Descobreixen a Castelló les restes d'una espècie desconeguda de dinosaure

Va viure en la península Ibèrica «poc després» del Juràsic, fa uns 130 milions d'anys, i les restes fòssils d'un dinosaure trobats en un jaciment de Portell (Castelló) han revelat que es tracta d'una espècie fins ara desconeguda, semblant a un gran'iguanodon'(iguana gegant).

Els treballs de camp -primer- i de laboratori -després- han permès a més comprovar que el nou dinosaure descrit per la ciència, un gran herbívor d'entre 6 i 8 metres de longitud i fins a 1.000 quilos de pes, està estretament emparentat amb altres similars que van habitar en el que avui és la Xina i Níger (Àfrica).

En la recerca, dirigida pel paleontòleg Andrés Santos-Cubedo, han participat científics de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i de la Universitat de València, i els resultats que s'han obtingut després de diversos anys de perquisicions i comprovacions apareixen avui publicats en la revista estatunidenca Plos One.

Herbívor, gran i robust, amb les dents similars als d'una iguana, el nou dinosaure ha estat batejat com'Portellsaurus sosbaynati'.

La denominació científica combina així el nom de la localitat on s'ha trobat (Portell) amb el vocable grec «sauro» (llangardaix) per a descriure el gènere; i el nom del geòleg espanyol Vicente Sos Baynat -primer científic que va rebre el títol de Doctor Honoris causa per l'UJI- per a nominar l'espècie.

Els investigadors han descrit la nova espècie de dinosaure després de trobar i estudiar les restes fòssils d'una mandíbula gairebé completa -la dreta- trobada en un dels jaciments de Portell, al nord-oest de la província de Castelló, una de les zones de la península Ibèrica on més restes de dinosaures s'han trobat i catalogat.

Els resultats d'aquest treball s'emmarquen dins d'un projecte que es va iniciar l'any 2016 i en els quals han participat com a investigadors principals Andrés Santos-Cubedo i Sergi Meseguer (de la Universitat Jaume I de Castelló); Carlos de Santisteban (Universitat de València) i Begoña Poza (del Grup Guix de Villareal).

El paleontòleg Andrés Santos-Cubedo ha explicat que el dentari dret trobat en un dels jaciments de Portell té una combinació «única» de característiques i ha subratllat que no hi ha cap material similar en cap altra part del món.

En declaracions a EFE, Santos-Cubedo ha precisat que la nova espècie de dinosaure que han descrit està estretament emparentada pel dinosaure xinès'Bolong' i amb l'africà 'Ouranosaurus'.

I ha precisat que en el mateix jaciment on han trobat aquesta mandíbula (el de Mas de Curolles II) i en un altre pròxim (el de Mas de Clapises) han reunit fins ara una col·lecció de més de 250 restes fòssils de dinosaures l'estudi dels quals en el laboratori s'està encara realitzant i que podrien pertànyer a la mateixa espècie que s'ha descrit ara o a unes altres.

Però faran falta més fons -ha apuntat- per a poder preparar i estudiar tot el material que han trobat en la zona els paleontòlegs i per a escometre noves campanyes d'excavacions que permetin recuperar més fòssils en una zona en la qual, juntament amb Aragó i Catalunya, més dinosaures no avians (espècies a mig camí entre els dinosaures més clàssics i els ocells) s'han descrit.

L'investigador ha explicat que en els jaciments de la província de Castelló s'han descrit altres dinosaures que van poder conviure amb el'Portellsaurus sosbaynati', entre ells diversos teròpodes i crocodilomorfes, i que s'han trobat a més dents de peixos i restes de diversos invertebrats.

Santos-Cubedo ha precisat que a Espanya «només» hi ha 25 espècies de dinosaures que hagin estat descrits per primera vegada per a la ciència a partir dels fòssils recuperats en jaciments com el de Mas de Curolles, i que les restes trobades ara correspondrien a l'espècie de dinosaure més antiga de la província de Castelló -uns 130 milions d'anys-.

I ha destacat que els jaciments no s'han excavat encara «en profunditat» i ja s'han detectat altres fòssils que estan pendents de ser extrets de la terra i que se sumaran als que s'han localitzat en localitats pròximes, com Cinctorres o Morella, i que podrien revelar també que es tracta d'espècies noves i desconegudes per a la ciència.