La pandèmia accentua la discriminació cap a les persones grans per la seva edat
Segons l'informe de l'ONU, aquesta discriminació no sols ha afectat a la tercera edat, que ha estat considerada fràgil i vulnerable, sinó també a les més joves
ancians, gent gran, anciana, ancià, vellesa, edat avançada
La pandèmia ha accentuat la discriminació cap a les persones majors per la seva edat, segons la doctora de l'àrea d'envelliment de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i autora principal del primer informe de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre 'edatisme',VâniaDe la Fuente.
En una entrevista a Efe per via telemàtica des de Ginebra (Suïssa), De la Fuente ha explicat que la COVID-19 «ha estat com una lupa que ha magnificat l'existència que ja hi havia del 'edatisme'»i que ha donat una major visibilitat a com les societats discriminen els ciutadans per qüestions d'edat.
De la Fuente, que en 2016 va ser becada per la Fundació La Caixa per a estudiar en la University College de Londres, treballa actualment en la seu de l'OMS a Ginebra, des d'on promou polítiques per a garantir l'envelliment saludable.
Amb el seu informe per a l'ONU, De la Fuente lidera la campanya mundial contra el 'edatisme', que l'OMS defineix com «els estereotips, els prejudicis i la discriminació contra les persones a causa de la seva edat», i en favor de la promoció d'un envelliment saludable.
En aquesta línia, la doctora de a Coruña ha lamentat que «durant la pandèmia l'edat s'ha utilitzat com a criteri únic per a determinar qui tenia accés a atenció mèdica i a l'aplicació de les mesures de distanciament».
«Només a les persones majors se'ls demanava que es quedessin a casa i es van aixecar les mesures per a tota la població menys per a elles, la qual cosa en molts casos va generar problemes d'accés a recursos bàsics com a menjar, medicaments o transport públic, i moltes vegades no ha estat justificat del tot», ha agregat.
Segons l'informe de l'ONU, aquesta discriminació no sols ha afectat les persones majors, que han estat considerades fràgils i vulnerables, sinó també a les més joves, que han estat retratades com a invencibles, imprudents i irresponsables.
«Una de cada dues persones en el món són 'edatistes' contra les persones grans, amb taxes més altes en països d'ingressos baixos o mitjà baixos. A Europa, les persones joves reporten més 'edatisme' que altres grups d'edat», ha subratllat De la Fuente.
Des de l'ONU afirmen que la discriminació per edat té «conseqüències greus i de gran abast per a la salut, el benestar i els drets humans de les persones», i segons De la Fuente s'associa a «una mort més prematura, l'aparició de símptomes depressius, una menor qualitat de vida i un major aïllament social».
Encara que el 'edatisme' està concentrat en les persones grans i en els joves, la seva interacció amb altres desigualtats accentua la desigualtat.
Quant als joves, ser dona i tenir un pitjor estat de salut augmenta la probabilitat de patir 'edatisme'. «Al llarg de la vida, la discriminació per edat interactua amb la discapacitat, el sexisme i el racisme, la qual cosa agreuja les desigualtats», subratlla.
La falta de contacte amb persones de diferents edats també fa més probable que algú siguiedadista, fins i tot cap a si mateix, ja que les persones basen les seves relacions en estereotips que adopten des de la infància.
«No naixem 'edatistes', però als quatre anys ja sabem que els nens són conscients dels estereotips basats en l'edat de la seva cultura, els comencen a interioritzar i els utilitzen per a guiar quines coses fan en relació amb la seva edat», ha comptat la investigadora.
Davant aquesta situació, especialment agreujada amb la pandèmia, De la Fuente ha reivindicat la necessitat de conscienciar a la població i ajudar els països a implementar estratègies que afrontin aquest fenomen.
«A Espanya, un nen nascut en 2019 pot viure 13 anys més que un nascut fa 50 anys, això és un gran èxit, però ara la pregunta és quina experiència de vida tenen aquests anys addicionals, l'abast d'aquestes oportunitats pot estar limitat si no tenim un bon estat de salut», ha ressaltat.
Davant aquesta consideració, De la Fuente advoca per «acabar amb l' 'edatisme' i fer un canvi en els sistemes de salut, que estan més enfocats en la curació que no a promoure una atenció integral per a la persona».
En aquest sentit, la investigadora defensa «fer un abordatge que posi al pacient en el centre» i transformar el sistema sanitari «enfocat a malalties aïllades a un enfocat en la capacitat intrínseca de la persona».
Es dóna la circumstància que De la Fuente és germana del jovebiotecnòleg César de la Fuente, que en 2019 va ser reconegut com un dels millors innovadors del món en ciències de la vida i la salut per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i en 2020, com el millor investigador jove dels Estats Units per laAmericanChemicalSociety.
César de la Fuente, igualment becat en el seu moment per la Fundació La Caixa i que també ha estat reconegut amb el premi Fundació Princesa de Girona en Recerca Científica 2021, lidera l'equipMachineBiologyGroupde la Universitat de Pennsilvània (els EUA) que treballa per crear nous antibiòtics amb l'ús d'ordinadors per a atacar als bacteris resistents contra aquests medicaments.