Facebook estudiarà si dir «marica» a Iván Duque és discurs d'odi

El consell assessor de Facebook, un ens independent que actua com un tribunal sobre els continguts que s'eliminen de la xarxa social, va anunciar aquest dimarts que estudiarà si cridar «marica»al president de Colòmbia, IvánDuque, suposa un discurs d'odi i per tant no pot dir-se en la plataforma.

En un comunicat, el consell va explicar que ha acceptat el cas després que un mitjà de comunicació regional colombià -no va especificar quin- apel·lés la decisió de Facebook de retirar un vídeo informatiu sobre protestes ciutadanes al juny en què els manifestants insultaven al president.

Concretament, en les imatges podia sentir-se com els ciutadans dedicaven a Duc càntics com «deixa de fer-te elmaricaen latv», un terme que els moderadors de Facebook van considerar que viola les seves polítiques contra els discursos de l'odi.

Així, la xarxa social va procedir a la retirada del vídeo, en estimar que el terme «marica»descriu «negativament a persones amb paraules ofensives i insults sobre la base de característiques protegides com l'orientació sexual». La paraula «marica»està inclosa en la llista de termes prohibits de Facebook.

El vídeo en què els manifestants dedicaven aquest càntic al president colombià va ser vist 19.000 vegades, compartit per més de 70 usuaris i denunciat per altres cinc.

Després que el contingut fos retirat, el mitjà de comunicació colombià va apel·lar la decisió al consell assessor al·legant que es tracta d'un fet noticiós en el qual no es busca danyar a ningú, sinó únicament mostrar la realitat de les protestes de carrer a Colòmbia.

També va defensar la publicació del vídeo en assegurar que «els joves colombians s'expressen sense violència i demanen drets usant el seu llenguatge habitual».

Les protestes a Colòmbia, que inicialment van ser convocades a l'abril per a rebutjar una reforma tributària del Govern del president IvánDuque, van derivar en una de les pitjors crisis recents del país i, malgrat que la majoria va transcórrer de manera pacífica, en ciutats com Bogotà iCalivan estar marcades per la violència.

En un informe, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)va denunciar que la resposta de l'Estat colombià es va caracteritzar per «l'ús excessiu i desproporcionat de la força i que en molts casos l'actuació va incloure la força letal».

LaCIDHva manifestar la seva preocupació per l'alt nombre de denúncies de desaparició durant les manifestacions en les quals van ser detingudes més de 7.000 persones a través de la figura del trasllat per protecció.

Les xifres sobre el nombre de morts durant les protestes varien segons les fonts, però en general se situen en diverses desenes de persones.