El 60% dels treballadors estan en una situació de risc de salut mental, més del triple que fa cinc anys

En concret, l'enquesta ha percebut un augment significatiu en el percentatge de persones en risc de mala salut mental entre la població assalariada, que és del 60,6% el 2021, un 5,5% més que el 2020 i el triple que el 2016. Altra vegada, aquest indicador és més alt en les dones (66,9%) que en els homes (54,8%). En aquest cas, es nota de manera notable la bretxa generacional, ja que les dades es disparen en els treballadors d'entre 16 i 34 anys, el 68,2% es troben en valors considerats de risc per la salut mental.

També es detecta una relació entre les professions amb salaris més baixos i el risc de salut mental alt. Per exemple, 3 de cada 4 treballadores de botigues d'alimentació estan classificades en el segment de «mala salut mental». En aquest sentit, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha dit que «la precarietat i els baixos salaris són un agreujant»de totes les patologies estudiades, i ha reivindicat que cal apujar el salari mínim interprofessional (SMI) i impulsar un «canvi de patró en la cultura empresarial»per aconseguir sous dignes.

Una de les «pitjors»dades que mostra l'enquesta, segons els seus autors, és l'elevat nombre de persones que treballen en condicions «d'alta tensió», que s'enfila a gairebé la meitat de la població assalariada, quan el 2016 se situava en el 22,3%. Una persona en aquesta situació quan «les exigències a la feina són altes», «té més feina de la que pot fer en el temps assignat», i té «poca influència sobre les seves tasques». Aquest és un factor important, ja que l'enquesta recorda que si es treballa a alta tensió hi ha un 34% més de probabilitats de tenir cardiopaties coronàries i un 82% més de patir ansietat o depressió.

En concret, són les ocupacions feminitzades –treball domèstic o de cures– les que estan més exposades a l'alta tensió, així com les professions amb sous més baixos de sectors com la restauració. «No es pot canviar el factor genètic que causa una malaltia, però si les condicions de feina que la provoquen. És inadmissible socialment que no fem res davant de riscos coneguts que creen desigualtats de salut tan importants», ha dit la sociòloga de l'Istas, Clara Llorens.

Pel que fa al consum de psicofàrmacs, el consum de tranquil·litzants i analgèsics es troba en xifres similars a les del 2020, i continua sent més acusat en el cas de les ocupacions feminitzades i precàries. Per exemple, un 30% de les dones que han respost a l'enquesta han consumit tranquil·litzants en l'últim mes, mentre que en el cas dels homes la dada era del 18%.

L'enquesta també revela que el 70% de la població assalariada té por a no trobar una feina si perd la que té actualment, un valor que ha augmentat un 10% des del 2016.

Un any després de l'esclat de la pandèmia, s'ha notat una millora «significativa»en la disponibilitat de mitjans de protecció. A diferència de fa 12 mesos, quan un 60% de les persones asseguraven que no treballaven protegits, un 33% dels enquestats afirmaven que no tenien les mesures de protecció adequades. La situació ha millorat especialment entre els sanitaris però encara hi ha una part «significativa»de professions de primera línia que no estan sempre protegitscom el professorat primari i infantil, conductors de transport públic, cambrers, treballadors de supermercats o peons de construccions".

Pel que fa al teletreball, els autors de l'informe han indicat que «no ha vingut per a quedar-se», després que hagi disminuït a la meitat dels valors del maig del 2020. La sociòloga de l'Istas, Clara Llorens, ha dit que aquest descens s'explica perquè moltes de les feines no es poden fer en remot, perquè les pràctiques de gestió laboral generalitzades a l'Estat «es basen en el presencialisme»i per «l'escassa digitalització»de les empreses.

L'estudi també mostra que el fenomen d'anar a treballar amb símptomes de covid ha millorat, passant d'un 13% al 7%.