Un estudi reflecteix l'efecte immediat del confinament a l'hora de detenir els contagis
Els experts ho realitzen a través d'una eina que permet estimar els infectats reals a partir de mostres aleatories en dates concretes
Itàlia decreta el confinament per als tres dies de la Setmana Santa
Un nou model desenvolupat per matemàtics, biòlegs i metges de la Universitat d'Alacant (UA) i de l'Institut de Salut Carles III reflecteix l'efecte «immediat» del confinament decretat pel Govern el 14 de març de 2020 per a frenar l'ona de contagis de la covid-19.
Batejat com «RetrospectiveMethodologytoEstimateDailyInfectionsfromDeaths»(remesureu en les sigles en anglès) i publicat en la revistaScientificReports, l'estudi determina que el 14 de març de 2020 ha estat el dia de tota la pandèmia fins avui amb més contagiats a Espanya: entre 63.727 i 77.855 infectats.
Aquestes xifres són molt superiors a les oficials, en multiplicar entre 35 i 42 vegades les que fa un any el Ministeri de Sanitat va donar per vàlides (es deia que hi havia 1.832 contagiats), i també multipliquen per prop de 9 i 10 les donades en un nou recompte del Govern de febrer de 2021 (vigents fins avui) d'aquella fatídica jornada, que va elevar els contagis dels 1.832 casos inicials a 7.478.
«Aquest model probabilístic (Remedid) ens permet veure el nombre real de contagiats de cada dia i observar l'evolució de les ones de la pandèmia», ha explicat a Efe un dels autors, el matemàtic David García (UA), qui ha assenyalat que l'estudi confirma que el toc de queda total de la jornada amb més infectats (14/03/2020) va provocar una baixada de la corba de l'ona, amb caiguda de casos 24 hores després.
L'eina dissenyada per la UA i el Carles III apunta que, el 14 de març de 2020, Madrid tenia en realitat entre 19.565 i 24.315 infectats diaris (en comptes dels 604 de les dades oficials daus fa un any i els 2.622 actualitzats avui dia), seguit de Catalunya amb entre 11.795 i 13.854 (184 i 1.482), Andalusia de 6.788 a 7.144 (168 i 396), Castella-la Manxa de 5.303 a 6.458 (112 i 545) i Castella i Lleó de 4.688 a 5.871 (54 i 474).
En aquesta classificació continuen Comunitat Valenciana de 3.476 a 3.555 (quan constaven 279 en les xifres oficials de fa un any i 463 en les d'avui), País Basc de 1.965 a 2.269 (109 i 421), Aragó de 1.599 a 1.804 (26 i 107), Galícia de 1.443 a 1.476 (80 i 244), Canàries de 1.086 a 1.385 (19 i 96), Navarresa de 1.165 a 1.447 (37 i 121), Extremadura de 883 a 981 (29 i 71), Cantàbria de 501 a 597 (20 i 59), Murcia de 446 a 867 (24 i 84), Balears de 307 a 412 (14 i 69), Astúries de 346 a 358 (45 i 81), La Rioja de 266 a 314 (22 i 137), Melilla de 46 a 139 (5 i 3) i Ceuta de 9 a 23 (1 i 3).
A més, el Govern va situar en la primavera de 2020 el primer contagi a Espanya el 22 de febrer i el model Remedid ha conclòs que la primera persona que va patir la covid-19 al país va ser el 8 de gener, gairebé un mes i mig abans.
Aquest primer pacient del virus és situat per l'equació dissenyada per la UA i l'Institut Carles III en la Comunitat Valenciana.
Les autonomies que segueixen a la valenciana en aparició de contagis són Madrid (11 de gener), Catalunya i Ceuta (dia 16), Castella-la Manxa (17), Andalusia i País Basc (18), Castella i Lleó (19), Aragó (21), Canàries (22), Navarra (24), Extremadura i Galícia (25), Balears i La Rioja (27), Astúries, Cantàbria i Múrcia (28) per a acabar el 2 de febrer amb el primer cas a Melilla.
L'eina matemàtica s'aplica a partir de tres dades: les morts diàries a causa del virus; les estimacions probabilístiques dels dies d'incubació i del període des d'aparició de símptomes a la mort; i el percentatge de letalitat de la malaltia, calculat a partir d'estudis deseroprevalenciaque estimen els infectats reals a partir de mostrejos aleatoris en unes dates concretes.
Aquesta metodologia hauria de resultar útil per a perfeccionar els models i millorar el coneixement de la dinàmica de la pandèmia sobretot en els estadis primerencs on, com va passar al març de 2020 hi havia un sistema de 'comptatge' molt pobre.
També haurà d'ajudar a observar l'eficàcia de les diferents mesures adoptades per a aplanar la corba i dissenyar mesures segures posteriors al tancament.
Al costat de David García, aquest treball ha estat efectuat per la també matemàtica Isabel Vigo, els biòlegs CésarBordehorei EvaFonfría; tots ells de la UA, així com les mediquesZaidaHerradordel Carles III i Miriam Navarro de la UA.