia amb la víctima per cometre el delicte. Per altra banda, li aplica l'atenuant de reparació del dany ja que l'acusat va ingressar 12.000 euros al jutjat abans de la vista a favor de la víctima per danys morals. Per tot això li imposa 9 anys de presó, mentre que la fiscalia en demanava 12.

A més de la pena de presó l'Audiència imposa a l'home 6 anys de llibertat vigilada quan surti de la presó i li prohibeix comunicar-se o acostar-se a menys de 200 metres de la víctima durant 10 anys. També haurà d'indemnitzar la noia amb 20.000 euros per danys morals.

La Sala considera provat que la víctima va ser sotmesa per l'acusat a dur a terme actes de caràcter sexual des dels 11 fins als 16 anys sota violència i intimidació, aprofitant les trobades familiars. «Amb violència perquè l'acusat va fer ús de la força en diverses ocasions per aconseguir el seu propòsit i amb intimidació perquè l'amenaçava amb fer-li el mateix a la seva germana si ella s'hi negava», recull la sentència a la qual ha tingut accés l'ACN.

Pel que fa a la gravació de la conversa entre l'acusat i la víctima, gravada pel pare d'ella «amb coneixement i consentiment ple de la víctima», l'Audiència entén que no vulnera el dret constitucional al secret de les comunicacions ni al dret a la intimitat. Per tant, tot i que la defensa pretenia que s'anul·lés aquesta prova, l'Audiència l'accepta. La Sala també rebutja el qüestionament per part de la defensa de l'autenticitat de la gravació i diu que no hi ha cap dada que demostri «cap indici de manipulació». «La gravació té un inici i un final clars i s'escolta una conversa consecutiva sense salts», recull l'escrit.

A més, segons la sentència, la declaració de la víctima és «mantinguda en el temps, sense ambigüitats ni contradiccions rellevants». «Passava tots els dies que ens vèiem. Tots», va repetir la víctima al judici. La Sala considera que el seu relat és «totalment creïble» i que està reforçat amb la resta de proves practicades, com ara la trucada que qualifica de «clara i contundent» i també de «vàlida i autèntica», que «contribueix a potenciar el testimoni incriminador de la víctima».

A més, recorda l'Audiència també es van trobar restes biològiques de l'acusat en el lloc on la víctima relata que va patir l'últim abús, a Peníscola. I també les tècniques de l'EATAV van assegurar que el relat de la víctima tenia una estructura «lògica, amb detalls i que estava contextualitzat».

Per tot això, tot i que l'acusat va negar els fets en la seva declaració, l'Audiència conclou que hi ha una «bateria de proves» que demostren els fets denunciats. Tampoc consideren provat que la víctima hagués posat la denúncia per ressentiment o venjança contra l'acusat, tal com sostenia la defensa. «Al contrari, ja que ha fet que es trenqui la relació amb la seva tieta i els seus cosins», recull la sentència.

L'home està en presó preventiva des de fa dos anys i mig, quan va passar a disposició judicial després que els pares denunciessin els fets.