La vacunació contra la covid passarà a ser obligatòria a l'Estat?

La publicació en el BOE de la reforma de la llei sanitària balear ha estat tergiversada en xarxes socials per missatges que adverteixen sobre una llei aprovada a Espanya per a imposar la vacunació obligatòria contra la covid-19, però la veritat és que ara com ara continuarà sent voluntària per a tots fins i tot a Balears.

Des de fa uns dies circulen en xarxes com Twitter i Instagram publicacions que asseguren que a Espanya s'ha aprovat una «llei de vacuna delcovidobligatòria». Alguns dels missatges adverteixen que és «anticonstitucional» i altres afirmen: «De moment aquesta llei és per a les illes Balears, però s'anirà succeint aviat en les altres Comunitats Autònomes».

Una gran part d'aquests continguts mostra fragments d'un decret llei publicat aquest 13 de juliol en el Boletín Oficial del Estado (BOE) i algunes inclouen un vídeo en YouTube del lletrat AitorGuisasola(autodenominat «Un advocat contra la demagògia») en el qual proclama que la «primera llei a Espanya que imposa la vacunació obligatòria» pretén «evitar el control judicial».

En realitat, no s'obligarà a vacunar a ningú durant l'actual campanya contra la covid-19 en virtut de la nova norma balear, com han confirmat fonts de la Conselleria de Salut, que insisteixen a deixar clar que la vacunació en aquesta comunitat autònoma és voluntària.

La polèmica disposició que permetria a les autoritats sanitàries autonòmiques vacunar obligatòriament a «determinats col·lectius» forma part del decret llei aprovat el 7 de maig pel Consell de Govern balear que va modificar la Llei de Salut Pública de 2010 amb diverses mesures «útils per a controlar la pandèmia», segons va argumentar la presidenta Francina Armengol.

ElGovernva aconseguir que el 8 de juny elParlamentbalear convalidés aquest decret llei, que autoritzava, entre altres iniciatives, el confinament de municipis, el toc de queda, suspensió d'activitats, tancament d'empreses, limitacions d'aforaments, un preu màxim per a lesPCRo mesures sancionadores davant una situació excepcional d'epidèmia o pandèmia com la covid-19.

La norma va comptar amb el suport dels partits que donen suport a la gestió delGovernprogressista balear excepteMésperMenorca, que es va abstenir, mentre que tota l'oposició va votar en contra excepte Ciutadans, que també va decidir abstenir-se.

Respecte a les vacunes, la reforma consagrada amb aquest decret llei faculta al Consell de Govern a aplicar davant una epidèmia o pandèmia el «sotmetiment a mesures profilàctiques de prevenció de la malaltia, inclosa la vacunació per a determinats col·lectius o la immunització, amb informació, en tot cas, dels possibles riscos relacionats amb l'adopció o la no adopció d'aquestes mesures».

Seria només per a sanitaris, però no farà falta

El dia que el Govern autonòmic va aprovar el decret llei, Armengol va explicar que la Conselleria de Salut definiria els col·lectius per als quals seria obligat vacunar-se i, si bé la norma no el concreta, va precisar que feia referència a «sanitaris i sociosanitaris».

Fonts de la conselleria consultades per EFE aquest dimarts puntualitzen no obstant això que la modificació de la Llei de Salut Pública contempla aquesta mesura només com «una possibilitat» i subratllen que «de moment no s'ha definit cap col·lectiu al qual se l'obligarà a vacunar-se ni està previst fer-ho a curt termini».

Indiquen així mateix que el nivell de vacunació contra lacoviddel personal sanitari i sociosanitari «és molt elevat, prop del 90%», de manera que «no es considera necessari ara mateix».

«La vacunació a Balears és voluntària, com recull l'estratègia», insisteixen a deixar clar les fonts de la conselleria. I, efectivament, l'Estratègia de Vacunació a Espanya aprovada pel Consell Interterritorial de Sanitat reitera, en la seva última actualització, que «la vacunació enfront de covid-19 no és obligatòria».

El TC va suspendre laleigallega que fixava multes

Mesos abans de l'aprovació del decret llei balear, vigent des del 9 de maig, la polèmica sobre una possible vacunació obligatòria va acompanyar també a una altra norma autonòmica: la reforma de la llei de Salut de Galícia de 2010, promoguda pel PP, que va entrar en vigor el passat 27 de febrer.

Aquesta reforma, aprovada amb els vots en contra de BNG iPSdeG, establia com una infracció de caràcter lleu la «negativa injustificada a sotmetre's a mesures preventives, consistents en la vacunació o immunització prescrita per les autoritats sanitàries», la qual cosa podria ser sancionat amb multes entre 1.000 i 3.000 euros.

Fonts del grup parlamentari del PP gallec van explicar llavors que la possibilitat de sancions només estava pensada per a «situacions excepcionals«, com a empleats públics amb gran risc de transmetre la malaltia que es neguessin a prendre precaucions, per la qual cosa negaven que la norma establís una vacunació obligatòria a Galícia.

No obstant això, el Govern de Pedro Sánchez va interposar el 30 de març un recurs d'inconstitucionalitat contra lalleigallega amb l'argument que aquesta i altres mesures de control establertes en la norma restringien drets fonamentals únicament regulables mitjançant unalleiorgànica, que, com a tal, havia de ser dictada pel legislador estatal.

Finalment, el 20 d'abril, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va admetre aquest recurs per unanimitat i va suspendre de manera cautelar la reforma sanitària gallega, a l'espera que els magistrats entressin a resoldre el fons de l'assumpte en un termini màxim de cinc mesos.

I no va ser l'únic recurs. Dos mesos després, el 25 de juny, el ple del TC va admetre a tràmit un segon recurs d'inconstitucionalitat contra la llei, el presentat per Vox davant les quals considerava «sancions gravíssimes» contra els qui no es vacunessin.