La nova llei de l'eutanàsia: qui la pot demanar i com?

Aquest divendres entra en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia que permet la mort assistida i converteix l'Estat en el sisè país que la legalitza (per darrere d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia).

Si el pacient compleix els requisits fixats en la llei i no hi ha incidents, podrà rebre l'eutanàsia unes cinc setmanes després de sol·licitar-la, després d'un procés en el qual serà informat de les diferents alternatives i de les cures pal·liatives disponibles.

La llei regula també la possibilitat de demanar ajuda per a morir en un document d'instruccions prèvies, el conegut com a testament vital, al qual es recorrerà quan la persona no pugui realitzar una sol·licitud de manera autònoma i conscient.

Qui pot sol·licitar-la?

El primer requisit és ser major d'edat i patir «una malaltia greu i incurable» o un «patiment greu, crònic i impossibilitant» que afecti l'autonomia i que generi un «patiment físic o psíquic constant i intolerable».

Cal tenir la nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència al territori espanyol superior a dotze mesos.

En el cas que el pacient no es trobi en ple ús de les seves facultats ni pugui prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient, ha d'haver subscrit amb anterioritat un document d'instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents legalment reconeguts.

Procediment

El pacient ha de formular dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, deixant una separació d'almenys quinze dies entre ambdues, encara que el metge pot escurçar aquest termini si creu que existeix un risc «imminent» de «pèrdua de la capacitat» del malalt per atorgar el consentiment informat.

El sol·licitant de la prestació d'ajuda per a morir podrà revocar la seva sol·licitud en qualsevol moment o demanar el seu ajornament.

Una vegada rebuda la primera sol·licitud, el metge responsable realitzarà amb el pacient un «procés deliberatiu» sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, anàlisis que es repetirà després de la segona sol·licitud.

Després es tornarà a preguntar a la persona si desitja desistir o continuar. Si manté la sol·licitud, el metge responsable haurà de consultar el cas amb un «mèdic consultor», que tindrà un termini de deu dies per a corroborar el compliment de les condicions.

Comissió de garantia i avaluació

A cada comunitat autònoma haurà de crear-se en el termini de tres mesos una «Comissió de Garantia i Avaluació» formada per personal mèdic, d'infermeria i juristes i responsable en última instància d'autoritzar cada procés d'eutanàsia.

Després de ser informat pel metge d'una petició, el president de la comissió designarà a dos membres que tindran set dies per a verificar que es compleixen els requisits previstos en la llei.

Les resolucions desfavorables de la Comissió podran ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Realització de l'eutanàsia

El pacient té dret a triar com vol rebre l'ajuda per a morir: que el personal mèdic li administri directament una substància, o que li prescrigui o li faciliti la substància, de manera que se la pugui «autoadministrar» per a causar la seva pròpia mort.

En el primer cas, la llei estableix que l'equip sanitari assistirà al pacient fins al moment de la mort. En el segon, que «mantindrà la deguda tasca d'observació i suport a aquest fins al moment de la seva defunció».

El procés podrà realitzar-se en centres sanitaris -públics, privats o concertats- o en el domicili del malalt.

Una vegada realitzada l'eutanàsia, el metge responsable haurà de remetre a la Comissió de Garantia i Avaluació tota la documentació del cas.

D'acord amb aquesta llei, la mort a conseqüència de la prestació d'ajuda per a morir tindrà la consideració legal de mort natural.

Garantia de prestació i objecció de consciència

La prestació d'ajuda per a morir estarà inclosa en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i serà de finançament públic. Els serveis de salut autonòmics hauran de garantir la prestació.

La llei reconeix als professionals sanitaris el dret a l'objecció de consciència, que hauran de manifestar de forma anticipada i per escrit.

Les administracions sanitàries crearan un registre d'objectors, sotmès a estricta confidencialitat, per a garantir l'adequada gestió de la prestació.