L'auge de la proteïna vegetal a la conquesta de la indústria càrnia

Amb el consum de carn en el disparador, la indústria càrnia aposta tant a Espanya com a escala global pel mercat de la proteïna vegetal com a línia de negoci paral·lela a la seva activitat i, encara que soni paradoxal, ja és partícip de l'auge que viuen aquestes «alternatives».

Sota el principi «si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell», la indústria càrnia espanyola -no sense alguna reticència- s'ha tirat en braços d'aquests productes que imiten el sabor, la textura i l'olor de la carn, i que a priori competeixen amb el que continua sent el nucli central de les seves vendes.

El sector carni està en el disparador aquests dies després de les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, qui va recomanar reduir la seva ingesta al·legant motius de salut, mediambientals i de benestar animal, la qual cosa va generar irades reaccions -a favor i en contra-, amb ressons fins i tot dins del propi Govern.

Més enllà de polèmiques, fonts del sector reconeixen diferències internes a l'hora d'abordar aquest repte: d'un costat els ramaders, que veuen en aquest moviment un atac a la seva manera de vida, i de l'altre la gran indústria, que ja treballa amb proteïna vegetal com a resposta a una tendència de consum que no deixa d'augmentar.

«Calculem que a Espanya hi ha un creixement en el número de 'veggies'-concepte que agrupa vegans, vegetarians iflexitarianos(interessats a reduir el consum de carn sense eliminar-lo per complet)- de l'entorn del 30% respecte a fa dos anys», explica a Efe DavidLacasa, soci de la consultoraLantern.

Coautor de l'estudi «La Revolució Verda»,Lacasaconsidera que la decisió estratègica de moltes càrnies de llançar-se al món de les alternatives vegetals és «una reacció, pretenen capturar el que perden d'un costat per l'altre».

«La principal motivació que veiem en el consumidor per a fer aquest canvi és la salut, no tant la sostenibilitat o el benestar animal. Hi ha una percepció que la carn, sobretot la vermella, no és tan saludable», detalla.

No obstant això, la majoria dels «substituts» vegetals actuals són productesultraprocesados: «Una 'delícia', encara que sigui per a vegans, no deixa de ser una 'delícia' i està empanat, prefregit, conté greixos...», recordaLacasa, qui apunta que el desenvolupament del sector passa per millores en aquest camp.

Decisió estratègica de la indústria

Entre les grans empreses espanyoles del sector,Noelva arrencar amb un embotit vegetarià en 2016, i després es van sumar «gegants» com Campofrío, El Pozo o els amos de Vall Companys, que han creat una societat independent anomenada «ZyrcularFoods».

«Vam ser una de les primeres companyies a apostar per la proteïna vegetal, per a nosaltres és fonamental perquè detectem un creixement com hem vist en poques ocasions», reconeix el director general de Campofrío, JavierDueñas.

Tant és així que la signatura burgalesa fins i tot ja treballa al costat d'altres empreses a presentar un projecte específic en aquesta línia de negoci per a aprofitar els fons europeus «NextGeneration»: «És una oportunitat per a revisar el teixit productiu i preparar-lo per al futur».

El moviment és global: la brasileraJBSva apostar per la fabricant d'alternatives vegetalsOzo; el gegant nord-americàSmithfieldcompta amb una línia de productes d'aquest tipus; la també estatunidencaCargillja «juga» en aquest mercat i el seu compatriota TysonFoodsva invertir en «BeyondMeat», encara que va vendre la seva participació en 2019.

Més enllà de la carn i les grans empreses

El fenomen de la proteïna vegetal com a substitut de productes d'origen animal va arrencar en el món lacti amb la llet, i aquí també s'observa com els grans grups (Danone, Kerry o Pascual, a escala nacional) van ser protagonistes; el peix figura ja com a pròxim objectiu.

Responsables de Pascual recordaven en un fòrum recent que tots dos models (animal i vegetal) «conviuran durant bastant temps», per la qual cosa és clau contribuir a la transformació de la ramaderia, que «està patint» i veu com «moltes explotacions tanquen».

«Potser ara ens falta implicar els que estan al principi de la cadena. Espanya és potent aquí, i és veritat que de moment hem mirat cap endavant però no cap endarrere», admetia en el mateix acte el conseller delegat de «ZyrcularFoods», Santiago Aliaga.

El sector de la proteïna vegetal també està participat per multitud de «startup», com és el cas deHeura, nascuda a Barcelona i que acaba de recaptar 16 milions d'euros en una ronda de finançament.

«Al canvi, o et sumes o et passa per damunt. La resposta de la indústria càrnia és un senyal. Els que no creien i reien abans, ara formen part de la revolució. Encara que ens preocupen els mals productes, és el principal enemic de la categoria», adverteix el seu cofundador, Marc Coloma.