Salut
Un fragment de la toxina del tètanus podria tractar la depressió, el parkinson i l'ELA, segons un estudi de la UAB
El nou fàrmac permet resoldre dificultats de la medicació tradicional
L'any 2019, un grup d'investigadors de la Howard University College of Medicine (Washington, DC, EEUU) amb participació d'Aguilera va observar que un derivat no tòxic de la neurotoxina tetànica millorava els símptomes de la depressió en rates.
«Una única dosi intramuscular d'Hc-TeTx feia desaparèixer els símptomes en menys de 24 hores, i el seu efecte es mantenia durant dues setmanes» explica Aguilera. A partir d'aquí, van començar a treballar per poder descriure el mecanisme pel qual aquesta substància produïa aquests efectes.
Ara, en un estudi recent de la UAB en col·laboració amb el grup del Dr. Thomas Scior, de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (BUAP, Mèxic), ha demostrat que Hc-TeTx és capaç d'inhibir el transport de serotonina en el sistema nerviós central, unint-se als receptors de les neurotrofines. Aquests resultats, publicats a la revista 'Molecules', suggereixen que el fàrmac serviria no només per al tractament de la depressió, sinó també de malalties neurodegeneratives, com el parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Per als investigadors, els avantatges de la introducció d'Hc-TeTx com a nou fàrmac són evidents. Destaquen que la seva dosificació quinzenal o mensual permetria que fos controlada per professionals de la sanitat. En ser un producte recombinant, no representaria cap problema de seguretat, producció i cost econòmic, recalquen, mentre auguren que el tractament frenaria el desenvolupament dels processos neurodegeneratius i eliminaria la depressió que sovint provoquen.
L'equip de recerca, que ja ha patentat l'ús terapèutic de l'Hc-TeTx per al tractament de la depressió, el parkinson i l'esclerosi lateral amiotròfica, cerca ara inversors per desenvolupar estudis en humans. «Es tracta d'un avanç de gran importància, i més ara en què, a l'alta incidència de depressió i alteracions en el comportament, s'hi han sumat aquelles alteracions mentals derivades de la covid-19 o de l'entorn negatiu d'estrès, confinament i por», conclou Aguilera.