Peixos addictes a la metamfetamina: una altra conseqüència de la contaminació de l'aigua

La contaminació existent en determinats rius, normalment situats en zones urbanes, pot provocar que alguns peixos es tornin addictes a algunes drogues, segons assegura un estudi en la revista científicaJournalofExperimentalBiology.

Un grup de científics de la República Txeca han elaborat aquesta recerca que alerta de la perillositat que aquestes substàncies no es dissolguin completament en l'organisme.

L'ONU estima que al voltant de 269 milions consumeixen drogues anualment, perjudicant la seva salut. No obstant això, aquest efecte negatiu va més enllà.

Al no dissoldre's per complet aquestes substàncies, s'expulsen mitjançant l'orina o la femta, que acaben fluint fins als rius.

Allí, han comprovat que animals com la truita marró, poden arribar a tornar-se a addictes a drogues com la metamfetamina.

Per a obtenir aquests resultats van separar en dos grups a diversos exemplars d'aquest animal: uns van viure en aigua neta i altres en aigua amb metamfetamina, amb una concentració d'un microgram per litre.

Després de vuit setmanes en aquestes condicions, van reunificar de nou a tots els peixos en un tanc que era travessat per dos corrents d'aigua: una d'elles neta i una altra contenia metamfetamina.

El 50,5% dels peixos que anteriorment havien romàs a l'aigua que contenia aquesta substància, van passar la major part del temps en el segon corrent.

A més, l'haver viscut en una aigua que albergava aquesta droga va provocar que els exemplars es moguessin amb una lentitud extrema 96 hores d'haver abandonat aquest recinte. Alguna cosa que podria venir derivat d'una síndrome d'abstinència per estar sotmès a un gran nivell d'estrès o ansietat.

A nivell cerebral, els investigadors també van observar diferències, comparables a les circumstàncies que presenten els humans quan són addictes. La metamfetamina va ser present en el teixit cerebral fins a 10 dies després de la seva última exposició a la droga.

Aquests resultats preocupen els experts mediambientals perquè la seva exposició a aquestes substàncies podrien provocar una amenaça per a la supervivència de l'espècie al no poder desenvolupar les seves activitats diàries amb fluïdesa.